Wednesday, December 31, 2008

Corredor Swan 2008-2009

Aquí va l'ùltima sortida de l'any i per no ser menys aquesta ha sigut una sortida força dura, per propia estupidesa, em vaig negar a porta raquetes de neu, així que ens ha tocat patir com a animals. A Gavarnie ja ens coneixen com les llevaneus humanes.

Anar a fer el corredor de Swan em feia molta il·lusió i si ens sobrava temps voliem fer la nord del Taillon o una mica de gel, però al final ha quedat únicament el corredor de Swan, que no és poca cosa.

A la fotografia es pot veure l'entrada del corredor de Swan, bonic corredor entre mig dels Astazu.

La imatge por ser molt bucòlica però la neu estava pols i t'enfonsaves fins per sobre el genoll, era un autèntic suplici, sort que amb el Xavi ens anavem rellevant per anar obrint traça.
Un cop arribat a la canal, Merda, allò que deien les resenyes d'una facil canal de neu i gel de no mes de 60º mentida.
Alloò era un llarg de mixte que varem començar a pujar, però a mig camí li vaig comentar al Xavi que allò era massa exposat que ens asseguressim d'alguna manera, així que sense montar una reunió però amb les dues cordes el Xavi va tirar cap amunt i al cap de 7 metres el veig que es decideix posar un clau de gel, glups, això deu estar mes xungo del que em pensava.

De segon les coses no es veuen tan difícils però el poc gel que hi havia se n'havia anat avall amb el pas del Xavi.Arribem a la primera reunió en una bonica cova, on el Xavi em diu que tiri jo i jo li dic que nanai que ell anirà més ràpid.

Ens tornem a trobar 15 metres mes amunt i ara tiro jo endavant fins a la següent reunió que afortunadament estava a uns 10 metres
i d'allà altre cop el Xavi cap endavant, finalment decidim deixar d'anar encordats, i el Xavi em diu que ell plega les cordes que jo vagi obrint traça. Feia temps que no veia ningú plegar tanat lentament dues cordes d'escalada, vaig arribar a dalt de la canal i el Xavi encara no m'havia atrapat, us puc assegurar que la meva velocitat de creuer era molt lenta,


feia temps que no tenia tanta ensació de màquina llevaneus i a sobre vaig fer una pausa per menjar alguna cosa a mig camí per què m'estava esgotant. En fí que el manguis em va deixar solo ante la nieve.

Finalment varem arribar a dalt del corredor, i com que era molt tard varem decidir anar a dormir al refugi de Tucarroya sense sacs i únicament amb 750 ml de te pels dos

Tuesday, December 23, 2008

BON NADAL I BONES FESTES

Per Santa Llúcia un pas de puça. Per Nadal un pas de pardal. Per sant Esteve un pas de llebre. Per Any Nou un pas de bou.


M'encanta aquest etern retorn del nostre planeta, aquesta sensació a partir de Nadal que les hores solars es comencen a allargar, és fascinant com màgic va ser poder contemplar aquesta no posta de sol al cap Nord, un lloc on aquest Nadal tampoc veuran el sol, però poquet a poquet la llum anira obrint-se entre la foscor gèlida d'aquella illa, fins el dia que la nit no enfosqueixi el cel.

Un molt bon Nadal a tothom
Fotografia presa al cap Nord a prop del solstici d'estiu.

Monday, December 22, 2008

Riera de Talamanca

Aquest diumenge voliem anar a fer raquetes a la cerdanya però els sopars recurrents de Nadal van fer impossible que tinguessim ganes de llevar-nos d'hora
Així que varem decidir anar a fer alguna passejada pel parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l'Obac.
Una passejada interessant per què et permet veure diferents construccions i passar pel costat de la riera encara que la vegetació no es molt espectacular. És una passejada interessaant per fer-la amb nens petits es veuen construccions molt diferents i els adults descobreixen la Talamanca medieval
Dificultat baixa
Recorregut 3,5 km
Totes les edats
Adjunto la informació de la diputació

Iniciem el recorregut a l’Oficina d’Informació del parc, que et donen un tríptic amb informació complementaria, sortint cap a l’esquerra. Continuem pel mateix carrer fins a la plaça de l’Església (1), on hi ha l’Ajuntament.
Des de la plaça prenem el carrer del Castell (2) que, davallant, mena a un casal senyorial.

