Monday, December 24, 2007

BON NADAL A TOTHOM

NADAL (poema de Joan Salvat Papasseit)


Sento el fred de la nit

i la simbomba fosca.

Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis

que l'empedrat recolza

i els altres qui l'avencen, tots d'adreça al mercat.

Els de casa, a la cuina,

prop del braser que crema,

amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m'apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,

i ja enyoren demà.

Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-.

Jesús ja serà nat.

Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.

Monday, December 17, 2007

La Grevolosa

Aquest cop els bufanuvols (personatges del cavall fort) han tingut el detall de preparar-nos una excursió idìlica, que penso que tots vam disfrutar moltíssim.
Això de caminar pel bell mig d'una fageda completament nevada sense ni una petjada davant nostre, un sol radiant i un cel completament blau, es increïble. Sentir la remor de les passes per sobre la neu i el soroll de les gotes d'aigua de la neu que es va fonent es un plaer indescriptible que per sort van poder disfrutar uns quants alumnes del col·legi CASP.

Aquest diumenge tocava la tradicional pujada del pessebre del grup de muntanya de l'escola CASP, GPAC-Muntanya, amb els alumnes de 1 i 2 d ESO.
Però les condicions de la xarxa viaria d'aquest país quan cauen quatre bolbes són desastroses, així que després de molts periples a quarts d'onze varem arribar a la vola, entrada oest del túnel de Bracons a 5 quilòmetres del nostre teòric punt de sortida i sense possibilitat de fer el puigsacalm. Així que varem decidir fer una sortida alternativa i varem triar la Grevolosa fins al coll de la grevolosa, on varem deixar el pessebre.

Explicació del recorregut. 1:30 minuts de pujada 40 minuts de baixada desnivell 500 metres.
Deixem el cotxe on puguem del poble de la Vola i agafem el camí cap a can Pigamell, d'allà seguim una pista forestal que passa per sobre l'entrada del túnel de bracons i després seguim per la mateixa pista fins deixar enrera totes les obres del túnel i ens anem endinsant en una bonica vall al costat de la riera de......... al cap d'uns 20 minuts, just al costat d'un rètol del PEIN del PUIGSACALM girem a l'esquerra i seguim per la pista sense deixar-la fins que aquesta comença a arribar a la fageda i s'acaba, vigileu per que hi ha un parell de pistes que surten cap a l'esquerra que no s'han d'agafar. Quan arribes al final de la pista has de pujar a un petit "collet" 10 metres endavant a l'esquerra. i d'allà has de girar a la dreta directa cap amunt i llavors ja enllaces amb un camí marcat amb groc que ens portarà fins a l'interior de la grevolosa per veure els diferents faigs monumentals, d'allà seguim el camí marcat amb franges grogues fins al coll de la grevolosa. A la tornada es poden fer diferents recorreguts per que sempre arribarem al fons de la vall on hi ha la pista que va pel fons de la vall

Apa a disfrutar-la si l'aneu a fer

Monday, December 10, 2007

Pic de Noe i Pic d'Escobes

Sortim del refugi més tard que de costum per què el dia està molt ventos, el fred i la mandra fan que ens endormisquem al terra del refugi més del que hauriem hagut de fer, ja portavem més de 10 hores dins dels sacs i ens seguia fent mandra sortir.
A la primera fotografia podeu veure una primer plà d'en Xavi Fàbregas, fent el pallasso sobre el llac gelat de Juclar amb el bonic perfil del pic d'escobes al fons.
El camí que surt des de el refugi està molt ben marcat i ens portarà fins al coll d'alba. L'excurssió anar i tornar fent la cresta ens va portar unes 5:30 hores.

Sortirem del refugi seguint el camí marcat amb punts grocs, el camí dona la volta al primer llac del juclar per la banda dreta fins que s'arriba a la zona on els dos llac es troben, hi ha un pont, però nosaltres varem creuar el llac pel mig ja que estava completament glaçat. D'allà vam pujar fins el coll del Juclar i després fins el coll d'Alba on el vent ens va obligar a posar-nos les ulleres de ventisca. Del coll d'alba el camí puja molt costerut atenció que la neu aquí es trova molt gelada i crosta
Imatges des de el cim de Noe de l'aresta de pujada i la crestaq de Noe, D'aquest punt surt la cresta que ens unirà amb el pic d'Escobes
Finalment varem fer el primer cim de la jornada el Pic de Noe

I d'aquí varem fer la cresta que uneix el pic de Noe amb el pic d'escobes que es veu al fons. Aquesta cresteta fins al coll no presenta cap dificultat remarcable a part de la cura habitual que s'ha de tenir. I l'ascensió al pic d'escobes la varem fer pel vessant E on hi ha una canal de neu molt ben marcada, del coll no s'ha de perdre alçada i es veu una passada marcada amb fites i d'allà una diagonal ascendent cap a l'esquerra i al final una via directa de pujada on únicament has de tenir cura en un pas.. I per acabar la crònica d'aquest pont l'imatge del cim d'escobes amb en Xavi el Fran i jo ben contents.
El dia havia sigut espectacular malgrat el vent però pel nord tornava el mal temps així que varem decidir apretar una miqueta i baixar cuita corrents fins el refugi, fer les motxilles i baixar fins a incles on varem agafar el bus local fins andorrà i d'allà l'alzina fins a Barcelona i efectivament el mal temps va entrar per que des de la sortida del refugi i fins la Seu d'Urgell ens va estar plovent o plovisquejant.

