Canal de l'Ordiguer intent de la variant Est

La paret Nord del Cadí sempre espectacular s'aixecava enfront nostre, mentres ens menjavem un entrepà a Martinet. La temperatura era gèlida uns quants graus sota zero, quina mandra posar-se ara a caminar.


Pujarem al cotxe i cap a Estana, allà aparcarem amb un cel encara blau enfilarem el camí fins a prat de Cadí, el camí estava gelat i s'havia d'anar amb cura per no relliscar, per sort abans d'arribar a Prats de Cadí la neu ja feia presència i facilitava el camí. Un cop a Prat de Cadí decidirem que per l'hora no anavem fer la canal Venus, el nostre primer objectiu i ens n'anavem a fer la variant est de l'Ordiguer.


L'inici de la Canal de l'ordiguer estava amb la neu molt compacta i no representava cap dificultat, varem trobar un resalt de roca amb sufucient neu per superar-lo sense cap dificultat per la dreta i seguirem pujant. A un terç de la canal agafarem la variant est, més estreta i bonica que la central. al fons de la canal es veia una roca que creava una cova, uns deu metres abans d'arribar-hi a la paret esquerra varem trobar dos espits on ferem la primera reunió.


Però desafortundamanet el nostre XXXXXXXXXXX particular no va aconseguir superar el resalt i l'únic que feia era tirar-nos neu i pedres al Robert i a mi.
Malgrat tot, sort del Xavi que quan ho veiem Negre li diem, endavant i ell es posava a lluitar amb o contra la paret.

Massa tard per seguir endavant eren quarts de tres i encara no haviem aconseguit passar el primer resalt i el temps s'estava complicant. Així que mitja volta.


baixar i tornar cap a la canal de l'ordiguer i fer la via normal

El temps empitjorava i al fer l'últim resalt, una mica més inclinat i amb neu més tova, el fort vent ja feia acte de presència tirant la neu cap avall. A dalt no es veia res de res, el vent i la boira feien difícil anar a buscar la canal del cristall, així que ni foto tenim, per no veure no veiem ni la petita creu que hi havia a dalt. així que varem decidir desfer la canal i baixar pel mateix camí.


Com no, se'ns va fer fosc abans d'arribar al cotxe a Estana i a sobre la neu ja començava a fer presència, però sort del bons conductors i aquest cop en Robert va complir amb escreix les espectatives dispositades en ell.
Varem anar a dormir al refugi de la Molina del CEG i la neu a quarts de nou del vespre començava a fer acte de presència. L'endemà al matí aquest era la visió des de la porta del refugi.

Així que el nostre objectiu d'anar a picar gel a algun altre lloc se'n va anar en orris i varem decidir retornar a barcelona per poder dinar a casa.