Friday, August 29, 2008

Barra dels Ecrins i Dome de Neige


Ja fà un any que vaig començar aquest blog, es presentava un any canyero per fer muntanya però la desafortunada lesió del xavi va estruncar els meus plans, i no he pogut fer coses gaire espectaculars però no per això he deixat de sortir i de disfrutar de la muntanya.
Per celebrar la seva recuperació varem quedar en fer una sortida als alps, voliem anar a fer el Mont Maudit per una canal i la ruta dels 4000 fins el Mont blanc, però l'allau que es va emportar per davant la vida de 8 alpinistes ens va fer modificar els plans, així que varem decidir anar a fer la barra dels Ecrins, era una muntanya que li teniem ganes, i malgrat que ens ha faltat el Martí que va preferir quedar-se a treballar.

Com sempre quan faig una sortida amb el Xavi portem de tot, i tant que acabem amb les esquenes destrossades i dient que mai més, espero que aquest cop sigui cert.
El primer dia i després de dormir sobre la taula d'una area de servei francesa varem arribar al parquing final, passat el poble d'Ailefroide, d'allà i després de preguntar si el refugi estava ple, pujarem amb tenda i tot dels 1850m fins els 3150 m que es on es troba el refugi, carregats com mules, el camí se'm va fer pesadet però varem arribar be fins el refugi i allà ens van dir que hi havia lloc per dormir, Merda 3 o 4 quilos que podiem haver deixat al cotxe.
L'endemà a dos quarts de quatre toc de pito i tothom que vol fer la barra dels ecrins a llevarse, i com no els únics ques s'havien de preparar l'esmorzar erem el Xavi i jo. Resultat varem ser els últims en sortir del refugi i també els últims en retornar-hi.
D'allà tothom encordat excepte nosaltres pujant per la glacera



El per que no ens encordarem ho podeu preguntar al Xavi que com que les cordes les portava jo ja li semblava bé.
Lentament varem arribar al fons de la vall per la glacera fins que el camí comenca a pujar sota uns quants seracs i les restes dels que ja han caigut, d'allà guanyarem alçada ràpidament i girarem cap a l'esquerra, dreta esquerra fents unes quantes voltetes fins arribar a la cota 3700 mes o menys, però a la banda esquerra de la glacera. En aquest punt on el camí torna a girar a la dreta per arribar fins al coll de Lory, nosaltres a mig camí varem decidir tirar pel recte i pujar als ECRINS per un corredor de neu, amb algun pas de roca on desafortunadament no podiem posar cap clau així que 250 metres de canal encordats ara si, però sense cap possibilitat d'assegurar-se. Senyors es que ho fem tot al revés


En aquesta foto es veu l'entrada de la canal i la petita rimaya que en dificultava l'acces.
Durant tota la pujada, el menda no s'aguantava els pets en tots els sentits, en el més pur sentit literal, vaig patir com un desgraciat, tenia unes ganes terribles d'anar de ventre, beure aigua, treurem roba per que estava suant i descansar, però no va ser possible fins que varem arribar a dalt, llavors ja no en tenia ganes, malgrat tot hauria sigut molt complicat solucionar el problema allà dalt.
A la següent imatge podeu veure el Xavi arribant al cim

.


I la fotografia dels dos al cim, el del bombí al cap soc jo i he arribat a la conclusió que necesito un casc de muntanya per que aquest és horrible.



Després de fer un mos varem decidir baixar pel camí habitual, destrepant la cresta fins al coll deLory, fent una petita parada en el 2 quatremil del dia, el pic de Lory.
Aquest cop el xavi va decidir fer un rappel per baixar els últims 30 metres i del coll s'arriba sense cap dificultat al pic de la dome de neige, molt bonic i agradable.
Allà el Xavi va voler fer un pilar i els pobres austriacs que ens acompanyaven van alucinar.
I pilar desmuntat i camí de baixada cap al refugi.
3 quatremil en un dia no està gens malament
Properament i gràcies al fantàstic rellotge del Xavi us faré una millor explicació dels temps i del recorregut

Imatges del viatge pels USA

Aquí he posat unes quantes imatges de llocs del viatge i dels personatges, Xavi, Marc, Alex, Julia, Pep, Maribel i Santi però al no estar en cap caminadeta no m'he atrevit a fer-ne un post-particular.