Tornem a la plaça de l’Església i seguim pel carrer que neix a la dreta de l’Ajuntament. Seguint les fites, deixem enrera el poble i la torre del casal i davallem 150 m per trobar la riera i el mas del Molí del Menut (3).
Travessem la riera prop d’un embassament, seguim la pista enfilant-nos pel torrent de la font dels Pets. Sortim de la pista i prenem un sender per creuar el torrent per damunt d’una balma. A mà esquerra, trobem una barraca de vinya (4).
Pel mateix sender que, davallant el torrent, tomba a mà dreta ben a prop de la riera, trobem una edificació rural de petites dimensions: la sínia de Can Valls (5).
Recuperem el sender fins a una pista que prenem per creuar la riera i iniciar la pujada al poble. A mitja pujada, trobem una fita que indica la presència d’un forn d’obra (6) i prenem, a mà esquerra, el sender emboscat que hi mena.
Tornem a la pista i, a la bifurcació, seguim a mà esquerra. En aquest punt, podem escollir entre dos camins. Si volem un recorregut més planer i ample seguim la pista. En canvi, si volem un recorregut més curt, costerut i emboscat, escollim el sender. En qualsevol cas, arribem a una font: la font de Talamanca (7).
Passada la font, entrem al poble per una escalinata de pedra que mena al carrer del Raval, on trobarem l’Oficina d’Informació del parc

PD: Si feu aquesta sortida podeu combinar-la amb un dinar al Monestir de Sant Benet a sant Fruitós del Bages, a 14 km de Talamanca, on a més de dinar molt be per 25 € a la fonda de la Fàbrica del Monestir es pot visitar el bonic Monestir o la Fundació Alicia.

Front d'alliberament d'homes de Nadal de les façanes


Es impossible educar els esclavistes que pengen els homes de Nadal de les seves façanes, el seu mal gust i la seva nula sensibilitat fan impossible que ens plantegem la seva REEDUCACIÓ així que s'ha de cridar ben fort.

JA N'HI HA PROU

Necesitem crear una secció del Front d'alliberament dels nans de Jardí o crear un nou grup per l'alliberament dels homes de Nadal a les façanes. (informació en català)
Estic fart de veure'ls durant hores en la mateixa posició intentant pujar un graó, o fregir-se sota aquells vestits de vellut horribles sota un sol de justícia, o que s'estiguin hores i hores sense parar de somriure.
Ja n'hi ha prou
Els homes de nadal per qui vulgui i el dia que toqui.
Però prou de tortures durant setmanes

Segurament molts de vosaltres coneixeu el bonic poble de Mura situat al límit del parc Natural de sant Llorenç del Munt i l'Obac
Feia anys que no hi passava, però quina va ser la meva sorpresa quan vaig descobrir que el poble estava envait per homes terrorífics vestits amb robes de color vermell penjats o pujant per les façanes de les cases. Quí ha sigut l'animal que ha decidit que els bonics carrers de Mura s'havien de convertir en un parc d'atraccions de l'home de Nadal?

Activistes del pais unim-nos per alliberar i retornar els homes de Nadal a la Laponia.

Monday, December 15, 2008

Canal de l'Ordiguer intent de la variant Est

La paret Nord del Cadí sempre espectacular s'aixecava enfront nostre, mentres ens menjavem un entrepà a Martinet. La temperatura era gèlida uns quants graus sota zero, quina mandra posar-se ara a caminar.


Pujarem al cotxe i cap a Estana, allà aparcarem amb un cel encara blau enfilarem el camí fins a prat de Cadí, el camí estava gelat i s'havia d'anar amb cura per no relliscar, per sort abans d'arribar a Prats de Cadí la neu ja feia presència i facilitava el camí. Un cop a Prat de Cadí decidirem que per l'hora no anavem fer la canal Venus, el nostre primer objectiu i ens n'anavem a fer la variant est de l'Ordiguer.


L'inici de la Canal de l'ordiguer estava amb la neu molt compacta i no representava cap dificultat, varem trobar un resalt de roca amb sufucient neu per superar-lo sense cap dificultat per la dreta i seguirem pujant. A un terç de la canal agafarem la variant est, més estreta i bonica que la central. al fons de la canal es veia una roca que creava una cova, uns deu metres abans d'arribar-hi a la paret esquerra varem trobar dos espits on ferem la primera reunió.


Però desafortundamanet el nostre XXXXXXXXXXX particular no va aconseguir superar el resalt i l'únic que feia era tirar-nos neu i pedres al Robert i a mi.
Malgrat tot, sort del Xavi que quan ho veiem Negre li diem, endavant i ell es posava a lluitar amb o contra la paret.

Massa tard per seguir endavant eren quarts de tres i encara no haviem aconseguit passar el primer resalt i el temps s'estava complicant. Així que mitja volta.


baixar i tornar cap a la canal de l'ordiguer i fer la via normal

El temps empitjorava i al fer l'últim resalt, una mica més inclinat i amb neu més tova, el fort vent ja feia acte de presència tirant la neu cap avall. A dalt no es veia res de res, el vent i la boira feien difícil anar a buscar la canal del cristall, així que ni foto tenim, per no veure no veiem ni la petita creu que hi havia a dalt. així que varem decidir desfer la canal i baixar pel mateix camí.


Com no, se'ns va fer fosc abans d'arribar al cotxe a Estana i a sobre la neu ja començava a fer presència, però sort del bons conductors i aquest cop en Robert va complir amb escreix les espectatives dispositades en ell.
Varem anar a dormir al refugi de la Molina del CEG i la neu a quarts de nou del vespre començava a fer acte de presència. L'endemà al matí aquest era la visió des de la porta del refugi.

