Monday, December 24, 2007

BON NADAL A TOTHOM

NADAL (poema de Joan Salvat Papasseit)


Sento el fred de la nit

i la simbomba fosca.

Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis

que l'empedrat recolza

i els altres qui l'avencen, tots d'adreça al mercat.

Els de casa, a la cuina,

prop del braser que crema,

amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m'apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,

i ja enyoren demà.

Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-.

Jesús ja serà nat.

Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.

Monday, December 17, 2007

La Grevolosa

Aquest cop els bufanuvols (personatges del cavall fort) han tingut el detall de preparar-nos una excursió idìlica, que penso que tots vam disfrutar moltíssim.
Això de caminar pel bell mig d'una fageda completament nevada sense ni una petjada davant nostre, un sol radiant i un cel completament blau, es increïble. Sentir la remor de les passes per sobre la neu i el soroll de les gotes d'aigua de la neu que es va fonent es un plaer indescriptible que per sort van poder disfrutar uns quants alumnes del col·legi CASP.

Aquest diumenge tocava la tradicional pujada del pessebre del grup de muntanya de l'escola CASP, GPAC-Muntanya, amb els alumnes de 1 i 2 d ESO.
Però les condicions de la xarxa viaria d'aquest país quan cauen quatre bolbes són desastroses, així que després de molts periples a quarts d'onze varem arribar a la vola, entrada oest del túnel de Bracons a 5 quilòmetres del nostre teòric punt de sortida i sense possibilitat de fer el puigsacalm. Així que varem decidir fer una sortida alternativa i varem triar la Grevolosa fins al coll de la grevolosa, on varem deixar el pessebre.

Explicació del recorregut. 1:30 minuts de pujada 40 minuts de baixada desnivell 500 metres.
Deixem el cotxe on puguem del poble de la Vola i agafem el camí cap a can Pigamell, d'allà seguim una pista forestal que passa per sobre l'entrada del túnel de bracons i després seguim per la mateixa pista fins deixar enrera totes les obres del túnel i ens anem endinsant en una bonica vall al costat de la riera de......... al cap d'uns 20 minuts, just al costat d'un rètol del PEIN del PUIGSACALM girem a l'esquerra i seguim per la pista sense deixar-la fins que aquesta comença a arribar a la fageda i s'acaba, vigileu per que hi ha un parell de pistes que surten cap a l'esquerra que no s'han d'agafar. Quan arribes al final de la pista has de pujar a un petit "collet" 10 metres endavant a l'esquerra. i d'allà has de girar a la dreta directa cap amunt i llavors ja enllaces amb un camí marcat amb groc que ens portarà fins a l'interior de la grevolosa per veure els diferents faigs monumentals, d'allà seguim el camí marcat amb franges grogues fins al coll de la grevolosa. A la tornada es poden fer diferents recorreguts per que sempre arribarem al fons de la vall on hi ha la pista que va pel fons de la vall

Apa a disfrutar-la si l'aneu a fer

Monday, December 10, 2007

Pic de Noe i Pic d'Escobes

Sortim del refugi més tard que de costum per què el dia està molt ventos, el fred i la mandra fan que ens endormisquem al terra del refugi més del que hauriem hagut de fer, ja portavem més de 10 hores dins dels sacs i ens seguia fent mandra sortir.
A la primera fotografia podeu veure una primer plà d'en Xavi Fàbregas, fent el pallasso sobre el llac gelat de Juclar amb el bonic perfil del pic d'escobes al fons.
El camí que surt des de el refugi està molt ben marcat i ens portarà fins al coll d'alba. L'excurssió anar i tornar fent la cresta ens va portar unes 5:30 hores.

Sortirem del refugi seguint el camí marcat amb punts grocs, el camí dona la volta al primer llac del juclar per la banda dreta fins que s'arriba a la zona on els dos llac es troben, hi ha un pont, però nosaltres varem creuar el llac pel mig ja que estava completament glaçat. D'allà vam pujar fins el coll del Juclar i després fins el coll d'Alba on el vent ens va obligar a posar-nos les ulleres de ventisca. Del coll d'alba el camí puja molt costerut atenció que la neu aquí es trova molt gelada i crosta
Imatges des de el cim de Noe de l'aresta de pujada i la crestaq de Noe, D'aquest punt surt la cresta que ens unirà amb el pic d'Escobes
Finalment varem fer el primer cim de la jornada el Pic de Noe

