La porta del cel, cavalls del vent, carros de foc, cada cop surgeixen més rutes que es dediquen a enllaçar refugis, camins que creuen paratges d’una bellesa exquisida però que fan que moltes vegades la gent no miri al seu voltant i no aprecii aquelles agulles o aquelles muntanyes que enmarquen el seu recorregut. Aquesta fotografia es obtinguda de d’una prespectiva inèdita per molts, és la vista dels estanys de travessani i el pa de sucre obtinguda entre la 2 i tercera agulla de travessani. Bonica escalada, dia esplèndid, en fi un gran plaer, encara que els meus dits van quedar fets una merda per culpa de la roca i els liquens. RECORDA Si no entrenes després ho pagues
Posts
No comments:
Post a Comment