Així que el nostre objectiu d'anar a picar gel a algun altre lloc se'n va anar en orris i varem decidir retornar a barcelona per poder dinar a casa.

Thursday, December 11, 2008

Cap de Setmana a Son

Aquest cap de setmana he pogut disfrutar d'un agradable cap de setmana a Son, gràcies a la gentilesa del Josep M. i com cada cop que pugem cap a aquestes terres hem convinat cultura i lleure
dissabte visita a les esglesies romàniques de Baiasca i passejada pels entorns, visita al molí.
Després visita del poble d'Escarp i pujada a l'ermita de la roca.
I diumenge varem anar a fer esqui de fons amb els pijos.
Esquiada al Pla de Beret, i això de l'esquí de fons no es molt apassionant, però....
Aquest cop per no violar la intimitat dels membres de la sortida no penjaré cap foto

Monday, December 1, 2008

Primera esquiada. Bagergue fins el cap de Blanhiblar a la Vall d'Aran

Imatge del poble de Baguergue a la Vall d'Aran, 1450 metres.

Dissabte matí, el temps i la previsió meteorològica és nefasta, truco al refugi de Conangles i em diuen que el temps es molt dolent i que tothom ha anulat les reserves, que pugem un altre cap de setmana. Parlo amb l'Arnau que està a Lleida i em diu que res que tirem cap amunt, així que a dos quarts de vuit del vespre arribo a Lleida i agafem el cotxe.

Abans d'arribar a l'embassament d'Escales,la neu ja fa presència al mig de la carretera i la nostra velocitat es redueix drasticament.
Que collons fem pujant sense cadenes quan la previsió és dolenta.
Després d'una mica de patiment arribem a Pont de Suert i busquem refugi a l'hostal canigó.Ens llevem a dos quarts de nou i torna a nevar, baixem a esmorzar i segueix nevant. Decidim pujar cap a la vall del besiberris i la neu ja cau amb molt força.
MERDA, tants quilòmetres per això.
L'Arnau diu anem a la Boca nord i tornem a agafar el cotxe cap amunt i OOOHHHHHHHH s'ha fet el sol
La Vall d'Aran estava neta de nuvols FANTÀSTIC, així que decidim anar cap a Salardu cap al poble de Bagergue i interntar fer un cim, el Cap de Blanhiblar de 2242 m
Una pujada molt senzilleta,sense gaire risc d'allaus, que passa un tros pel bosc i que surts amb els esquis posats des d'el poble i això no és gaire normal.



Itinerari: Fàcil a la pujada i a la baixada els arbres i les grans roques no faciliten el recorregut, però la neu ho arregla tot. jo em vaig menjar un parell d'arbres.
Desnivell: 850 metres
Durada 3 hores de pujada, era la nostra primera esquiada i estavem una mica patosos, les pells no estaven bé i nosaltres tampoc.
Estat de la neu: fantàstic hi havia un gran tou de neu, moltíssima neu pols.....

El camí surt des de la corba del poble i la linia de pujada es fàcil primer per prats després pel bosc, sincerament estic poc acostumat a fer sortides d'aquest tipus, començant al poble i creuant un bonic bosc.


i després d'anar guanyant alçada i d'enfontsar-nos moltíssim a la neu, vam anar pujant fins arribar cap al coll ben visible a la dreta del cap de Blanhiblar, d'allà per l'aresta fins al cim. Desafortunadament el cim està 50 metres per sobre de la sortida del telecadira i les vistes a part de l'estació són fantàstiques, tot el pla de Beret fins a Montgarri,i per l'altre banda tot el parc Nacional d'aigües tortes fins l'aneto i el perdiguero, un plaer de vistes

L'imatge de l'última paleta abans d'arribar al cim





En la foto podeu veure l'Arnau a dalt del cim i tot el recorregut de baixada uns 850 metres de desnivell amb una neu fantàstica en alguns trossos. Es un recorregut habitual del freeraiders de Vaqueira. Tenia un fantàstic video de l'Arnau baixant però va decidir que l'estil no era prou acurat i va decidir borrar-lo

Monday, November 24, 2008

L´últim cap de setmana trepitjant farigola. Passejadeta per collserola de la Vall d'Hebron fins al baixador de Vallvidrera



Dissabte dinar amb els ex-companys de l'autònoma a Malla i imatge dels Pirineus nevats. Així que espero que sigui el darrer en veure la neu a les muntanyes i jo a terra seca.

El diumenge com que estava per casa vàrem decidir sortir a passejar amb la Júlia. Es un plaer sortir caminant de casa i als 10 minuts estar caminant per Collserola. Aquest diumenge la lluminositat i la visibilitat eren increïbles, malgrat que el dia estava mig ennuvolat.

