Monday, May 25, 2009

Pedraforca per Gòsol (2497m)

Matinal al pedraforca, però des d'una perspectiva diferent a l'habitual del pedraforca on es veu clarament els dos pollegons i l'enforcadura. Aquesta fotografia està feta des de la plaça del poble de Gòsol.

No se pas quantes vegades he pujat el pedraforca, suposo que unes 6 o 7. Però sempre per vies fàcils, la tartera, el verdet o per gòsol, a veure quan faig cim per alguna via d'escalada.

Aquest diumenge uns quants professors, alumnes, pares i ex-alumnes hem acompanyat al Raimon Alguero a intentar fer el pedraforca, desafortunadament el temps no ens ha acompanyat i s'ha hagut de renunciar a fer cim i gairebé tothom s'ha quedat a l'enforcadura.
Excepte dos monitors i al final jo també els he acompanyat. i he pogut fer la fotografia del calderer.
Dificultat mitja
Durada unes 3:30-3 h per pujar i per baixar unes 2 horetes, temps relaxat.
Desnivell 1070 m
Recorregut El camí surt de l'entrada del poble a mà dreta, una còmode pista forestal asfaltada amb marques grogues i blanques PR ens indica l'inici del camí. Al cap d'uns metres el camí es transforma en una pista sense asfalt on els esbarzers estan començant a ocupar el camí i finalment a mà dreta surt un corriol que ens portra a creuar el riu sec i arribar a l'inici de la pujada pel bosc.
El camí va pujant per l'interior del bosc fins arribar a uns magnífics prats alpins, punt que està gairebé a la meitat de trajecete i d'aquí ja no hi ha pèrdua, s'ha de seguir el camí fins a l'enforcadura i quan si arriba gira a mà esquerra per fer el pollegó superior marcat amb punts grocs. Atenció si pugeu molt recta anireu al peu del calderer enlloc del pedraforca.
Apa a disfrutar d'una agradable sortida.

Monday, May 18, 2009

Alejandra Tobar

De mis años en Chile me he quedado con un amor infinito a ese largo y angosto pais y un agujero inmenso en mi corazón por perder el contacto con tres personas maravillosas, queda feo por que hay un monton de amigos chilenos que llevo en mi corazon pero hay tres especialmente que adoro, admiro y añoro.

Los que me conocen ya saben que uno es Sergio Zorilla, brillante pensador libertario del que podria estar horas diciendo bellas palabras, però como el blog es de montanya no lo haré.
La otra és una compañera del club andino Wechupun: Alejandra Tobar.

Foto de cuando fuimos a hacer el volcan Chillan

En la vida uno tiene la suerte de encontrarse con gente maravillosa, pero a veces pasan por nuestro lado sin que nos demos cuenta. Algunos nos dan un golpe y nos hacen abrir los ojos, nos dan la mano y nos enseñan un mundo nuevo que nunca antes habiamos visto ni vivido.
Alejandra me enseño cerros y valles pero me permitió disfrutar de su compañia una de las mas bellas personas con las que he tenido el placer de pasear, esquiar, hacer cumbres o solamente ir al cine. Al principio me daba miedo, digamos respeto, era dura y contundente pero poco poco tuve la suerte de irla descubriendo, es una de esas personas que irradian, es buena, sensible y valiente, a pesar de que hace tiempo que no la veo però espero que siga igual.

Me hubiera encantado escanear la diapositiva de Ale en la cumbre del Aconcagua. La muy bestia bajo desde Berlin hasta Santiago de golpe y por la mañana del dia siguiente ya estaba de vuelta en el trabajo. Era una màquina, però no he encontrado ninguna foto digitalizada así que solo he podido colgar estas dos donde se la ve. Ale és la que està saludando a la camara

Foto de cuando fuimos a hacer el cerro plomo en esquies

Una pena que Chile este a miles de quilòmetros.
PD: Quien debe ser la tercera persona? En la vida siempre ha de haber un poquito de suspense

Monday, May 4, 2009

Ruta dels refugis. 1 etapa Albarca, refugi de la Musara, 2 etapa Musara Cornudella

La gent de Barcelona, jo el primer tenim una malsana tendència a menystenir les terres de tarragona. Associem tarragona a Salou i Cambirl però hi ha paratges d'una bellesa encisadora. Aquests els he descobert aquest any i he quedat encantat, els Ports, la Serra del Montsant Siurana, la Riera de Gaia o les muntanyes de Tivissa entre molts d'altres.

Cada cop que baixo cap a les terres del Sud me n'emporto una gran sorpresa i un hi tornaré.

Aquest cop vàrem organitzar una excurssió de dos dies d'uns 26 km cada dia mes o menys. Que anava d'Albarca fins al refugi de la Musara (Dissabte), i el segon dia del Refugi de la Musara fins a Cornudella del Montsant (diumenge) a la tarda vàrem aprofitar per fer una visita cultural a les runes de la cartoixa d'Scala Dei.