I d'aquí varem fer la cresta que uneix el pic de Noe amb el pic d'escobes que es veu al fons. Aquesta cresteta fins al coll no presenta cap dificultat remarcable a part de la cura habitual que s'ha de tenir. I l'ascensió al pic d'escobes la varem fer pel vessant E on hi ha una canal de neu molt ben marcada, del coll no s'ha de perdre alçada i es veu una passada marcada amb fites i d'allà una diagonal ascendent cap a l'esquerra i al final una via directa de pujada on únicament has de tenir cura en un pas.. I per acabar la crònica d'aquest pont l'imatge del cim d'escobes amb en Xavi el Fran i jo ben contents.
El dia havia sigut espectacular malgrat el vent però pel nord tornava el mal temps així que varem decidir apretar una miqueta i baixar cuita corrents fins el refugi, fer les motxilles i baixar fins a incles on varem agafar el bus local fins andorrà i d'allà l'alzina fins a Barcelona i efectivament el mal temps va entrar per que des de la sortida del refugi i fins la Seu d'Urgell ens va estar plovent o plovisquejant.

Cresta del Juclar

Imatge de la cresta del Juclar després de la nevada que ens va fer renunciar a completar-la

Aproximació
Aquest cap de setmana he pogut descobrir una bonica vall andorrana, la Vall d'Incles, zona molt bonica amb magnífiques bordes, una ermita ben petita i a l'obaga de la vall un esplèndid bosc, el bosc d'incles.
Des de pont d'incles que es on ens va deixar el bus varem fer tota la carretera fins al fons de la vall uns (3 Km), on hi ha un pàrquing, d'allà varem seguir per un camí gelat per la dreta del riu fins a una zona de picnic, ATENCIÓ el camí està marcat amb marques grogues, i d'allà ja només ens tocava remuntar el desnivell fins al refugi del Juclar a 2294 metres, unes 2 h 30 m en total.
Sembla que aquest refugi serà el segon refugi guardat d'Andorra per què l'estan reformant de cap a peus, però a hores d'ara les condicions són una mica precaries, únicament hi ha duess lliteres i una gran sala buida i gèlida.
Divendres a les set del matí ens varem despertar amb un toc de corneta que malgrat posar-me de mala llet no va aconseguir que ni en Xavi ni el Fran es moguessin un pel, i no va ser fins una hora més tard que varen decidir sortir del sac i començar a esmorzar.
L'objectiu del dia era clar la cresta del Juclar i l'entrada a la canal es la que es veu a la següent fotografia, on hi ha neu.

Un cop dins la canal, el menda es va acollonir una miqueta i va obligar a que ens asseguressim per fer els últims passos de la canal, la referència deia que eren passos de tres, però entre la neu la roca i el gel feia més prudent assegurar-se. . La canal tot i ser curteta va ser bonica però mentres estavem a dins el temps es va començar a girar i les primerers volves de neu anaven caient i semblava que posiblement no podriem ni començar la cresta ni acabar la canal. A la següent fotografia podeu veure la canal amb el pic occidental del Juclar a mà esquerra, el Xavi uns metres per sota l'aresta recollint el meu pal d'esqui. Un cop a l'aresta vam decidir renunciar al pic occidental del Juclar per no perdre temps i a veure si podiem avançar per la cresta..
Un cop a la cresta els passos no eren gaire complicats alguns destreps de grau dos però que amb la neu i el gel feien que haguessis d'estar força atent.
Però malgat la nostra renuncia al cim el temps no ens va donar treva i els nuvols que venien del nord van començar a cobrir les puntes del pic negre del Juclar. Així que com a persones responsables varem decidir renunciar a prosseguir la cresta i vam fer una diagonal per baixar fins al llac.

L'engany del transport públic en aquest país

Malgrat no tenir cotxe hem pogut tornar a fer muntanya amb transport públic. Però no us explicaré el periple que vam haver de seguir fins que a quarts d'onze de la nit varem decidir anar a Andorra.
Però si que vull fer present la meva queixa per l'elevat cost del transport públic a catalunya i andorrà, que fan que surtí més rendible si vas més de dues persones llogar o agafar un cotxe. Com a tast podeu veure el següent exemple.