La passejada va ser ben senzilla. Muntanya amunt fins els Jardins del Viver de Can Bori, un petita joia al vesant sud de la muntanya després seguir fins la carretera de sant Cugat on varem agafar el GR 92, per passar per darrera el Tibidabo i quan el camí arriba altre cop a una pista nosaltres varem agafar les marques grogues en direcció al baixador de Vallvidrera, cap a la dreta i al cap d'una estoneta, varem baixar per un bonic camí marcat amb marques violetes o porpres, camí de voluntaris, que ens va portar fins l'església de santa Maria de Vallvidrera, passant per la corba de les tres monges, em sembla que es diu així i arribant fins a la zona de pícnic.
Nosaltres varem arribar fins a les planes i el santuari de la Salut però no val la pena i varem fer unes patates al bar de les planes, que per cert és una miqueta car, però..
Es un petit plaer fer el vermut després d'una passajadeta, però al Tomas de Sarria l'hauria disfrutat molt més. Pel camí varem poder menjar alguna de les últimes cireretes d'arboç de la temporada

Monday, November 10, 2008

Qui em vol treure a esquiar?

Noi de 35 anys 1,80m d'alçada i uns 83 quilograms de pes, nivell d'esqui i escalada ni alt ni baix busca company per fer esqui de muntanya o activitats a la neu ja que els seus antics companys estan o lesionats, herniats, casats o amb xicota i sincerament no se quina de les quatre sitacions és més irreversible.
Per qualsevol proposta deshonesta posar-se en contacte amb l'autor d'aquest blog

Puig Neulós


Des de l'Avalanche peak no havia tornat a fer un cim amb els de l'autònoma, en Pep, el Santi, en Marc, el Xavi, la Maribel i la Júlia.
Aquest cop eren 2000 metres menys però les dificultats no tenien res a envejar per què les condicions meteorològiques estaven a l'alçada del material que tots portaven Motxilles north faces, forros polars xulíssims, samarretes tèrmiques, paravents, tristament jo desentonava pel meu equip precari.
Malgrat les dificultats i les adversitats vàrm fer cim però com que les condicions eren tant adverses vàrem decidir recuperar forces a l'agradable Gite d'etape del coll. Pobre Marc era l'únic que tenia ganes de seguir caminant.


Les alberes sempre et permeten descobrir algún paratge idíl·lic, es impresionant com aquesta petita serra devastada més d'un cop pels incendis encara te llocs tan bonics per conèixer.
Aquest cop he anat al vesant nord de les Alberes, aquell vesant que sempre que el veus des de la carena quan estas pujant pel sud et ve el pensament de que afortunats són aquests francesos per l'ombrivol i humit de la seva banda.

Aquest cop, varem poder disfrutar d'un fantàstic allotjament a Cal Pep a Llança amb unes precioses vistes del mar, primera linia, increible. Vàrem agafar el cotxe fins al Pertús, horrible poble català després de creuar la frontera entre espanya i frança d'allà a l'alçada del parquing agafarem la carretera a mà dreta i pujàrem cap al coll de l'Ullat on hi ha un Gite d'étape i allà deixarem el cotxe.
La carretera de pujada va ser un increible plaer, el bosc de castanyers i faigs estaven preciosos, els colors grocs, vermellosos, taronges van convertir una carretera de corbes en un autèntic plaer.
Hauria parat a qualsevol punt per caminar una estoneta pel mig del bosc.
Un cop al refugi varem començar la pujada cap al pic Neulós pel GR11 1h,
Dificultat= Mitja-baixa si fas la ruta circular
Durada 1 hora de pujada fins al puig neulós, 4 hores la volta complerta arribant fins al puig dels quatre termes i retorn pel coll del faig i camí pel vesant francés

El camí surt del costat del refugi i puja costarudament al principi pel mig d'un bosc de pins, després per faigs i finalment per Prats fins aribar al cim del puig Neulós que degut a l'elevada Boira a nosaltres ens impedia poder veure les horribles antenes franceses, però feien una mica absurd continuar l'excursió fins al Puig dels quatre termes passant per La Tanyadera, el coll pregon, el coll del Mig.

Així que un cop al cim vàrem decidir fer mitja volta i anar-nos a menjar el plat du jour al refugi del Coll de l'Ullat i després de dinar anar a passejar una miqueta pel bosc a recollir algunes castanyes A

Monday, November 3, 2008

Castanyada sota la pluja a les Rovires



Feia ja un any que no passava per les Rovires. Masia del grup de químiques situada al terme municipal de Borreda a la Riera de Merlès i tornar-hi em va fer molta il·lusió.
Es molt guapo veure el Ripollès tot verd i xop d'aigua i poder estar a una masia aïllada sentint únicament el so de la pluja i el vent i veure verd per tot arreu.
(Això es una imatge poètica per què en una masia amb uns quants nens sentir el silenci és un poc complicat però es un plaer estar-hi amb els amics)

Com que plovia no vam poder anar a passejar pels voltants de la zona, així que no us podre explicar cap excursió, un altre dia serà. L'únic que us puc explicar es la fantàstica recepte de panallets (barreja de la recepta de l'Ari i la Rita) que varem fer. Però malgrat que us escrigui la recepta mai tindreu els ingredients especials que hi varen posar, la Bruna, el Guim i la Maria. Així que millor que pugeu a lapropera Castanyada a les Rovires.
PD: Afortunadament no varem tenir ametlles amargues del Blai. Blai, espero que et vagi molt bé per nord enllà on diuen que la gent es noble o culta.