La major part de la crònica i algunes imatges estan extretes de la web de la Ruta dels Refugis . Atenció aquest recorregut es molt auster en la seva senyalització, franges blaves i grogues però es força correcte. No tens en cap moment excès de senyalització. Pots estar 10 minuts caminant sense trobar-te cap marca i únicament tornar-te les a trobar quan hi ha una cruilla. Esta molt bé així mires molt més el mapa, però et genera una certa inseguretat.

Etapa 1
Dificultat fàcil l'únic problema son els 20 Km aproximats
Longitud 26 Km
Desnivell 1230 m positius 1100 m negatius
Durada 7 hores i mitja a pas tranquil.
Recorregut
S'inicia a Albarca, atenció el refugi te una terassa encantador. D'Albarca se surt per la pista fins arribar a la carretera d'allà uns metres per sota de la bifurcació de la carretera surt una altra pista forestal que no està marcada que ens portarà fins a sota del Mas d'en Lluch. Sense arribar-hi anem a buscar el Grau d'en Saura que ens pujarà cap a la Serra de la Gritella. El camí de pujada s'inicia amb una pista després de creuar un riuet i s'ha de posar atenció per que al cap d'una estoneta el camí abandona la pista i s'ha d'agafar un caminet a mà dreta que no s'ha d'abandonar fins arribar a dalt de tot, on ens trobarem de bell nou una pista.
Imatge d'Albarca i el mas d'en Lluch des de dalt de la Serra
Que hem d'agafar cap a la dreta, d'aqui seguim la pista fins que comencem a baixar i la tornarem a deixar per un altre corriolet que surtirà a mà esquerra. Arribarem a una altre pista i les marques indiquen que s'ha de girar a l'esquerra.El mapa sembla que s'hauria de girar a mà dreta però les marques indiquen el contrari, nosaltres vàrem fer cas a les Marques. Aquesta pista ja ens porta directament fins el mas de l'extremenyo,
Mas en runes on tenim una fantàstica vista del que encara queda de camí. Aquí el camí segeueix la cinglera fins trobar el camí de baixada després de tornar-nos a trobar vinyes. Despres de baixar cap al barranc i comneçar a veure escaladors arribem al fons del barranc i remuntem una mica el riu de Siurana creuem el riu com si anèssim al torrent de la Febro i agafem un camí per anar guanyant alçada i pujar pel barranc dels Gorgs, primer la gorgina i després els altres gorgs.
Lloc idíl·lic . Bonica imatge del gorg amb un salt d'aigua d'uns 5 metres que a la foto no es perceb. Arribarem a la Serra dels Motllats.
Anirem planejat per la serra fins arribar sobre el refugi de la Mussara on hi ha un enllaç que ens porta fins la carretera i el refugi. Imatge des de dalt de la serra del Motllats.



Etapa 2
Dificultat fàcil l'únic problema son els 20 Km aproximats
Longitud 20 Km
Desnivell 560 m positius 900 m negatius
Durada 5 hores i mitja a pas tranquil.

La Segona etapa comença al refugi de La Mussara, des d'on anirem planejant fins arribar al poble abandonat de La Mussara., que te unes vistes increibles
Des d'aquí baixarem per un camí empadrat que ens permetrà baixar el primer graó de la cinglera i seguir una pista molt planera que creua una antiga zona militar que ens portarà finalment fins el Mas d'en Rei. Aquesta es una imatge presa des de el camí on es pot percebre la silueta del cim de la Mussara amb les seves antenes i el perfil del poble de la Mussara. on enfilarem el senderó que ens pujarà fins la carretera de Los Castillejos. Una altra zona d'entrenament dels militars abandonada
Seguirem planejant fins arribar al poble abandonat de Gallicant des d'on agafarem el grau d'en Bodro que ens baixarà fins al Mas d'en Candi (al costat del riu Siurana).
Despres de creuar el riu i seguir per la pista, trobarem el Grau de La Trona que ens portara fins a Siurana. L'arribada el poble és molt evident, quan et comences a trobar escaladors ja saps que has arribat



A l'entrada del poble hi ha un camí de baixada cap a Cornudella ens recomenaren agafar aquest PR i no el marcat a la ruta i baixarem direcció al Pantà. Bonica imatge de l'esglesia de Siurana amb el penyasegat i el pantà al fons
Despres de travessar la cua del pantà seguirem direcció Cornudella de Montsant, on a l'entrada del poble vàrem para per fer una cerveseta.
Punts d'aigua: Riu Siurana, Font de Siurana (poble)



PD: A l'associació cultural la Lira de Poboleda ens vàren donar unes croquetes de pernil i pollaste i uns calamarcets boníssims