Sunday, January 31, 2010

Vallbona-Sant Cugat passant per Can Coll

No se si a vsaltres us passa cada cop que sortiu de Barcelona per la meridiana a mà esquerra dalt de la carena es veu una bonica torre, i no se si com a mi vosaltres mai i heu anat.
Així que aquest cap de setmana després de renunciar a anar a fer una miqueta d'esqui de muntanya vaig decidir anarme'n a passejar per collserola i l'objectiu era intentar descobrir tota una zona per mi desconeguda, des de Vallbona fins Cerdanyola, recuperant la idea d'utilitzar el transport públic.



Dificultat fàcil
Durada 3 o 4 hores
Haig de reconeixer que la sortida per Vallbona em tenia una mica acollonit, recordava l'ambient a l'altre banda de l'autopista i home jo era com un rètol lluminos però lapujadeta pel barri va ser molt agradable i pocs minuts després de començar a caminar ja et trobes el primer parc una zona que parc i jardins utilitza per replantar els arbres de les afectacions, després d'aquí ja només queda arribar fins a la torre del baró amb una vista ESPECTACULAR i diferent d'aquesta ciutat. Després comença la pujada fins el turó de Roquetes una mica lletja ja que passes sota les linies d'alta tensió, després ja es va carenejant fins que abans del coll de valldaura agafes una bifuració a la dreta per anar cap a la font dels caçadors , can cerdà, can coll.
A partir d'aquest moment vaig intentar seguir pel costat de la riera de Sant Cugat però el camí es perdia degut al gran nombre d'arbres caiguts així que amb uns quants problemes i per mig del bosc vaig arribar just davant del castell del parc tecnològic del Vallès i d'aquí la part més lletja del recorregut arribar a Sant Cugat entre finques particulars amb senyals de prohibit el pas, després empreses de maons i finalment Sant CUgat, el darrer tros me'l podia haver estalviat i acabar l'excurssió a Cerdanyola.

Wednesday, January 27, 2010

Cursa de Sant Antoni, finalment he tornat a corre

Feia més de tres mesos que no corria més de tres o quatre quilòmentres, el emu genoll sempre rondinava i mai m'atrevia a apretar-lo massa.
Aquest dissabter mentres estavem sopant amb uns amics en Xavi em va dir, demà me'n vaig a fer una cursa de 10 km i va comentar que el seu cosi no hi anava, així que em vaig decidir a acompanyar-lo i n'estic content. Al moment d'iniciar la cursa ens vàrem trobar a la Marta que aquesta si que està forta.

La cursa va ser força ràpida la gent està cada vegada més forta i el fet de que fos un circuit urbà sense gaires pujades, únicament el paralel afavoria el ritme. Jo vaig corre força comodament els 5 primers quilòmetres cap al 7 vaig començar a afluixar i els dos darrers vàren ser un patiment. El temps final 46 minuts em va regraciar amb mi mateix. i m'ha donat forces per intentar fer-ne alguna altre.
Ja us explicaré
PD: M'he passat els dos següents dies amb unes agulletes increibles, es que ja no tenim edat per algunes coses

Monday, January 18, 2010

Esquí de muntanya Tossal del Pedró.


Desafortunadament malgrat les grans nevades de mig catalunya sobretot pel tarragonès, el pirineu no havia rebut cap gran gruix de neu. Feia uns 6 mesos que tenia els esquis i les pells de foca guardats dins la bossa i el cuquet ja es feia present. Així que a la primera oportunitat que vaig tenir d'anarme'n a fer esquí de muntanya la vaig aprofitar. La proposta era molt senzilleta anar a fer muntanya pel prepirineu amb en Martí i uns amics seus. La proposta podia ser: Dissabte la Gallina pelada i diumenge algun cim per la zona del Port del Compte.

Desafortunadament la manca de neu ens va fer replantejar la sortida del dissabte i canviar la Gallina pelada pel Comabona pel pas dels Gosolans per la pista de la cara nord del pedraforca (maleits 4 km de pista) Imatge de la pujada cap al tossal del pedró La neu que no hi havia a la pujada al pas dels gosolans estava a l'estació del port del compte,i senyors quin petit plaer anar esquiant entre un tou de més de 15 cm de neu pols Imatge a dalt del cim de tots els integrants de la sortida. El Jaume,el Martí, el Lluis i jo. Desafortunadament la Mireia i la Judit no ens vàren poder acompanyar. Van patir un pal de sortida el dissabte i no van poder disfrutar del fantàstic diumenge que vàrem tenir.



Aquesta temporada ja havia fet esqui de pistes, però senyor no hi ha color entre una excursioneta d'esqui de muntanya o 10 baixades per pistes amb neu artificial o molt tractada, sense cap possibilitat de fer fora pistes.Així que per fi he retornat a la muntanya amb esquis