Si en teniu ganes podeu mirar-les clicant sobre la imatge


viatge USA

Grand Canyon


Grand Canyon Aquest nom em porta records d'infanesa i de películes que no sempre són del tot certs.
Aquí en va un, que ens va acompanyar durant tot el recorregut i que et fa pales com els nens entenen el que els hi don la gana a l'escola.
"El grand Canyon es tan profund i estret que quan a dalt plou la pluja s'evapora abans d'arribar al fons del canó" Alumna XXX col·legi Jesús Maria.

L'únic que us puc dir del cert es que al fons del canó feia una xafogor de mil dimonis, mentres a la part de dalt la temperatura era d'uns 10 º.



Desnivell 1350 m de baixada, 3 hores, atenció el camí s'ha d'iniciar com a màxim una hora abans de la posta del sol, sino no et permeten baixar

1250 m de pujada 5 hores, atenció el camí s'ha d'iniciar molt d'hora. nosaltres varem iniciar a les 4:30 del matí.


Recorregut 10 km de baixada

15 km de pujada

Dificultat normal si s'eviten les hores de xafogor.

Des de el visitor center, s'agafa un shutle que et porta fins l'inici del Kaibab Trail, D'allà el camí comença a baixar amb una forta pendent, Aquest camí es molt bonic ja que a l'anar pel llindar d'una aresta permet tenir unes vistes espectaculars. L'únic que s'ha de tenir present és que no hi ha aigua en tot el trajecte, però a part d'això el camí es molt agradable malgrat que el descens es fort fins arribar al Tonto plató on es troben uns lavabos i un telf d'emergència. i llavors ja només resta baixar els últims 400 m fins al Kaibab Suspension Bridge, remullarse a una platgeta al costat del colorado però afortunadament amb aigues cristal·lines i d'aqui plantar la tenda. al costat del phantom Range, en aquest punt varem veure una fantàstica serp de cascabell

Al fons del canó el cel es veia completament estrellat però la temperatura era 25ºC més elevada que al south rim i senyors això feia que el dormir es convertis en una activitat impossible. Al final en Xavi va decidir anar a dormir fora la tenda sobre la taula i nosaltres varem decidir malgrat les serps de cascabell dormir amb la tenda oberta

A les 4:30 del matí ens varem llevar i varem iniciar el camí de pujada, el Bright angel, primer creuant el pomt i despreés recorrent durant uns 2 km el camí al llarg del colorado river, fins arribar a un refugi. River Resthouse

D'allà el camí puja pel costat d'un riu que dona lloc al Indians Garden un petit paradis enmig del Grand Canyon, on varem esmorzar i llavors ja s'arriba al Tonto Plató, on es te el primer punt d'abastament d'aigua.

D'aquí el camí està molt concorregut, ja que hi ha una zona d'acampada i es troben fonts cada 1,5 milles, facilitant el camí en sobremanera i l'últim regal del dia va ser el vol de 4 condors per sobre el nostre cap.



El viatge ja s'està acabant i només resta Las Vegas i avió i manta fins a Barcelona

Monday, August 25, 2008

Bryce Canyon


Passejada agradable pel bell mig del parc de Bryce, d'unes 8 milles que es com passejar pel mig d'un parc d'escultures naturals. El recorregut es en forma de loop. Es comença perl sunset pòint i es baixa pel camí de Queens garden trail i després s'enllaça amb el peekaboo Loop un camí de mules de 5,5 milles i es torna fins al punt d'intersecció per pujar fins el sunset point per Wall street.

Zion National Park



Hem arribat al Zion National Park, la verdor s'ha acabat i la tremperatura ha pujat bastants graus però hem pogut fer una excursioneta molt divertida per un riu a l'interior d'un estret.