Sunday, October 26, 2008

18 cursa CEC Collserola

Aquest diumenge s'ha celebrat la 18 cursa CEC collserola. 14 km i 800 metres de desnivell
Així que aprofitant que era cap de setmana de trobades familiars i amb amics vaig decidir apuntar-me. La prova era menys ambiciosa que la de Tivissa així que no havia det tenir gaires problemes per acabar-la i a sobre podia coneixe una zona de collserola bastant desconeguda per mi, els voltants de Sant Pere Martir.

En el següent mapa podeu veure el recorregut de la cursa


Despertador a les 7 del matí, haver sortit de festa no m'ha facilitat la feina, quina mandra quin pal però el no se que, em crida.
Motoreta fins al campus nord de la UPC i a estirar una miqueta, allà m'he trobat dos companys de l'entrenament de Can Caralleu, es bo, així no escalfo sol i 4, 3, 2, 1, PIIIIIIII

Sortida i comença la pujada fins a Sant Pere Martir, primer per asfalt després un caminet on es fa un petit coll d'ampolla més pista Sant Pere baixada, les sensacions són normaletes fa força calor i jo amb samarreta llarga, primer avituallament i planeig amb algunes pujadetes fins a Vallvidrera, d'allà baixada llarga i després altra cop pujada.
Senyor mireu el perfil que es veu molt mes clar.



En resum que això de pujar i baixar cansa i a l'última pujada jo ja he tornat a caminar en alguns trams,em sebla que em feia por tornar-me a fondre com a la darrera cursa així que he sigut una miqueta mes conservador i finalment he arribat en 58 posició de 650 participants fent un temps total d'1h18min, 5,37 min el quilòmetre.
Que no es un gran temps però que m'ha deixat content.

Sunday, October 12, 2008

Cursa de muntanya de Tivissa. Mort al quilòmetre 20.


Una de les curses de muntanya més boniques que conec és la cursa de Tivissa.
Fa 3 anys vaig corre la primera edició fent 2:40 minuts, un molt bon temps i aquest any m'havia tornat a inscriure així que després de la festa de l'esplai, carretera i manta fins a Tivissa a dormir en un petit hotelet del poble i l'endemà cursa.

Aquest és el perfil i en relació a l'any passat l'havien allargat uns tres quilòmetres i una pujada mortal de 300 metres de desnivell a 4 quilòmetres de l'arribada



En el moment de donar la sortida el temps era força lleig però no plovia així que a corre. Primer pel poble i després per un caminet, atenció s'ha d'intentar sortir ràpid per què sinó et quedes encallat en els diferents taps que es formen pels corriols o per les pujades fortes.

Així que a bon ritme vaig arribar al primer control, em sembla que era al quilòmetre 8, fent un 23% mes de temps que el que anava primer, allò no són homes són màquines.
Al següent control al costat de la foradada a dalt de la carena, després d'haver patit boira vent i pluja portava un 22% més de temps (13 Km), estava molt content.

La cursa seguia per l'aresta i la boira feia que no es veiessin les fites posades cada 50 m, però per sort els moments de desorientació varen ser pocs. Durant el camí de baixada de la carena la boira es va anar dissipant i les gotes de pluja s'anaven espaiant, menda estava fet pols quan vaig arribar al tercer control amb un 25 % mes de temps.


Ara només quedava baixar pel camí després un corriol molt relliscós altre cop pista creuar unes vinyes i començar a pujar, ja estava al quilometre 20, faltava poc, però el meu cos va dir prou, estava buit no podia ni caminar em vaig haver de tirar uns quants cops a terra a descansar i els meus bons temps se'n van anar a la merda, el meu cap feia voltes, no vaig utilitzar gaire els avituallaments i no havia esmorzat mes que dues magdalenes (sempre s'han de trobar excuses), vaig arribar al quilometre 22 fent un 100 % mes de temps que el primer en aquest parcial i els 2 últims quilòmetres els vaig fer fent un 120 % mes de temps (parcials)i això que vaig reposar forces en el control i l'avituallament.
Sincerament a mi no em va fer falta seguir les recomanacions dels organitzadors de la cursa, mes lent no podia anar



Jo estava fet pols i tots aquells que havia estat avançant m'avançaven i em donaven ànims dient: Estan bojos aquests de Tivissa, ànims que ja falta poc, com et trobes? necessites ajuda?, la gent molt maca però estava completament fos, així que amb molta pena i poca gloria vaig arribar mort a l'arribada en posició 120 i fent un temps de 3:49 m una hora més que fa dos anys.

