Wednesday, December 31, 2008

Corredor Swan 2008-2009

Aquí va l'ùltima sortida de l'any i per no ser menys aquesta ha sigut una sortida força dura, per propia estupidesa, em vaig negar a porta raquetes de neu, així que ens ha tocat patir com a animals. A Gavarnie ja ens coneixen com les llevaneus humanes.

Anar a fer el corredor de Swan em feia molta il·lusió i si ens sobrava temps voliem fer la nord del Taillon o una mica de gel, però al final ha quedat únicament el corredor de Swan, que no és poca cosa.

A la fotografia es pot veure l'entrada del corredor de Swan, bonic corredor entre mig dels Astazu.

La imatge por ser molt bucòlica però la neu estava pols i t'enfonsaves fins per sobre el genoll, era un autèntic suplici, sort que amb el Xavi ens anavem rellevant per anar obrint traça.
Un cop arribat a la canal, Merda, allò que deien les resenyes d'una facil canal de neu i gel de no mes de 60º mentida.
Alloò era un llarg de mixte que varem començar a pujar, però a mig camí li vaig comentar al Xavi que allò era massa exposat que ens asseguressim d'alguna manera, així que sense montar una reunió però amb les dues cordes el Xavi va tirar cap amunt i al cap de 7 metres el veig que es decideix posar un clau de gel, glups, això deu estar mes xungo del que em pensava.

De segon les coses no es veuen tan difícils però el poc gel que hi havia se n'havia anat avall amb el pas del Xavi.Arribem a la primera reunió en una bonica cova, on el Xavi em diu que tiri jo i jo li dic que nanai que ell anirà més ràpid.

Ens tornem a trobar 15 metres mes amunt i ara tiro jo endavant fins a la següent reunió que afortunadament estava a uns 10 metres
i d'allà altre cop el Xavi cap endavant, finalment decidim deixar d'anar encordats, i el Xavi em diu que ell plega les cordes que jo vagi obrint traça. Feia temps que no veia ningú plegar tanat lentament dues cordes d'escalada, vaig arribar a dalt de la canal i el Xavi encara no m'havia atrapat, us puc assegurar que la meva velocitat de creuer era molt lenta,


feia temps que no tenia tanta ensació de màquina llevaneus i a sobre vaig fer una pausa per menjar alguna cosa a mig camí per què m'estava esgotant. En fí que el manguis em va deixar solo ante la nieve.

Finalment varem arribar a dalt del corredor, i com que era molt tard varem decidir anar a dormir al refugi de Tucarroya sense sacs i únicament amb 750 ml de te pels dos

Tuesday, December 23, 2008

BON NADAL I BONES FESTES

Per Santa Llúcia un pas de puça. Per Nadal un pas de pardal. Per sant Esteve un pas de llebre. Per Any Nou un pas de bou.


M'encanta aquest etern retorn del nostre planeta, aquesta sensació a partir de Nadal que les hores solars es comencen a allargar, és fascinant com màgic va ser poder contemplar aquesta no posta de sol al cap Nord, un lloc on aquest Nadal tampoc veuran el sol, però poquet a poquet la llum anira obrint-se entre la foscor gèlida d'aquella illa, fins el dia que la nit no enfosqueixi el cel.

Un molt bon Nadal a tothom
Fotografia presa al cap Nord a prop del solstici d'estiu.

Monday, December 22, 2008

Riera de Talamanca

Aquest diumenge voliem anar a fer raquetes a la cerdanya però els sopars recurrents de Nadal van fer impossible que tinguessim ganes de llevar-nos d'hora
Així que varem decidir anar a fer alguna passejada pel parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l'Obac.
Una passejada interessant per què et permet veure diferents construccions i passar pel costat de la riera encara que la vegetació no es molt espectacular. És una passejada interessaant per fer-la amb nens petits es veuen construccions molt diferents i els adults descobreixen la Talamanca medieval
Dificultat baixa
Recorregut 3,5 km
Totes les edats
Adjunto la informació de la diputació

Iniciem el recorregut a l’Oficina d’Informació del parc, que et donen un tríptic amb informació complementaria, sortint cap a l’esquerra. Continuem pel mateix carrer fins a la plaça de l’Església (1), on hi ha l’Ajuntament.
Des de la plaça prenem el carrer del Castell (2) que, davallant, mena a un casal senyorial.