Utilitzant transpot públic

2 bitllets de metro (2 €) + 2 bitllets d'alzina graells (44 €) + 2 autobusos andorrans (8 €) en total per 3 persones 162 € més el temps d'espera.

Llogant el cotxe

Llogant cotxe a Pepecar 81 € per quatre dies + 40 € de benzina segons via michelin poden fer el que et plagui sense perdre hores esperant els autobusos. en total 121 €

Wednesday, December 5, 2007

VIGNEMALE muntanya prohibida

La gent diu que les histories més interessants són les tragedies i la meva relació amb el vignemale, està convertint-se en una tragedia amb masses actes.
M'havia mirat les referències, havia memoritzat el perfil de les agulles, li tenia moltes ganes, però aquest cop i per raons logístiques, que es resumeix en que tornem a estar sense cotxe i el lloguer a última hora surt caríssim, tampoc puc anar al vignemale. Així que me n'aniré cap els estanys de Juclar i si puc després a fer alguna cosa per la zona d'ordino, tristaina, o per la zona del Meacorba, ja us explicare quan torni.
Apa que demà marxo a quarts de set del matí.
Em sembla que això del cotxe m'ho haure de plantejar

Sunday, December 2, 2007

AQUEST CAP DE SETMANA TOCAVA MANI

Com que el diumenge tenia dinar familiar, aquest cap de setmana vaig decidir que em quedava a Barcelona per la Mani, nomes faltava que els que no tenim cotxe i utilitzem majoritariament el transport públic no rondinéssim.

Sincerament estic content de la decisió presa. Tot i que faltava molta gent, varem ser molts els que vam sortir al carrer per mostrar el nostre enuig pel funcionament de les infraestructures del nostre país, va ser impressionant veure les riuades de persones baixant per via laietana.
Haig de reconèixer que en un primer moment em vaig decepcionar, pensava que tornàvem a ser 4 gats, però no, va ser un acte popular amb gent gran, nens, carritos, gent de totes les edats i finalment sense que ens xiuléssim entre nosaltres.
Apa un bon senyal de la societat civil d'aquest país que els polítics haurien d'aprendre i ja us puc anunciar el proper post.

Aventures i desventures de tres pobres nois al vignemale

Monday, November 26, 2007

El Figaró-Sot del Bac-La trona-Sant Miquel de Sesperxes- Sant Martí de Centelles




Aquest diumenge he pogut tornar a fer després de molts anys una matinal pels cingles del Bertí.
És bonic portar gent a descobrir aquells indrets que de petit m'havien ensenyat. Així que si teniu un dia lliure i ganes d'una passajadeta tingueu en compte aquesta proposta d'una passejada d'unes 3 hores més el temps de parades i sense cap dificultat.
Sortint de l'estació del figaro, seguim pel camí paral·lel a la via del tren direcció a Vic, superem la nova escola infantil i pugem a veure el centre d'informació, que malauradament està tancat. Seguim pel camí més proper a la via fins arribar al pas de nivell. A partir d'aquest moment l'asfalt desapareix i es converteix en una agradable pista forestal,(PR-C33 groc i blanc) però seguim escoltant la remor de l'autovia durant una estona, al cap d'uns deus minuts la pista fa un revolt molt tancat a l'esquerra però nosaltres seguirem un metres per un caminet i girarem a l'esquerra per un corriol que ens permetrà remuntar uns quants metres fins tornar a trobar un nou camí més planer que seguirem cap a la dreta.
En aquest moment ens trobem al principi del sot del bac i veiem les primeres agulles, que a mi de petit m'havien explicat que es deien les bessones, però no he trobat aquesta referència enlloc.



Baixem fins el salt del bac que malauradament baixa amb molt poca aigua.Retornem al PR i pugem fins al mirado del Sot del Bac, on una magnífica vista ens permet veure les dues parelles d'agulles. En aquest punt ATENCIÓ seguiu la corba de nivell fins a creuar el rierol i llavor si que s'ha de pujar fins a les restes de la masia Ca l'andreu. D'aqui es va seguint el caminet fins al coll de pedra dreta on podrem veure una pedra dreta i una cosa que em va sobtar es que o estan fent una nova pista forestal o un talla foc que puja cap a la trona.
En el coll de pedradreta seguim la pista oberta fins sota la trona, en aquest moment hem de deixar la pista i seguir un caminet molt bonic que ens portarà fins a dalt de la trona. ATENCIÓ no us passeu de llarg. la trona si no arribareu a dalt de la cinglera.


