Wednesday, June 25, 2008

Estany Gerber, refugi Mataro, coll gelat i retorn

Aquest cop la neu no ha sigut l'estimada aliada d'altres sortides, aquest cop la neu ens ha dificultat poder fer la sortida tal i com l'haviem previst. Nosaltres voliem fer el recorregut entre les valls del Gerber i la Vall de Saboredo i com que a 24 de Juny encara hi havia molta neu no ens varem atrevir a fer el descens per la vall de Saboredo. Així que avui us explicaré un molt bonic recorregut per la Vall del Gerber.

Duració: 3h 30 minuts fins el coll
Dificultat mitja, alta muntanya, tros de tartera
Aquesta sortida te l'aventatge de sortir a tocar de la carretera i a molta alçada, si no recordo malament a uns 1700 metres, el primer telesilla de l'estació de Baqueira i Beret i el primer parquing de l'estació. L'entrada de la vall és evident per què quan puges amb el cotxe pots veure a mà esquerra una magnífica cascada. Es també una bonica passejada d'una hora en total

Del parquing s'agafa un camí clar que sense perdre alçada va dirigint-se cap a la vall lateral, a l'esquerra. Un cop s'arriva a la vall del gerber es pugen uns quants metres per un camí ben marcat i després s'arriba al primer llaquet, i ara no queda més remei que seguir el camí, fins arribar a l'estany de gerber, que es dona la volta per la seva banda esquerra i es puja més amunt cap el refugi lliure Mataro, unes 3 hores. En aquest punt s'ha d'anar a buscar el coll que separa les valls de gerber i la de saboredo i si tens ganes pots anar a fer el tuc d'amitges que et queda a uns 40 minuts com a màxim del coll.

Però no us desanimeu aviat tindreu un bonic video de la sortida

Un magnífic trencalòs per la vall d'Assuà



On collons està aquesta vall del pirineu de nom extrany, doncs ben a prop, la Vall d'Àssua es coneix com la vall de Llesui, aquella estació d'esqui familiar que va haver de tancar per manca de neu.

És bonic retornar a aquells paratges que havies visitat de petit.
Això m'ha passat aquest cap de setmana retornat a la vall d'Àssua i fent una petita passejadeta entrellaçant els pobles de Sorre, Escàs i Surp.
Gaudint com no de l'agradable visita d'un trencalòs fantàstic que va estar voleiant sobre nosaltres durant uns quants minuts

Durada 3 horetes
Dificultat fàcil

Sortint del poble de Sorre per la part baixa troves un cami de ferradura marcat amb una circumferència groga i diferents poste de senyals, a partir d'aquest punt has d'anar baixant pel camí fins que et troves en una bifurcació de camins, cap al Moli o cap Escàs. Agafes el camí d'Escàs que està una mica brut, va pel marge esquerra d'uns prats fins arribar a uns pontets. d'allà queda una pujadeta fins el poble. Creues el poble cap amunt i sortint del poble agafes un petit camí amb els marges de pedra seca, que està en mal estat, és el punt més difícil de trobar. Aquest camí et porta fins el poble de Surp. Passant pel serrat, un avi ens va explicar que el primer dia de l'any apereixen les bruixes en aquest punt.
Dersprès d'arribar al poble de Surp cap al moli per un agradable descens fins tronar a trobar-te la carretera. D'allà has de seguir per la carretera uns 300 metres fins que et trobis un camí a mà esquerra pista de terra que passa per la dreta de la mola del mall i d'allà et trobes el pontet que creua el riu i ja comença el camí de pujada i retorn fins a Sorre
Va ser en el fons de la vall on curiosament varem trobar-nos el trencalos, que deuria estar buscant una ovella estimbada.

Tuesday, June 17, 2008

Ferrada Olmo Urquiza

Això si que és fer una via clàssica, sencilleta, però agradable, si no recordo malament la primera ferrada o una de les primeres ferrades a Catalunya. El problema o la sort és que el torrent baixava amb aigua i quan varem fer el descens del barranc els rappels acabaven al mig de l'aigua, així que després del primer rappel aeri de la pobre Julia i a sobre sota un riuet constant varem decidir a la vista que no hi havia molta gent destrapar-la. Va ser una pena no poder fer la foto de la Julia penjada amb l'aigua mullant-la.

Localització: Aquesta ferrada queda a uns 30 minuts del parquing de cotxes dela pertusa.
Aproximació 30 minuts Deixes el cotxe al parquing i segueixes el GR1 direcció a MontRebei, abans de la primera baixada forta a mà dreta surt un camí ben marcat amb un X del GR i una placa de ferro que indica el camí de la ferrada. A partir d'aquest punt et queda un agradable passajadeta sense perdre alçada fins al fons de la vall on comença aquesta històrica ferrada.

Descens El descens es fà amb uns rappels que ja estan montats.
Per més informació podeu mirar la web deandarporcasa.com
Us faig l'enllaç directe amb un croquis de la localització



Congost de Mont Rebei



Quan la noguera va baixant dels pirnieus, es troba encaixonada per una sèrie de muntanyes. Però ella tossudeta, al llarg dels anys ha anat obrint uns congostos de bellesa inigualable, ostres això comença a semblar les guies de viatges lonly planet.Tanta bellesa em desborda.
Aquest és un recorregut molt habitual que discorre pel bell mig d'un paratge d'elevat interès paisatgístic, forma part d'un PEIN i està gestionat si no recordo malament per la fundació territori i paissatge.
Aquest recorregut surt des del parquing de l'ermita de la pertusa va seguint el GR 1 Mas Cortalets, on trobarem una font, entrada al congost i el bonic camí que fou excavat a la roca pels treballadors d'ENDESA ja que l'antic camí obert per la mancomunitat quedava annegat per les aigües de l'embassament. Nosaltres vàrem tenir la sort de poder tornar pel camí antic que generalment queda colgat per les aigües.
La distància entre un i altre camí deuen ser uns 30 metres.