Tornem a la plaça de l’Església i seguim pel carrer que neix a la dreta de l’Ajuntament. Seguint les fites, deixem enrera el poble i la torre del casal i davallem 150 m per trobar la riera i el mas del Molí del Menut (3).
Travessem la riera prop d’un embassament, seguim la pista enfilant-nos pel torrent de la font dels Pets. Sortim de la pista i prenem un sender per creuar el torrent per damunt d’una balma. A mà esquerra, trobem una barraca de vinya (4).
Pel mateix sender que, davallant el torrent, tomba a mà dreta ben a prop de la riera, trobem una edificació rural de petites dimensions: la sínia de Can Valls (5).
Recuperem el sender fins a una pista que prenem per creuar la riera i iniciar la pujada al poble. A mitja pujada, trobem una fita que indica la presència d’un forn d’obra (6) i prenem, a mà esquerra, el sender emboscat que hi mena.
Tornem a la pista i, a la bifurcació, seguim a mà esquerra. En aquest punt, podem escollir entre dos camins. Si volem un recorregut més planer i ample seguim la pista. En canvi, si volem un recorregut més curt, costerut i emboscat, escollim el sender. En qualsevol cas, arribem a una font: la font de Talamanca (7).
Passada la font, entrem al poble per una escalinata de pedra que mena al carrer del Raval, on trobarem l’Oficina d’Informació del parc

PD: Si feu aquesta sortida podeu combinar-la amb un dinar al Monestir de Sant Benet a sant Fruitós del Bages, a 14 km de Talamanca, on a més de dinar molt be per 25 € a la fonda de la Fàbrica del Monestir es pot visitar el bonic Monestir o la Fundació Alicia.

Front d'alliberament d'homes de Nadal de les façanes


Es impossible educar els esclavistes que pengen els homes de Nadal de les seves façanes, el seu mal gust i la seva nula sensibilitat fan impossible que ens plantegem la seva REEDUCACIÓ així que s'ha de cridar ben fort.

JA N'HI HA PROU

Necesitem crear una secció del Front d'alliberament dels nans de Jardí o crear un nou grup per l'alliberament dels homes de Nadal a les façanes. (informació en català)
Estic fart de veure'ls durant hores en la mateixa posició intentant pujar un graó, o fregir-se sota aquells vestits de vellut horribles sota un sol de justícia, o que s'estiguin hores i hores sense parar de somriure.
Ja n'hi ha prou
Els homes de nadal per qui vulgui i el dia que toqui.
Però prou de tortures durant setmanes

Segurament molts de vosaltres coneixeu el bonic poble de Mura situat al límit del parc Natural de sant Llorenç del Munt i l'Obac
Feia anys que no hi passava, però quina va ser la meva sorpresa quan vaig descobrir que el poble estava envait per homes terrorífics vestits amb robes de color vermell penjats o pujant per les façanes de les cases. Quí ha sigut l'animal que ha decidit que els bonics carrers de Mura s'havien de convertir en un parc d'atraccions de l'home de Nadal?

Activistes del pais unim-nos per alliberar i retornar els homes de Nadal a la Laponia.

Monday, December 15, 2008

Canal de l'Ordiguer intent de la variant Est

La paret Nord del Cadí sempre espectacular s'aixecava enfront nostre, mentres ens menjavem un entrepà a Martinet. La temperatura era gèlida uns quants graus sota zero, quina mandra posar-se ara a caminar.


Pujarem al cotxe i cap a Estana, allà aparcarem amb un cel encara blau enfilarem el camí fins a prat de Cadí, el camí estava gelat i s'havia d'anar amb cura per no relliscar, per sort abans d'arribar a Prats de Cadí la neu ja feia presència i facilitava el camí. Un cop a Prat de Cadí decidirem que per l'hora no anavem fer la canal Venus, el nostre primer objectiu i ens n'anavem a fer la variant est de l'Ordiguer.


L'inici de la Canal de l'ordiguer estava amb la neu molt compacta i no representava cap dificultat, varem trobar un resalt de roca amb sufucient neu per superar-lo sense cap dificultat per la dreta i seguirem pujant. A un terç de la canal agafarem la variant est, més estreta i bonica que la central. al fons de la canal es veia una roca que creava una cova, uns deu metres abans d'arribar-hi a la paret esquerra varem trobar dos espits on ferem la primera reunió.


Però desafortundamanet el nostre XXXXXXXXXXX particular no va aconseguir superar el resalt i l'únic que feia era tirar-nos neu i pedres al Robert i a mi.
Malgrat tot, sort del Xavi que quan ho veiem Negre li diem, endavant i ell es posava a lluitar amb o contra la paret.

Massa tard per seguir endavant eren quarts de tres i encara no haviem aconseguit passar el primer resalt i el temps s'estava complicant. Així que mitja volta.


baixar i tornar cap a la canal de l'ordiguer i fer la via normal

El temps empitjorava i al fer l'últim resalt, una mica més inclinat i amb neu més tova, el fort vent ja feia acte de presència tirant la neu cap avall. A dalt no es veia res de res, el vent i la boira feien difícil anar a buscar la canal del cristall, així que ni foto tenim, per no veure no veiem ni la petita creu que hi havia a dalt. així que varem decidir desfer la canal i baixar pel mateix camí.