D'aquí la millor opció seria agafar el GR-5 que us portarà cap a Sant Martí de Centelles i no cometre l'error que varem fer nosaltres de pujar fins a Sant Miquel de Sesperxes on malauradament s'està destrossant la zona fent una nova urbaintzació.
Quin desastre veure tots aquells fanals i carrers asfaltats a dalt de la cinglera. Decidim marxar rapidament d'allà i anem cap a cal Febrer on trobarem les marques del camí matagalls-montserrat franges verdes i vermelles amb un punt blanc al mig, i aquest camí ja no l'hem d'abandonar fins a l'estació de Sant Martí de Centelles.
Però aquell caminet bucòlic que recordava s'ha convertit en una impressionant pista forestal on els 4x4 corren com si fos una pista de proves.Com podeu veure a la següent fotografia.



Quin desastre, pobles que creixen desmesuradament, noves autovies, noves urbanitzacions, pistes forestals bestials. Algú respecta el pais?

Monday, November 19, 2007

Ja no tinc edat. Vull un cotxe!!!!!!!

Quantes hores perdudes a les estacions o als trens de renfe, quants enllaços perduts amb els autobusos, el cremallera de nuria o el trenet groc, quantes excursions estroncades, quantes bronques als trens de renfe per haver-hi pujat la bicicleta.
Potser comença a ser hora que deixi de banda els meus principis ecologistes i accepti que amb els transports públics d'aquest pais, intentar fer muntanya és una utopia.

I quan no es utòpic arribar a un lloc, has de pagar el robatori de l'alzina graells i els taxis de muntanya.
Acceptem-ho, possiblement ja no tinc ni edat ni paciencia i la dicotomia respecte a l'entorn i comoditat es va desplaçant cap a la comoditat.

Així que accepto donacions de cotxes, per seguir enviant l'atmosfera de la terra a la merda..

Monday, November 5, 2007

Bretxa de tucarroya - Mont Perdut-Sum de ramod-Punta de las Olas-Pineta



Sortida a les 7:30 del matí del refugi de tucarroya, descens fins al llac gelat de marboré, Mont Perdut, Pic del Sum de Ramon i Cim del Punta de las Olas i camí de retorn cap al balcó de pineta.


Després de baixar del refugi de tucarroya 2665 metres i vorejar el llac de marboré desfem el camí cap al balcó de pineta i a l'arrivar al fons de la vall enfilem cap a la paret nord del perdut, on un mur de pedra ens barra el pas, petita grimpada II en un diedra, diagonal cap a l'esquerra de la paret ATENCIÓ a la part superior ens trovem amb dos seguros químics per muntar un rappel de 15 metres, seguim pujant per roca amb menys inclinació i girem a la dreta per una especie de feixa, arribem a una zona amb neu, baixem un parell de metres i remontem una nova zona amb neu 5 metres fins arribar novament a la roca, i ja ens trovem a la glacera, poca neu i amb una diagonal arribem al principi de l'horrible tartera del mon perdut, dues passes endavant una endarrera. Finalment després de molt esforç arrrivem al coll del cilindre 3 hores des de el refugi, d'aqui discutim si fer la volta al dit del perdut però ens decidim baixar fins al llac glaçat, el cami baixa pel cantó del perdut i després caminem horitzontalment per una feixa que va fins a la banda del cilindre i després queden un parell de passos que s'ha d'anar amb cura i ja sóm al llac glaçat només queda pujar per l'escupidera. Ja he fet el cim del perdut per tercera vegada, però aquest cop amb motxilles

A la foto es pot veure el Sum de Ramon o pico de añisclo des de el punta de las olas

Descens cap al Sum de Ramon o pico de añisclo on vam trobar el pas més delicat de la sortida, no sabiem quina era la passada i els 30 metres que s'han de baixar pel coll feien respecte ja que estava totalment glaçat.
ATENCIÓ S'han de baixar uns 30 metres del coll, pedres i gel, i s'ha de buscar alguna fita que indiqui l'entrada. Després es segueix per la feixa sense perdre alçada en tot cas guanyant-ne fins que la roca s'acaba i s'arriba a un terreny de pedretes fines mantenint la corva de nivell, fins que trobis una nova faixa que descendeixi fins al plató.