A l'entradadel park varem aparcar el cotxe i varem visitar el visitor center. Recomano a tothom que visiti els parcs americans que faci una parada als visitors centers on els rangers molt diligentment t'informen de tot el que pots fer et donen mapes i recomanacions. D'allà varem agafar el Shutle que ens va portar fins el temple of Sinawava fent un bonic recorregut per tot el canó de Zyon amb unes vistes espectaculars.
A l'última parada varem baixar i començarem la caminada, primer per un camí empedrat que ens va portar fins a l'entrada dels Narrows on varem haver de baixar al riu i prosseguir el camí pel mig del riu..........

Travessa circular pel Grand Tetoon


Després d'una setmana per Yellowstone hem arribat al parc nacional del Grand Tetoon. Nom que ve de la similitud d'aquests cims amb les mamelles femenínes segons la imaginació dels primers pioners a aquesta zona.

Aquest parc és molt més alpí que el parc de Yellowstone així que hem pogut fer un recorregut per entre llacs, boscos, rius i circs glaciars enmig de muntanyes de fins a 4000 metres que ha sigut un petit plaer.

Des del refugi del club alpí americà varem agafar els cotxes fins al visitor center del llac Leny on varem agafar el shutle que ens va permetre creuar el llac.



Durada 8 hores amb parades
Dificultat fàcil però llarga
Longitud 30 km

Des de l'embarcader un agradable camí puja fins l'inspration point passant per uns bonics salts d'aigua, el camí puja molt agradablament. A partir d'aquest punt el camí va guanyant alçada molt lentament i permet disfrutar la majestuositat dels cims fins un punt on aquest camí es bifurca.
Nosaltres varem pujar fins el Lake solitud, un agradable llac envoltat encara de neu.


En aquest punt varem dinar un sandwich al costat del llac i varem començar la pujada cap al coll de paintbrush. I allà amb en Xavi varem fer una petita punta.



D'aquí el camí ja era de baixada fins retornar al jenny lake encara que a la part final es va fer una mica pesat degut a les grans distàncies. Afortunadament varem tenir la sort de poder veure un ant mascle amb unes banyes gegants que ens va fer més agradable la baixada.
En aquesta foto feta en el tram final del recorregut es poden observar alguns dels llacs del parc.

Helroaring creek

Petit recorregut per la zona nord del park de Yellowstone

Tuesday, August 12, 2008

Wildlife in Yellowstone

En aquest post fare una petita enumeracio dels animals vistos al parc.Però és una pena que només portés una càmara compacta així que tinc molt poques fotografies d'animals.
Os negre
llop
holbron
bisó


ant
castor
marmota


cèrvol


Elk

àliga pescadora

Monday, August 11, 2008

Avalanche PEAK




AVALANCHE PEAK EN EL PARK DE YELLOWSTONE AMB ELS SEGUENTS PROTAGONISTES Marc, Maribel, Santi, Pep, Julia, Xavi i Alex

Finalment i despres de molts anys d haver vist els dibuixos animats de l os Yogui he pogut anar al parc de Yellowstone.
I aquest parc es pot definir en poques paraules, inmens, cremat pero increible.
I el primer tastet del parc va tenir un petit gust agredolc, ja que voliem anar a fer una vall, pelikan creek pero a causa del foc no la podiem fer, aixi que varem decidir anar a pujar l avalanche peak, un 3197 m, que no son pas pocs metres.
El cami transcorre per entre boscos de coniferes que desafortunadament estaven cremats de fa uns anys. El cami va guanyant alcada rapidament, pero a la manera americana amb unes grans llacades, fins que s arriba al circ glaciar alla el cami ja es mes pedragos i ventat ja que puja per la suau aresta que ens va portar amb una horeta fins a dalt del cim, om ens varem poder fer la fotografia de riigor i preocupar-nos per la fumera que es veia ben a prop nostre podiem veure les flames del foc pero ningu es preocupava massa.
Apa ja seguire amb l explicació mes endavant

Imatge d'alguns integrants al cim


vistes del cim

Fins la propera
Aquest cop tinc perdo per les faltes, no tinc ni accents ni corrector
, cremat i imes pot definir