Com no, se'ns va fer fosc abans d'arribar al cotxe a Estana i a sobre la neu ja començava a fer presència, però sort del bons conductors i aquest cop en Robert va complir amb escreix les espectatives dispositades en ell.
Varem anar a dormir al refugi de la Molina del CEG i la neu a quarts de nou del vespre començava a fer acte de presència. L'endemà al matí aquest era la visió des de la porta del refugi.

Així que el nostre objectiu d'anar a picar gel a algun altre lloc se'n va anar en orris i varem decidir retornar a barcelona per poder dinar a casa.

Thursday, December 11, 2008

Cap de Setmana a Son

Aquest cap de setmana he pogut disfrutar d'un agradable cap de setmana a Son, gràcies a la gentilesa del Josep M. i com cada cop que pugem cap a aquestes terres hem convinat cultura i lleure
dissabte visita a les esglesies romàniques de Baiasca i passejada pels entorns, visita al molí.
Després visita del poble d'Escarp i pujada a l'ermita de la roca.
I diumenge varem anar a fer esqui de fons amb els pijos.
Esquiada al Pla de Beret, i això de l'esquí de fons no es molt apassionant, però....
Aquest cop per no violar la intimitat dels membres de la sortida no penjaré cap foto

Monday, December 1, 2008

Primera esquiada. Bagergue fins el cap de Blanhiblar a la Vall d'Aran

Imatge del poble de Baguergue a la Vall d'Aran, 1450 metres.

Dissabte matí, el temps i la previsió meteorològica és nefasta, truco al refugi de Conangles i em diuen que el temps es molt dolent i que tothom ha anulat les reserves, que pugem un altre cap de setmana. Parlo amb l'Arnau que està a Lleida i em diu que res que tirem cap amunt, així que a dos quarts de vuit del vespre arribo a Lleida i agafem el cotxe.

Abans d'arribar a l'embassament d'Escales,la neu ja fa presència al mig de la carretera i la nostra velocitat es redueix drasticament.
Que collons fem pujant sense cadenes quan la previsió és dolenta.
Després d'una mica de patiment arribem a Pont de Suert i busquem refugi a l'hostal canigó.Ens llevem a dos quarts de nou i torna a nevar, baixem a esmorzar i segueix nevant. Decidim pujar cap a la vall del besiberris i la neu ja cau amb molt força.
MERDA, tants quilòmetres per això.
L'Arnau diu anem a la Boca nord i tornem a agafar el cotxe cap amunt i OOOHHHHHHHH s'ha fet el sol
La Vall d'Aran estava neta de nuvols FANTÀSTIC, així que decidim anar cap a Salardu cap al poble de Bagergue i interntar fer un cim, el Cap de Blanhiblar de 2242 m
Una pujada molt senzilleta,sense gaire risc d'allaus, que passa un tros pel bosc i que surts amb els esquis posats des d'el poble i això no és gaire normal.



Itinerari: Fàcil a la pujada i a la baixada els arbres i les grans roques no faciliten el recorregut, però la neu ho arregla tot. jo em vaig menjar un parell d'arbres.
Desnivell: 850 metres
Durada 3 hores de pujada, era la nostra primera esquiada i estavem una mica patosos, les pells no estaven bé i nosaltres tampoc.
Estat de la neu: fantàstic hi havia un gran tou de neu, moltíssima neu pols.....

El camí surt des de la corba del poble i la linia de pujada es fàcil primer per prats després pel bosc, sincerament estic poc acostumat a fer sortides d'aquest tipus, començant al poble i creuant un bonic bosc.


i després d'anar guanyant alçada i d'enfontsar-nos moltíssim a la neu, vam anar pujant fins arribar cap al coll ben visible a la dreta del cap de Blanhiblar, d'allà per l'aresta fins al cim. Desafortunadament el cim està 50 metres per sobre de la sortida del telecadira i les vistes a part de l'estació són fantàstiques, tot el pla de Beret fins a Montgarri,i per l'altre banda tot el parc Nacional d'aigües tortes fins l'aneto i el perdiguero, un plaer de vistes

L'imatge de l'última paleta abans d'arribar al cim





En la foto podeu veure l'Arnau a dalt del cim i tot el recorregut de baixada uns 850 metres de desnivell amb una neu fantàstica en alguns trossos. Es un recorregut habitual del freeraiders de Vaqueira. Tenia un fantàstic video de l'Arnau baixant però va decidir que l'estil no era prou acurat i va decidir borrar-lo