D'allà varem tenir una petita discussió sobre la ruta i vàrem pujar al sum de ramond, on el despistat de l'Alex es va oblidar el pal telescòpic i després varem fer la punta de las olas el darrer 3000 de la jornada.

Durant la baixada únicament hi ha un pas delicat, es quan estas sobre el GR però separat per un petit penyasegat de 20 metress La passada es trova en el punt que la roca fa com un cap cap i allà marcat amb fites es troba el cami, és la imatge de la fotografia i d'allà res més que caminar passar les "clavijas", arribar al coll de añisclo i els darrers 1200 metres de descens en total fotografia des de el coll d'añisclo

1300 metres positius i 2500 de negatius

Pel qui treu a passejar les cordes i els tascons


Aqui va un petit homenatge a un bon company de cordada, si m'haig de perdre a la muntanya amb algú, em tranquilitzaria perdre'm amb tu.

Hi ha gent que passeja els gossos altres els gats i aqui tenim a en Xavi que es dedica a passejar les cordes i els tascons pel pirineu.
Però més val no haver d'utilitzar el material que lamentar-se per no tenir-lo però espero que en properes sortides poguem utilitzar-lo que la cresta del vignemale ens espera.
I en el fons no et queixis tant que ens ha d'estar agraït sino com conservaria aquest cos DANONE.

Cara Nord Mont Perdut

Astazu 2007



Els Astazu són unes d'aquelles muntanyes que al quedar darrera de muntanyes tan mítiques com el mont perdut, passen desapercebudes tot i tenir un fantàstic corredor a la vessant nord, el couloir de swan.
Aquest cop iniciarem l’excursió al parquing de pineta i amb unes quatre hores llargues ens vàrem plantar al balcó de pineta, llac de marboré i refugi de tucarroya (atenció el camí està perfectament marcat i l’únic que s'ha de recordar es donar la volta al llac de marboré per la dreta i tenir una mica de cura en pujar per la canal ja que està una mica descomposta.
Un cop al refugi de tucrroya, molt ben conservat gràcies al club alpí de lourdes i a les vostres futures contribucions de 4 €, la caixeta es trova a la cambra dels llits.
Varem deixar les motxilles i varem desfer el camí fins al llac de Marboré on ens varem despedir de la Maite una noia basca molt agradable que havíem conegut a l'alberg Jordi Turull.
Sense més pes que nosaltres mateixos, amb una hora ens vàrem enfilar fins al coll dels astazu amb unes magnífiques vistes del circ de gavarnie i d'allà varem inicar l'ascens al petit astazu,(10 min) magnífic pic estret i d'allà fins a l'astazu major(15 min).

Però que passa quan vas a la muntanya amb castellers, que quan arriben al cim decideixen fer un pilar.

Així que podeu observar el pilar de dos al cim de l'astazu fet pel fran i el Xavi.
La baixada la vàrem fer pel corredor central dels astazu (45 min), fins al llac de Marboré volta al llac i pujada a la canaleta.,

VIGNEMALE 2007


Sempre hi ha muntanyes que tenen una certa aurea de maledicció, i el vignemale n'es un.
Fa uns 6 anys vaig intentar pujar-la amb l'Imma i el Xavi, el guanyador de concurs de pinxos però el mal temps ens va fer tornar enrera. Aquest cop tot semblava diferent bona previsió, companys amb moltes ganes i bon material i elecció d'una ruta especial, voliem encadenar per la cresta 8 tresmils, però ai las, el túnel de bielsa estava tancat per obres de manteniment i .... no hi havia una altra opció, tan a prop i alhora tan lluny, 350 Km i un túnel ens barraven el pas.
MERDA.
Donem mitja volta anem per Vielha.
Estàs boig no saps quantes hores de cotxe, com que tu estàs sobant aquí al darrera
En fi replanteig de l’excursió i agraïment al ministeri de foment per indicar tan clarament que un túnel transfronterer està tancat.

