Corredor Swan 2008-2009

Aquí va l'ùltima sortida de l'any i per no ser menys aquesta ha sigut una sortida força dura, per propia estupidesa, em vaig negar a porta raquetes de neu, així que ens ha tocat patir com a animals. A Gavarnie ja ens coneixen com les llevaneus humanes.

Anar a fer el corredor de Swan em feia molta il·lusió i si ens sobrava temps voliem fer la nord del Taillon o una mica de gel, però al final ha quedat únicament el corredor de Swan, que no és poca cosa.

A la fotografia es pot veure l'entrada del corredor de Swan, bonic corredor entre mig dels Astazu.

La imatge por ser molt bucòlica però la neu estava pols i t'enfonsaves fins per sobre el genoll, era un autèntic suplici, sort que amb el Xavi ens anavem rellevant per anar obrint traça.
Un cop arribat a la canal, Merda, allò que deien les resenyes d'una facil canal de neu i gel de no mes de 60º mentida.
Alloò era un llarg de mixte que varem començar a pujar, però a mig camí li vaig comentar al Xavi que allò era massa exposat que ens asseguressim d'alguna manera, així que sense montar una reunió però amb les dues cordes el Xavi va tirar cap amunt i al cap de 7 metres el veig que es decideix posar un clau de gel, glups, això deu estar mes xungo del que em pensava.

De segon les coses no es veuen tan difícils però el poc gel que hi havia se n'havia anat avall amb el pas del Xavi.Arribem a la primera reunió en una bonica cova, on el Xavi em diu que tiri jo i jo li dic que nanai que ell anirà més ràpid.

Ens tornem a trobar 15 metres mes amunt i ara tiro jo endavant fins a la següent reunió que afortunadament estava a uns 10 metres
i d'allà altre cop el Xavi cap endavant, finalment decidim deixar d'anar encordats, i el Xavi em diu que ell plega les cordes que jo vagi obrint traça. Feia temps que no veia ningú plegar tanat lentament dues cordes d'escalada, vaig arribar a dalt de la canal i el Xavi encara no m'havia atrapat, us puc assegurar que la meva velocitat de creuer era molt lenta,


feia temps que no tenia tanta ensació de màquina llevaneus i a sobre vaig fer una pausa per menjar alguna cosa a mig camí per què m'estava esgotant. En fí que el manguis em va deixar solo ante la nieve.

Finalment varem arribar a dalt del corredor, i com que era molt tard varem decidir anar a dormir al refugi de Tucarroya sense sacs i únicament amb 750 ml de te pels dos