Sort que la Julia em va mimar una miqueta
PD: Es nota que ara estic fent entrenament de curses de muntanya.
Les fotografies son de l'organització, extremtivissa. Per veure altres fotografies cliqueu aqui

Saturday, October 4, 2008

L’esplai Santa Agnès, després de 40 anys d’educació en el lleure, tanca per mobbing


Besiberris era el nom de la tenda més gran de l'esplai, d'unes muntanyes precioses del Pirineu català i com no d'aquest blog.
Desafortunadament una de les tres coses tancarà les portes i és l'esplai Santa Agnès, i no per manca d'il·lusions sinó per l'actitud intransigent i monocolor dels responsables d'una parròquia.
Aquí podeu veure la web de l'esplai i llegir el comunicat dels monitors del centre anunciant el tancament de l'esplai.

I voldria aprofitar aquest espai per animar-vos a participar als actes que aquest dissabte 11 d'octubre es faran als jardins de l'IES Montserrat, entrada pel carrer Sant Elies. La celebració començarà a les 16:00.

Malgrat que l'esglesia hagi forçat el tancament de l'esplai, el meu record està ple de grans moments viscuts entre aquelles parets i amb aquells fantàstics nens i monitors.

Seguiré somiant en obrir la làpida i recordaré les pintures de peter pank, del drac el rocodrom que varem construir, la sala de monitors, els locals dels grups,petits, mitjans, grans, joves, els nens jugant a cul a terra, les excursions, les cançons,els primers rappels, els cançoners, els monitors, les tarimes construïdes amb maons manllevats, els bancs, la peixera, els boscos encantats, els passadissos fantàstics, les taules de ping-pong o l'scalextric.
Tanmateix serà trist baixar per Sant Elies i saber que l'esplai ja no existeix i que l'esglesia segueix dempeus

L'Esplai és molt més que un espai físic, que un nom, l'esplai som tots el que l'hem fet possible i l'hem viscut

ENDAVANT I SORT AMB ELS NOUS PROJECTES QUE SEGURAMENT INICIAREU


PD: I si, vull acabar cagant-me en aquesta parroquia i tots els seus responsables, Vull cagar-me en els comentaris que vaig haver de sentir en els consells pastorals d'aquella parròquia sobre lo poc cristians que erem per què no resavem el rosari,o dels problemes que la gent poses rubies a l'almoina per què li feien perdre temps al rector contant els diners, dels sacristans que van posar candaus a les portes,en fí de la nula sensibilitat d'uns representants eclesials que enlloc d'acompanyar posaven pals a les rodes.

Monday, September 29, 2008

Genoll cascat

Em sembla senyors que estarem 15 dies de repòs. Dimarts passat vaig anar a corre per collserola i per la nit el meu genoll va dir prou, se'm va posar com una pilota de tenis.

Ara ja el tinc millor, puc trotar però em sembla que el proper cap de setmana tampoc sortiré a la muntanya. Així que farem uns quants dies de vacances i suposo que si tot va bé el proper post serà el de la mitja marato de tivissa, una cursa de muntanya molt xula que se celebra el 12 d'octubre

Monday, September 15, 2008

La Pica d' Estats



Cap de setmana mogut meteorològicament

Ja feia temps que la Julia havia organitzat una pujada col·lectiva a la Pica d'Estats i el cap de setmana escollit fou el del 12, 13 i 14 de setembre.
Però desafortunadament no va fer la reserva del temps, així que hem tingut un temps de gossos.

Neu a partir dels 1800 metres, vent, boira i dos dies sense veure el sol.

Malgrat que son les perfectes condicions per fer muntanya amb un gore, segons la publicitat, fer cims enmig de la boira i amb vent no es tant agradable com fer-ho amb un sol resplandent.


Divendres vàrem sortir a les dues, direcció nord, amb el nostre fantàstic FORD ESCORT tunejat amb una velocitat mitja elevadíssima i vàrem arribar al parquing cap a quarts de set del vespre, fet que implicava que l'última part del camí ens tocaria fer-la de nit i amb els crits d'un yeti, ai perdó de la XXXXXXX

Però no només se'ns va fer de nit, si no que va començar a nevar i aquesta nevada va durar fins l'endemà al matí.
Al refugi ja ens esperaven la Barbara, el Rafa i el Gregor amb un magnífic sopar. Quin gust sopar calent.




L'endemà i no de gaire de matí vàrem sortir el gruix dels expedicionaris, desafortunadament, abans de sortir del refugi vàrem tenir la baixa de la Gloria, fet que va minar una mica els nostres ànims però sortírem decidits a fer o intentar fer el cim.

Ai las, les altres desercions no van trigar gaire a apareixer, motivades com no per les condicions climàtiques, malgrat que no eren pèssimes, feien que no es veies gairebé res.

Així que passats 30 minuts els següents en fer mitja volta foren l'Alexandra i el Jordi, que van preferir retornar i preparar-se pel creuer que a hores d'ara deuen estar disfrutant pel mediterrani abans que pujar una muntanya amb boira, savia elecció.

Al cap d'una mitja horeta la Barbara i la Montse també vàren decidir donar mitja volta i quedarem en Gregor, el Rafa la Julia i jo que no varem defellir i varem fer el cim.