Monday, October 15, 2007

Son 2007-Mont Roig


Mentres que a les valls, la tardor comença a entrar, a l’alta muntanya ja han arribat les primeres neus, així que aquesta ha sigut la primera excursió de la temporada amb Neu. Desitjo que la neu vagi arribant per poder gaudir d’una bona temporada d’esquí de muntanya.
Avui us explicaré el recorregut que vàrem fer per pujar al Mont Roig iniciarem la sortida a Cerbi poble per sobre Unarre on ens ajuntarem amb en Pau d'allà agafarem la pista forestal fins al final,a 45 minuts dels estanys de la gola, aquest cop en Josep M ens va pujar amb Jeep i ens vàrem estalviar 1.30 minuts de camí. De la base d’aquest bonic circ glacial, tinc ganes d’anar-hi quan estigui tot cobert per la neu, vàrem agafar un camí ascendent entre ginestes que ens portà a les restes de les construccions i al primer estany de la gola, que vàrem vorejar per l’esquerra, seguidament abans de creuar el rierol del final del llac vàrem pujar recte, el camí està marcat amb franges grogues. Un cop en el segon estany que també es voreja per l'esquerra vàrem remuntar fins al coll curiós, on vàrem parar per esmorzar, 1:45 m o 3 h des de Cerbi. Un cop esmorzats vàrem baixar fins els estanys de tartera (15 minuts des de coll curiós), atenció s’ha de remuntar una mica el coll per enllaçar amb el HRP que ve del refugi del Mont Roig i que va cap als Estanys de tartera. Un cop a l’estany de tartera es puja cap a l’aresta esquerra del Mont Roig on s’enllaça amb la ruta que ve d’Alos d’Isil i un cop a l’aresta ja només resta disfrutar del paisatge i pujar, la part final es necessari utilitzar les mans, però no revesteix cap perill.
A la fotografia surten 5 dels 8 integrants de l’expedició, 3 es varen quedar uns 100 metres per sota el cim

Son 2007- Bosc de Virós


Ja ha arribat la tardor.
Sempre és bonic conèixer nous indrets, i si aquests tenen un encant especial, aquesta descoberta es converteix en un petit plaer. Això és el que ha passat aquest cap de setmana que he passat al bonic poble de Son i on en Josep M ens ha fet d’amfitrió ensenyant-nos i acompanyant-nos en les nostres excursions.
Bosc de Virós, paratge idíl•lic que forma part del programa custodia del territori i on hi ha l’estació integral Virós Vall Farrera.
En aquesta estació es pot fer una excursió circular molt ben senyalitzada d’uns 12 km de longitud que va de les bordes de Virós fins el refugi del Gall Fer (camí marcat amb groc circular) creuant una bonica fageda i retornant per un altre camí, altres marques fins a les bordes novament.
Aquesta excursió ens va permetre gaudir de les primeres traces de tardor amb un cel nítid i un sol resplendent. Hi ha uns bonics mapes dels diferents recorreguts que els deuen donar a les oficines d’informació de la Vall Farrera.
I com no després de la trescada vàrem poder disfrutar d’una bona carn a la brasa que nosaltres mateixos ens vàrem preparar a les bordes ja que hi ha una barbacoa i una font d’aigua fresca. I després de l’àpat vàrem jeure als prats del voltant de les bordes

Monday, October 8, 2007

FERRADA LES BAUMES CORCADES



Cap de setmana atípic, sopar a casa meva divendres amb els companys de l'institut i sopar dissabte amb un concurs de pinxos a Llorenç del Penedès, a on en Xavi Carpena va guanyar el concurs amb un fantàstic pinxo de roquefort amb melmelada de gerds i una reducció d'aceto balsàmic amb un toc especial d'aufàbrega, boníssim.
El diumenge es va presentar sense cap pla concret, així que amb la Julia vàrem decidir agafar les bicicletes pujar-les al tren i vàrem anar a fer la ferrada de les baumes corcades a Centelles.
Les baumes corcades es una ferrada molt agradable i no gaire difícil, un primer sector vertical, un segon sector on es va flanquejant tota la bauma i on hi ha un pont tibetà que es pot evitar. Casi al final d'aquest sector hi ha una nova variant força difícil, l'espoló.
La primera part del tercer sector és una mica extraplomada i té una curiosa escala que et permet superar l'última bauma.
En fi una ferrada molt agradable per fer-la qualsevol dia i sense gaires complicacions.