Cresta del Juclar

Imatge de la cresta del Juclar després de la nevada que ens va fer renunciar a completar-la

Aproximació
Aquest cap de setmana he pogut descobrir una bonica vall andorrana, la Vall d'Incles, zona molt bonica amb magnífiques bordes, una ermita ben petita i a l'obaga de la vall un esplèndid bosc, el bosc d'incles.
Des de pont d'incles que es on ens va deixar el bus varem fer tota la carretera fins al fons de la vall uns (3 Km), on hi ha un pàrquing, d'allà varem seguir per un camí gelat per la dreta del riu fins a una zona de picnic, ATENCIÓ el camí està marcat amb marques grogues, i d'allà ja només ens tocava remuntar el desnivell fins al refugi del Juclar a 2294 metres, unes 2 h 30 m en total.
Sembla que aquest refugi serà el segon refugi guardat d'Andorra per què l'estan reformant de cap a peus, però a hores d'ara les condicions són una mica precaries, únicament hi ha duess lliteres i una gran sala buida i gèlida.
Divendres a les set del matí ens varem despertar amb un toc de corneta que malgrat posar-me de mala llet no va aconseguir que ni en Xavi ni el Fran es moguessin un pel, i no va ser fins una hora més tard que varen decidir sortir del sac i començar a esmorzar.
L'objectiu del dia era clar la cresta del Juclar i l'entrada a la canal es la que es veu a la següent fotografia, on hi ha neu.

Un cop dins la canal, el menda es va acollonir una miqueta i va obligar a que ens asseguressim per fer els últims passos de la canal, la referència deia que eren passos de tres, però entre la neu la roca i el gel feia més prudent assegurar-se. . La canal tot i ser curteta va ser bonica però mentres estavem a dins el temps es va començar a girar i les primerers volves de neu anaven caient i semblava que posiblement no podriem ni començar la cresta ni acabar la canal. A la següent fotografia podeu veure la canal amb el pic occidental del Juclar a mà esquerra, el Xavi uns metres per sota l'aresta recollint el meu pal d'esqui. Un cop a l'aresta vam decidir renunciar al pic occidental del Juclar per no perdre temps i a veure si podiem avançar per la cresta..
Un cop a la cresta els passos no eren gaire complicats alguns destreps de grau dos però que amb la neu i el gel feien que haguessis d'estar força atent.
Però malgat la nostra renuncia al cim el temps no ens va donar treva i els nuvols que venien del nord van començar a cobrir les puntes del pic negre del Juclar. Així que com a persones responsables varem decidir renunciar a prosseguir la cresta i vam fer una diagonal per baixar fins al llac.

L'engany del transport públic en aquest país

Malgrat no tenir cotxe hem pogut tornar a fer muntanya amb transport públic. Però no us explicaré el periple que vam haver de seguir fins que a quarts d'onze de la nit varem decidir anar a Andorra.
Però si que vull fer present la meva queixa per l'elevat cost del transport públic a catalunya i andorrà, que fan que surtí més rendible si vas més de dues persones llogar o agafar un cotxe. Com a tast podeu veure el següent exemple.

Utilitzant transpot públic

2 bitllets de metro (2 €) + 2 bitllets d'alzina graells (44 €) + 2 autobusos andorrans (8 €) en total per 3 persones 162 € més el temps d'espera.

Llogant el cotxe

Llogant cotxe a Pepecar 81 € per quatre dies + 40 € de benzina segons via michelin poden fer el que et plagui sense perdre hores esperant els autobusos. en total 121 €

Wednesday, December 5, 2007

VIGNEMALE muntanya prohibida

La gent diu que les histories més interessants són les tragedies i la meva relació amb el vignemale, està convertint-se en una tragedia amb masses actes.
M'havia mirat les referències, havia memoritzat el perfil de les agulles, li tenia moltes ganes, però aquest cop i per raons logístiques, que es resumeix en que tornem a estar sense cotxe i el lloguer a última hora surt caríssim, tampoc puc anar al vignemale. Així que me n'aniré cap els estanys de Juclar i si puc després a fer alguna cosa per la zona d'ordino, tristaina, o per la zona del Meacorba, ja us explicare quan torni.
Apa que demà marxo a quarts de set del matí.
Em sembla que això del cotxe m'ho haure de plantejar

Sunday, December 2, 2007

AQUEST CAP DE SETMANA TOCAVA MANI

Com que el diumenge tenia dinar familiar, aquest cap de setmana vaig decidir que em quedava a Barcelona per la Mani, nomes faltava que els que no tenim cotxe i utilitzem majoritariament el transport públic no rondinéssim.

Sincerament estic content de la decisió presa. Tot i que faltava molta gent, varem ser molts els que vam sortir al carrer per mostrar el nostre enuig pel funcionament de les infraestructures del nostre país, va ser impressionant veure les riuades de persones baixant per via laietana.
Haig de reconèixer que en un primer moment em vaig decepcionar, pensava que tornàvem a ser 4 gats, però no, va ser un acte popular amb gent gran, nens, carritos, gent de totes les edats i finalment sense que ens xiuléssim entre nosaltres.
Apa un bon senyal de la societat civil d'aquest país que els polítics haurien d'aprendre i ja us puc anunciar el proper post.

Aventures i desventures de tres pobres nois al vignemale