Dificultat baixa, és difícil perdres, si les aigües de l'embassament estan altes és impossible retornar pel camí de la mancomunitat, si retorneu per aquest camí s'ha de tenir una mica més d'atenció
Durada anar i tornar 4 hores
Observacions portar binòcles

Ferrada la Pertusa


Aquest cap de setmana he pogut anar a fer un parell de vies ferrades clàssiques ara us explicarè la primera. La via ferrada que et porta a l'ermita de la Pertusa, sobre el pantà de canelles, una via molt bonica i sencilleta.

Agafes el cotxe,si si, finalment tinc cotxe, un dia d'aquest us el presentare, tecnologia punta del segle passat. Però que hi farem, el capital no arribava per més.
Barcelona, Balaguer i carretera cap a Àger, poc abans d'arribar-hi gires a mà esquerra cap a Corça, no el del Gironès sino el lleidetà.D'allà s'agafa una pista que et porta fins al costat de l'ermita de la Pertusa, bonica ermita encimballada al fil d'una aresta.

Des d'aquest punt, parquing de cotxes, comences a baixar per la banda esquerra de l'ermita i les roques, no t'hi amoiinis si no trobes el camí, el que has de fer es deixar l'ermita sempre a la dreta i no t'has d'allunyar gaire de la paret, per que hi haurà un moment que ja trobaras l'inici de la via.

ATENCIÓ sembla ser que estàn allargant la via amb una serie de passos molt aeris, ja us passare algunes fotografies de com pot quedar aquesta ampliació.Felicitats a aquells que s'ho estan CURRANT.

Just quan el cami s'acaba i comencen les cadenes nosaltres hem de mirar cap a la roca i veurem l'inici de la ferrada, molt sencilleta i molt agradable de fer, un gran plaer els passos són de grimpadeta i ja està i et deixa sota l'ermita . L'únic problema és que el pantà estava encara molt baix, snif, snif

Dificultat: Baixa
Temps: 15 minuts de baixada 45 minuts de pujada

Tuesday, June 10, 2008

Tinc dona i dos fills



Sort que la vida et presenta gent més boja que un mateix amb les pròpies passions.
Aquest és l'Arnau un bon amic amb qui tinc el goig de poder sortir algunes vegades a la muntanya a ESQUIAR i que està molt més boig que jo amb l'esqui. Si algú te un dubte de material ells és un pou inesgotable de coneixements i font de paciència absoluta intentant ensenyar me a esquiar

Pensant que podia dir de l'Arnau se'm ve al cap la frase
Àlex "tinc dona i dos fills"
Aquesta senzilla frase va fer que donguéssim mitja volta al nostre primer intent de fer el cim del mont Kazbeck la passada setmana santa. Muntanya volcànica al Caucas georgià.
I va ser dita just desprès que tant ell com jo haguéssim mig caigut en unes esquerdes de la glacera d'aquesta muntanya.
Sort que varem fer mitja volta i varem desfer el camí i això costa certament i més si estàs a un país estranger no saps quan tornaràs a tenir una oportunitat com aquesta.
Per això és una sort poder sortir amb ell a fer muntanya o fer una senzilla cervesa
I -

Maladeta, esqui de muntanya



Hi ha dies que la muntanya et fa perdre amics i més quan les ganes de fer l'última esquiada t'obliguen a cambiar els plans .....Sort que tinc uns amics i una parella amb una paciència que no em mereixo.

Tenia moltes ganes de fer l'última esquiada de l'any i no aconseguia animar a ningú, així que ho havia deixat per impossible, quan l'Arnau em truca divendres a les 12:00 de la nit i em diu, demà fem un puja i baixa per fer l'aneto o les maladetes. I això va ser l'inici d'un petit conflicte familiar, que no entrarem en detalls.
Així que dissabte a la tarda cap a LLorenç i cap a Benasc, cap els volts de les 9: arribarem al plà de Besurta i començava a plovisquejar. Merda, mira que estava bé a Barcelona.
Varem pujar al refugi amb 30 minutets i allà ja teiem el sopar a punt, quin goig això de no haver de portar-se menjar. Després de sopar a dormir i l'endemà a quarts de 6 altre cop dempeus per anar a pujar la Maladeta.
Ni que fos la carta als reis mags la neu començava davant del refugi així que ja ens varem poder posar els esquis i començarem a pujar. Jo com que sóc una mica més malo amb les ganivetes i l'Arnau marcant estil sense.
Poquet a poquet varem anar guanyant alçada fins arribar al portillon superior on els que pugen a l'aneto creuen cap a la glacera i on el sol generava una bonica imatge




En aquest punt i amb l'escalfor del sol varem parar a fer un mos i seguir la pujada cap a la maladeta on haviem d'enfilar la canaleta de pujada.
Desafortunadament van haver-hi muntanyencs més
matiners que nosaltres però no més ràpids, MENTIDA, que van començar a pujar quan nosaltres estavem arribant



Així que darrera dels que veieu a la foto varem pujar nosaltres. Oi que sembla que el dia fos fantàstic? això ens creiem nosaltres fins que varem haver de tornar a baixar sota l'espessa boira que ens va impedir poder esquiar