Wednesday, June 25, 2008

Estany Gerber, refugi Mataro, coll gelat i retorn

Aquest cop la neu no ha sigut l'estimada aliada d'altres sortides, aquest cop la neu ens ha dificultat poder fer la sortida tal i com l'haviem previst. Nosaltres voliem fer el recorregut entre les valls del Gerber i la Vall de Saboredo i com que a 24 de Juny encara hi havia molta neu no ens varem atrevir a fer el descens per la vall de Saboredo. Així que avui us explicaré un molt bonic recorregut per la Vall del Gerber.

Duració: 3h 30 minuts fins el coll
Dificultat mitja, alta muntanya, tros de tartera
Aquesta sortida te l'aventatge de sortir a tocar de la carretera i a molta alçada, si no recordo malament a uns 1700 metres, el primer telesilla de l'estació de Baqueira i Beret i el primer parquing de l'estació. L'entrada de la vall és evident per què quan puges amb el cotxe pots veure a mà esquerra una magnífica cascada. Es també una bonica passejada d'una hora en total

Del parquing s'agafa un camí clar que sense perdre alçada va dirigint-se cap a la vall lateral, a l'esquerra. Un cop s'arriva a la vall del gerber es pugen uns quants metres per un camí ben marcat i després s'arriba al primer llaquet, i ara no queda més remei que seguir el camí, fins arribar a l'estany de gerber, que es dona la volta per la seva banda esquerra i es puja més amunt cap el refugi lliure Mataro, unes 3 hores. En aquest punt s'ha d'anar a buscar el coll que separa les valls de gerber i la de saboredo i si tens ganes pots anar a fer el tuc d'amitges que et queda a uns 40 minuts com a màxim del coll.

Però no us desanimeu aviat tindreu un bonic video de la sortida

1 comment:

Eli Pastafangs said...

Aquí revisant els relats de la "gesta" de la setmana passada. Sí que arribarà algun dia el vídeo, però de moment no he pogut enviar-lo perquè pesa massa, així que he d'averiguar com ho puc solucionar per a que el món sigui testimoni de les vicisituds de la darrera estada a Son... Quan torni a Barna m'hi poso! (Ara he canviat les altes muntanyes per les caletes rocoses d'Eivissa, però només uns poquets dies...). Una abraçada
eli