Monday, February 11, 2013

La candalera La floresta, Molins de rei

Excursió típica d'aquest blog.



Cada any intentem anar fins a Molins de Rei caminant, abans sortiem desde la plaça Vall d'Hebron i pujavem fins a Vallvidrera, aquest any i després del canvi de residència, ara vivim aSant Cugat vàrem fer un nou recorregut.
La idea era sortir a la Floresta i anar per la riereta fins a Molins de Rei, havia trobat el track de la sortida a wikilocks tot semblava perfecte, 7, 2 km tot baixada però......
però ens vàrem equivocar i vàrem pujar fins a la creu d'Olordola, allà vàrem dinar i després baixarem fins a Molins de Rei.
Es evident que si haviem de seguir un riu de baixada no hauriem d'haver pujat, però anar amb nens i no coneixer el camí fa que passin aquestes coses..

Conclusió sortir amb nens és més delicat que amb adults, malgrat que els que vàren venir es vàren portar genial
Una nova Candalera, unanovaruta.
Ah per la candalera va estar rient, per això aquests dies està fent aquesta rasca.

Tuc de Parros intent fallit pel mal temps

Diumenge després d'haver dormit plàcidament dins d'una tenda a l'interior del refugi lliure que hi ha al plà de Beret, ja tinc 40 anys i ja no estic per aquests trotes Vàrem anar a fer el Tuc de Parrós.
Els integrants Gorka Martí i jo Dificultat abans d'arribar a la cresta hi ha alguns flanquejos delicats com el de la imatge


Des del pl
à de Beret s'agafa la pista que porta cap a Montgarri baixant esquiant per la pista d'esquí de fons fins que et creues amb un refugi a l'inic de la Vall, Cabana de Parros,hi ha gent que talla abans el mapa està així però no hi guanyes gaire. Nosaltres vàrem tallar a la tornada.
Des de la Cabana de Parros s'inicia l'ascens lent per tota la vall de Parros sense guanyar gaire alçada fins que et plantes a la part del darrera del pic de Costarejans



i d'allí ja começa la pujada més forta fins que s'enllaça amb la cresta fou un aquest punt on nosaltres vàrem tornar enrera pel mal temps, el cim es pot veure al fons Però el vent i la previsió meteorològica ens van fer tornar enrera, encertadament aquest cop.

Foquejant pel pla de Beret fins al tuc de Costarjas

L'any 2012 va acabar amb una esquiada. 2 de desembre i mig metre de neu a la Vall d'Aran, això s'havia d'aprofitar així que amb en Martí i en Gorka ens en vàrem anar cap a les muntanyes, desafortunadament vàrem sortir tan tard de Barcelona que arribarem a dormir passat Tolva a les 2 de la matinada, i l'endeà arribarem al plà de Beret a les tantes així que només ens va quedar l'opció d'anar un parell d'hores a foquejar a veure si arribavem al fons de la vall més amunt del telecadira de Blanhiblar. Per no passar per les pistes vàrem anar per la dreta de la vall L'esquiada no te cap dificultat, es per inciació o per un dia que s'arriva tard a pistes ATENCIÓ el que és recomanable es baixar per les pistes per que sino us fareu un fart de remar
La neu era pols però tenia l'inconvenient que no hi havia gens de neu a sota, és a dir rascades múltiples al fer girs. A la tarda vàrem demanar forfets a la gent que marxava i vàrem poder fer algunes baixades però era neu artificial, trepitjada i fora pistes al ser cara sud la neu estava molt dolenta.