Dissabte dinar amb els ex-companys de l'autònoma a Malla i imatge dels Pirineus nevats. Així que espero que sigui el darrer en veure la neu a les muntanyes i jo a terra seca.
El diumenge com que estava per casa vàrem decidir sortir a passejar amb la Júlia. Es un plaer sortir caminant de casa i als 10 minuts estar caminant per Collserola. Aquest diumenge la lluminositat i la visibilitat eren increïbles, malgrat que el dia estava mig ennuvolat.
La passejada va ser ben senzilla. Muntanya amunt fins els Jardins del Viver de Can Bori, un petita joia al vesant sud de la muntanya després seguir fins la carretera de sant Cugat on varem agafar el GR 92, per passar per darrera el Tibidabo i quan el camí arriba altre cop a una pista nosaltres varem agafar les marques grogues en direcció al baixador de Vallvidrera, cap a la dreta i al cap d'una estoneta, varem baixar per un bonic camí marcat amb marques violetes o porpres, camí de voluntaris, que ens va portar fins l'església de santa Maria de Vallvidrera, passant per la corba de les tres monges, em sembla que es diu així i arribant fins a la zona de pícnic.
Nosaltres varem arribar fins a les planes i el santuari de la Salut però no val la pena i varem fer unes patates al bar de les planes, que per cert és una miqueta car, però..
Es un petit plaer fer el vermut després d'una passajadeta, però al Tomas de Sarria l'hauria disfrutat molt més. Pel camí varem poder menjar alguna de les últimes cireretes d'arboç de la temporada
Posts
No comments:
Post a Comment