Aquest cop si que podem dir que hem fet el cim.
El camí de tornada fou el mateix però a més de la boira varem rebre la visita de la neu altre vegada, però fou diferent i més agradable.





A dalt del cim no es veia tres boralls, però que hi farem ens tocarà tornar a pujar-hi, almenys per veure les vistes





Com que les condicions meteorològiques eren tant dolentes els guardes del refugi varen decidir muntar una petita festa a la nit, guitarres, cançons boles de neu a dins del menjador, em sembla que era l'aniversari d'un dels guardes.

Va ser una nit divertida que espero que es repeteixi.


Recorregut del parquing fins al refugi unes tres horetes a pas tranquil, el camí no tè perdua, es un GR. Del refugi de pinet a la pica el camí està marcat com GR i també amb punts grocs que és el camí del recorregut de la porta del cel
Dificultat: mitjaneta, en alguns moments t'has d agafar amb les mans a la roca
Desnivell el primer dia 1150 m, el segon dia 900 m
Horari 3 hores el primer dia, 3 hores del refugi fins al cim i 2 hores per retornar al refugi
Del refugi al parquing has de contar unes 2 hores llargues, nosaltres vàrem tornar pel camí que surt de darrera del refugi i va al llac. No està marcat com a GR però és més agradable

Friday, August 29, 2008

Barra dels Ecrins i Dome de Neige


Ja fà un any que vaig començar aquest blog, es presentava un any canyero per fer muntanya però la desafortunada lesió del xavi va estruncar els meus plans, i no he pogut fer coses gaire espectaculars però no per això he deixat de sortir i de disfrutar de la muntanya.
Per celebrar la seva recuperació varem quedar en fer una sortida als alps, voliem anar a fer el Mont Maudit per una canal i la ruta dels 4000 fins el Mont blanc, però l'allau que es va emportar per davant la vida de 8 alpinistes ens va fer modificar els plans, així que varem decidir anar a fer la barra dels Ecrins, era una muntanya que li teniem ganes, i malgrat que ens ha faltat el Martí que va preferir quedar-se a treballar.

Com sempre quan faig una sortida amb el Xavi portem de tot, i tant que acabem amb les esquenes destrossades i dient que mai més, espero que aquest cop sigui cert.
El primer dia i després de dormir sobre la taula d'una area de servei francesa varem arribar al parquing final, passat el poble d'Ailefroide, d'allà i després de preguntar si el refugi estava ple, pujarem amb tenda i tot dels 1850m fins els 3150 m que es on es troba el refugi, carregats com mules, el camí se'm va fer pesadet però varem arribar be fins el refugi i allà ens van dir que hi havia lloc per dormir, Merda 3 o 4 quilos que podiem haver deixat al cotxe.
L'endemà a dos quarts de quatre toc de pito i tothom que vol fer la barra dels ecrins a llevarse, i com no els únics ques s'havien de preparar l'esmorzar erem el Xavi i jo. Resultat varem ser els últims en sortir del refugi i també els últims en retornar-hi.
D'allà tothom encordat excepte nosaltres pujant per la glacera



El per que no ens encordarem ho podeu preguntar al Xavi que com que les cordes les portava jo ja li semblava bé.
Lentament varem arribar al fons de la vall per la glacera fins que el camí comenca a pujar sota uns quants seracs i les restes dels que ja han caigut, d'allà guanyarem alçada ràpidament i girarem cap a l'esquerra, dreta esquerra fents unes quantes voltetes fins arribar a la cota 3700 mes o menys, però a la banda esquerra de la glacera. En aquest punt on el camí torna a girar a la dreta per arribar fins al coll de Lory, nosaltres a mig camí varem decidir tirar pel recte i pujar als ECRINS per un corredor de neu, amb algun pas de roca on desafortunadament no podiem posar cap clau així que 250 metres de canal encordats ara si, però sense cap possibilitat d'assegurar-se. Senyors es que ho fem tot al revés


En aquesta foto es veu l'entrada de la canal i la petita rimaya que en dificultava l'acces.
Durant tota la pujada, el menda no s'aguantava els pets en tots els sentits, en el més pur sentit literal, vaig patir com un desgraciat, tenia unes ganes terribles d'anar de ventre, beure aigua, treurem roba per que estava suant i descansar, però no va ser possible fins que varem arribar a dalt, llavors ja no en tenia ganes, malgrat tot hauria sigut molt complicat solucionar el problema allà dalt.
A la següent imatge podeu veure el Xavi arribant al cim

.


I la fotografia dels dos al cim, el del bombí al cap soc jo i he arribat a la conclusió que necesito un casc de muntanya per que aquest és horrible.



