Sunday, October 26, 2008

18 cursa CEC Collserola

Aquest diumenge s'ha celebrat la 18 cursa CEC collserola. 14 km i 800 metres de desnivell
Així que aprofitant que era cap de setmana de trobades familiars i amb amics vaig decidir apuntar-me. La prova era menys ambiciosa que la de Tivissa així que no havia det tenir gaires problemes per acabar-la i a sobre podia coneixe una zona de collserola bastant desconeguda per mi, els voltants de Sant Pere Martir.

En el següent mapa podeu veure el recorregut de la cursa


Despertador a les 7 del matí, haver sortit de festa no m'ha facilitat la feina, quina mandra quin pal però el no se que, em crida.
Motoreta fins al campus nord de la UPC i a estirar una miqueta, allà m'he trobat dos companys de l'entrenament de Can Caralleu, es bo, així no escalfo sol i 4, 3, 2, 1, PIIIIIIII

Sortida i comença la pujada fins a Sant Pere Martir, primer per asfalt després un caminet on es fa un petit coll d'ampolla més pista Sant Pere baixada, les sensacions són normaletes fa força calor i jo amb samarreta llarga, primer avituallament i planeig amb algunes pujadetes fins a Vallvidrera, d'allà baixada llarga i després altra cop pujada.
Senyor mireu el perfil que es veu molt mes clar.



En resum que això de pujar i baixar cansa i a l'última pujada jo ja he tornat a caminar en alguns trams,em sebla que em feia por tornar-me a fondre com a la darrera cursa així que he sigut una miqueta mes conservador i finalment he arribat en 58 posició de 650 participants fent un temps total d'1h18min, 5,37 min el quilòmetre.
Que no es un gran temps però que m'ha deixat content.

Sunday, October 12, 2008

Cursa de muntanya de Tivissa. Mort al quilòmetre 20.


Una de les curses de muntanya més boniques que conec és la cursa de Tivissa.
Fa 3 anys vaig corre la primera edició fent 2:40 minuts, un molt bon temps i aquest any m'havia tornat a inscriure així que després de la festa de l'esplai, carretera i manta fins a Tivissa a dormir en un petit hotelet del poble i l'endemà cursa.

Aquest és el perfil i en relació a l'any passat l'havien allargat uns tres quilòmetres i una pujada mortal de 300 metres de desnivell a 4 quilòmetres de l'arribada



En el moment de donar la sortida el temps era força lleig però no plovia així que a corre. Primer pel poble i després per un caminet, atenció s'ha d'intentar sortir ràpid per què sinó et quedes encallat en els diferents taps que es formen pels corriols o per les pujades fortes.

Així que a bon ritme vaig arribar al primer control, em sembla que era al quilòmetre 8, fent un 23% mes de temps que el que anava primer, allò no són homes són màquines.
Al següent control al costat de la foradada a dalt de la carena, després d'haver patit boira vent i pluja portava un 22% més de temps (13 Km), estava molt content.

La cursa seguia per l'aresta i la boira feia que no es veiessin les fites posades cada 50 m, però per sort els moments de desorientació varen ser pocs. Durant el camí de baixada de la carena la boira es va anar dissipant i les gotes de pluja s'anaven espaiant, menda estava fet pols quan vaig arribar al tercer control amb un 25 % mes de temps.


Ara només quedava baixar pel camí després un corriol molt relliscós altre cop pista creuar unes vinyes i començar a pujar, ja estava al quilometre 20, faltava poc, però el meu cos va dir prou, estava buit no podia ni caminar em vaig haver de tirar uns quants cops a terra a descansar i els meus bons temps se'n van anar a la merda, el meu cap feia voltes, no vaig utilitzar gaire els avituallaments i no havia esmorzat mes que dues magdalenes (sempre s'han de trobar excuses), vaig arribar al quilometre 22 fent un 100 % mes de temps que el primer en aquest parcial i els 2 últims quilòmetres els vaig fer fent un 120 % mes de temps (parcials)i això que vaig reposar forces en el control i l'avituallament.
Sincerament a mi no em va fer falta seguir les recomanacions dels organitzadors de la cursa, mes lent no podia anar



Jo estava fet pols i tots aquells que havia estat avançant m'avançaven i em donaven ànims dient: Estan bojos aquests de Tivissa, ànims que ja falta poc, com et trobes? necessites ajuda?, la gent molt maca però estava completament fos, així que amb molta pena i poca gloria vaig arribar mort a l'arribada en posició 120 i fent un temps de 3:49 m una hora més que fa dos anys.

Sort que la Julia em va mimar una miqueta
PD: Es nota que ara estic fent entrenament de curses de muntanya.
Les fotografies son de l'organització, extremtivissa. Per veure altres fotografies cliqueu aqui

Saturday, October 4, 2008

L’esplai Santa Agnès, després de 40 anys d’educació en el lleure, tanca per mobbing


Besiberris era el nom de la tenda més gran de l'esplai, d'unes muntanyes precioses del Pirineu català i com no d'aquest blog.
Desafortunadament una de les tres coses tancarà les portes i és l'esplai Santa Agnès, i no per manca d'il·lusions sinó per l'actitud intransigent i monocolor dels responsables d'una parròquia.
Aquí podeu veure la web de l'esplai i llegir el comunicat dels monitors del centre anunciant el tancament de l'esplai.

I voldria aprofitar aquest espai per animar-vos a participar als actes que aquest dissabte 11 d'octubre es faran als jardins de l'IES Montserrat, entrada pel carrer Sant Elies. La celebració començarà a les 16:00.

Malgrat que l'esglesia hagi forçat el tancament de l'esplai, el meu record està ple de grans moments viscuts entre aquelles parets i amb aquells fantàstics nens i monitors.

Seguiré somiant en obrir la làpida i recordaré les pintures de peter pank, del drac el rocodrom que varem construir, la sala de monitors, els locals dels grups,petits, mitjans, grans, joves, els nens jugant a cul a terra, les excursions, les cançons,els primers rappels, els cançoners, els monitors, les tarimes construïdes amb maons manllevats, els bancs, la peixera, els boscos encantats, els passadissos fantàstics, les taules de ping-pong o l'scalextric.
Tanmateix serà trist baixar per Sant Elies i saber que l'esplai ja no existeix i que l'esglesia segueix dempeus

L'Esplai és molt més que un espai físic, que un nom, l'esplai som tots el que l'hem fet possible i l'hem viscut

ENDAVANT I SORT AMB ELS NOUS PROJECTES QUE SEGURAMENT INICIAREU


PD: I si, vull acabar cagant-me en aquesta parroquia i tots els seus responsables, Vull cagar-me en els comentaris que vaig haver de sentir en els consells pastorals d'aquella parròquia sobre lo poc cristians que erem per què no resavem el rosari,o dels problemes que la gent poses rubies a l'almoina per què li feien perdre temps al rector contant els diners, dels sacristans que van posar candaus a les portes,en fí de la nula sensibilitat d'uns representants eclesials que enlloc d'acompanyar posaven pals a les rodes.