Sunday, September 30, 2007

Cresta d'en Ferran


Tornar a estar caminant per l'alta garrotxa és un petit plaer tot i que el bosc i els rius estiguin força secs, espero que plogui aviat. Aquest cap de setmana he tingut la sort de poder tornar a fer la cresta d'en Ferran amb dos bons companys. Cresta sencilleta amb passos de II i III grau, una cova que et fa creuar la muntanya i més metres de cresta fins arribar a un rappel de 25 metres i un pas de IV- després d'aquest pas ja només queda una llarga caminada fins al cim de la cresta.
Atenció l'únic punt perdedor es a l'inici de la cresta, quan arribes a una canaleta, a l''esquerra tens una paret llisa i a la dreta segueix la roca,i tu et trobes al peu de la canaleta amb uns arbres i sense els punts vermells. L'únic que has de fer es tirar recte cap amunt i arribaras al cap d'uns 40 metres a l'entrada del tunel.

Monday, September 24, 2007

CERTASCAN


Havia creuat els pirineus, havia fet el montroig, la pica d'estats per la vall ferrera i pinet, a l'estiu i a l'hivern, havia dormit en refugis lliures i cabanes de la zona però mai havia arribat al refugi de certascan, petit refugi situat al costat de l'estany que porta el mateix nom. Aquest cop amb la Julia i gracies a que teniem tres dies ens varem animar a fer excursions per la zona i com no podia ser d'una altre manera varem fer les dues puntes del pic de certascan i varem poder gaudir de l'agradable companyia d'una parella manresana.

A la llarga, m'agradaria elaborar una petita fitxa per cada excursió i si el temps m'ho permet m'agradaria afegir a aquesta fitxa aquells forns de pà que fan coques boníssimes, ametllats o les especialitats locals. Aquest cop voldria animar-vos a que cada cop que aneu cap a la vall ferrera, tavascan, les valls d'aneu i passeu per Camarassa pareu al seu forn. Allò si que és un forn i no els que tenim a Barcelona de pà i pastes congelades.

Agulles de travessani


La porta del cel, cavalls del vent, carros de foc, cada cop surgeixen més rutes que es dediquen a enllaçar refugis, camins que creuen paratges d’una bellesa exquisida però que fan que moltes vegades la gent no miri al seu voltant i no aprecii aquelles agulles o aquelles muntanyes que enmarquen el seu recorregut. Aquesta fotografia es obtinguda de d’una prespectiva inèdita per molts, és la vista dels estanys de travessani i el pa de sucre obtinguda entre la 2 i tercera agulla de travessani. Bonica escalada, dia esplèndid, en fi un gran plaer, encara que els meus dits van quedar fets una merda per culpa de la roca i els liquens. RECORDA Si no entrenes després ho pagues

Monday, September 17, 2007

Et pots perdre en una cresta


Començar una cresta amb el temps enrrerit es sempre una jugada perillosa i si aquesta cresta és la dels besiberris et pots trobar totalment perdut, enmig de la boira, plovent i pensant per quina estúpida raó t'has decidit a fer muntanya.
Així que quan estavem arribant al besiberri Sud ens varem equivocar i varem seguir una aresta que no era i la cosa anava baixant i s'anava liant. La sort va ser que portavem material d'escalada i varem poder realitzar un rappel per poder arribar a una zona més segura i d'allà pujar fins el besiberris S i poder fer el comaloforno.
En fí, sort de la bruixola i del meu company de muntanya.
Apali espero que els propers cims siguin més agradables de relatar

Saturday, September 15, 2007

BESIBERRIS



Besiberris, és un nom especial. Era el nom de la tenda més gran de l'esplai Sta Agnès quan jo era monitor i és el nom d'aquesta increible muntanya al límit oest del parc nacional d’Aigües Tortes. L'havia vista, l’havia rodejat, havia dormit a l'antic refugi bivac i al nou. Havia fet el besiberri sud a l'hivern però encara no havia fet la integral. Aquest estiu juntament amb en Xavi varem poder gaudir o patir aquesta cresta. Les condicions de la roca canvien dràsticament quan el temps canvia i si plou i fa mal temps, la roca que sembla paper de lijar es converteix en relliscosa. Aquest cop per art d'encanteri varem fer el besiberri nord, el besiberri sud, el comaloforno però no varem fer poder fer el besiberri del mig
Efectivament és possible perdres en una cresta.