Després de fer un mos varem decidir baixar pel camí habitual, destrepant la cresta fins al coll deLory, fent una petita parada en el 2 quatremil del dia, el pic de Lory.
Aquest cop el xavi va decidir fer un rappel per baixar els últims 30 metres i del coll s'arriba sense cap dificultat al pic de la dome de neige, molt bonic i agradable.
Allà el Xavi va voler fer un pilar i els pobres austriacs que ens acompanyaven van alucinar.
I pilar desmuntat i camí de baixada cap al refugi.
3 quatremil en un dia no està gens malament
Properament i gràcies al fantàstic rellotge del Xavi us faré una millor explicació dels temps i del recorregut

Imatges del viatge pels USA

Aquí he posat unes quantes imatges de llocs del viatge i dels personatges, Xavi, Marc, Alex, Julia, Pep, Maribel i Santi però al no estar en cap caminadeta no m'he atrevit a fer-ne un post-particular.

Si en teniu ganes podeu mirar-les clicant sobre la imatge


viatge USA

Grand Canyon


Grand Canyon Aquest nom em porta records d'infanesa i de películes que no sempre són del tot certs.
Aquí en va un, que ens va acompanyar durant tot el recorregut i que et fa pales com els nens entenen el que els hi don la gana a l'escola.
"El grand Canyon es tan profund i estret que quan a dalt plou la pluja s'evapora abans d'arribar al fons del canó" Alumna XXX col·legi Jesús Maria.

L'únic que us puc dir del cert es que al fons del canó feia una xafogor de mil dimonis, mentres a la part de dalt la temperatura era d'uns 10 º.



Desnivell 1350 m de baixada, 3 hores, atenció el camí s'ha d'iniciar com a màxim una hora abans de la posta del sol, sino no et permeten baixar

1250 m de pujada 5 hores, atenció el camí s'ha d'iniciar molt d'hora. nosaltres varem iniciar a les 4:30 del matí.


Recorregut 10 km de baixada

15 km de pujada

Dificultat normal si s'eviten les hores de xafogor.

Des de el visitor center, s'agafa un shutle que et porta fins l'inici del Kaibab Trail, D'allà el camí comença a baixar amb una forta pendent, Aquest camí es molt bonic ja que a l'anar pel llindar d'una aresta permet tenir unes vistes espectaculars. L'únic que s'ha de tenir present és que no hi ha aigua en tot el trajecte, però a part d'això el camí es molt agradable malgrat que el descens es fort fins arribar al Tonto plató on es troben uns lavabos i un telf d'emergència. i llavors ja només resta baixar els últims 400 m fins al Kaibab Suspension Bridge, remullarse a una platgeta al costat del colorado però afortunadament amb aigues cristal·lines i d'aqui plantar la tenda. al costat del phantom Range, en aquest punt varem veure una fantàstica serp de cascabell

Al fons del canó el cel es veia completament estrellat però la temperatura era 25ºC més elevada que al south rim i senyors això feia que el dormir es convertis en una activitat impossible. Al final en Xavi va decidir anar a dormir fora la tenda sobre la taula i nosaltres varem decidir malgrat les serps de cascabell dormir amb la tenda oberta

A les 4:30 del matí ens varem llevar i varem iniciar el camí de pujada, el Bright angel, primer creuant el pomt i despreés recorrent durant uns 2 km el camí al llarg del colorado river, fins arribar a un refugi. River Resthouse

D'allà el camí puja pel costat d'un riu que dona lloc al Indians Garden un petit paradis enmig del Grand Canyon, on varem esmorzar i llavors ja s'arriba al Tonto Plató, on es te el primer punt d'abastament d'aigua.

D'aquí el camí està molt concorregut, ja que hi ha una zona d'acampada i es troben fonts cada 1,5 milles, facilitant el camí en sobremanera i l'últim regal del dia va ser el vol de 4 condors per sobre el nostre cap.



El viatge ja s'està acabant i només resta Las Vegas i avió i manta fins a Barcelona

Monday, August 25, 2008

Bryce Canyon


Passejada agradable pel bell mig del parc de Bryce, d'unes 8 milles que es com passejar pel mig d'un parc d'escultures naturals. El recorregut es en forma de loop. Es comença perl sunset pòint i es baixa pel camí de Queens garden trail i després s'enllaça amb el peekaboo Loop un camí de mules de 5,5 milles i es torna fins al punt d'intersecció per pujar fins el sunset point per Wall street.

Zion National Park



Hem arribat al Zion National Park, la verdor s'ha acabat i la tremperatura ha pujat bastants graus però hem pogut fer una excursioneta molt divertida per un riu a l'interior d'un estret.

A l'entradadel park varem aparcar el cotxe i varem visitar el visitor center. Recomano a tothom que visiti els parcs americans que faci una parada als visitors centers on els rangers molt diligentment t'informen de tot el que pots fer et donen mapes i recomanacions. D'allà varem agafar el Shutle que ens va portar fins el temple of Sinawava fent un bonic recorregut per tot el canó de Zyon amb unes vistes espectaculars.
A l'última parada varem baixar i començarem la caminada, primer per un camí empedrat que ens va portar fins a l'entrada dels Narrows on varem haver de baixar al riu i prosseguir el camí pel mig del riu..........