Monday, March 31, 2008

Bony de la coma d'en Jan




Aquest cop he conegut una molt bonica vall d'Andorra, la vall de Ransol.
Mai havia passat per aquesta vall i aprofitant que la pista està asfaltada fins molt amunt, vam anar a esquiar per aquesta vall. Els companys del pedra van anar a fer el pic de varilles, però nosaltres haviem de deixar el Martí i la Cristina al Refugi de la coma d'en Jan.La pujada fins el refugi es fa per l'interior d'un agradable bosc de coníferes ple de neu.
Un cop havent menjat una mica al refugi i deixada a la Cristina descansant, ella deia que llegia, varem pujar fins al bony de la coma d'en Jan un cimet molt fàcil però que va ser molt agradable de pujar, amb unes pales una mica inclinades que permetien esquiar força be.


Però la gran quantitat de neu una mica humida i gens compactada feien que semblessim una mica patos amb els esquis

Inici. Al final de la pista de Ransol
Desnivell 600 m depenent d'on comença la neu, se surt de 1950 el refugi està a 2200 i el cimet 2557m
Temps 2h35, 2 hores pujada, 30 minuts pausa, 35 minuts baixada

Recorregut.

Des del finl de la pista, que el marca el punt on la llevaneu ha parat et calces els esquis i segueixes pujant suaument per la pista fins a unes bordes luxoses a mà esquerra, després et trobes un hotel refugi a mà dreta una 1980 m i finalment arribes a un pontet que creua el riu i et deixa davant d'una zona de pic-nic.
Des d'aquest punt agafes el camí marcat amb punts grocs, que nosaltres varem perdre just comença la pujada i per dins del bosc vas guanyant alçada fins que s'aclareix, llavors has de buscar una passada per sobre un riuet a l'esquerra i segueixes guanyant alçada entrant pel vessant esquerra a la vall, Atenció no anar cap els llacs de ransol, has d'anar com si anessis al coll de la coma d'en Jan.
Finalment a uns 2200 metres arribes a un refugi separat en dues parts de 4 plaçes cada una.
D'allà nosaltres ens varem posar sota pel vessant esquerra i varem anar pujant fins els 2550 metres i d'allà per una ample paleta varem arribar al cim.
La baixada la varem fer pel mateix camí

Pic dels Pedrons, esqui de muntanya



Després d'enganyar al Martí i a la Cristina, o ser enganyats per ells, això mai ho sabré, vaig decidir fer un cap de setmana d'esqui de muntanya a Andorra. Les noticies deien que hi havia muntanyes de neu al pirineu, que el risc d'allaus era elevat,això feia pensar que aquest cop els mitjans de comunicació no havien magnificat les nevades, així que esperava unes esquiades fantàstiques. Malgrat tot no hi ha pas tanta neu com semblava a les noticies.



En el meu cas tant la pujada com la baixada les varem fer des d'el parquing de l'aduana.

Longitud
8 km.
Desnivell acumulat 761 m.

Temps 4h ( 3h pujada, 1 h baixada).

Dificultat Baixa, excepte per la part de la carena Mitja.



El pic de pedrons, te una agradable i fàcil pujada que ens havia de servir per entrar en contacte amb la neu sense patir gaire, així que després de creuar la frontera entre França i Andorra varem deixar el cotxe al parquing de la frontera, la provisional.
D'allà pel vessant dreta de la vall, el rec del Baladrar vam anar foquejant amb molt bona neu, veient a mà esquerra les restes de les construccions de la mina mentres anavem guanyant alçada, desviant-nos poquet a poquet cap a la careneta o llom que separa aquesta vall amb la següent, rec d’en Morer,fins a una espècie de collet.

En aquest collet, l'opció més segura és seguir per la vessant nord de la muntanya, és a dir veient sempre l'estació de pas de la casa, però com que hi havia molt poca neu per culpa del vent, varem decidir creuar a la pala de baixada del cim, que era un xic més exposat, ja veureu les fotografies. D'allà només quedava remuntar la part final de la muntanya fin a deixar els esquis i fer els últims metres caminant fins arribar a la carena. i d'allà amb una mica de cura s'arriba fins al cim de pedrons.


Tots els 4 integrants de l'expedició varem arribar a dalt: Martí, Cristina, Miquel i jo.

A la baixada desafortunadament la Crisitna es va fer un rebrincada al genoll i el Martí i ella varen baixar caminant fins a Pas de la casa i en Miquel i jo varem baixar esquiant fins els cotxes.

Tuesday, March 25, 2008

Un metre de neu les muntanyes i ningú s'anima a fer esqui de muntanya

El mon està boig, jo porto tres setmanes sense poder sortir a fer muntanya i ara hi ha un munt de neu,però tots els meus companys tenen compromisos socials, o estan lesionats.
El mon és injust, així que si algú s'anima a fer esqui aquest cap de semtana que m'escrigui i jo us en faré la crònica la setmana vinent

Almenys l'Arnau m'ha dit que ell pot marxar el dissabte al vespre, però esic obert a proposicions més indecents.

A veure si en surt alguna.

Monday, March 10, 2008

Barcelona- Sant Cugat per veure l'actuació castellera de Sant Medir


Últimament i malgrat que hi ha neu al pirineu no estic sortint a fer esqui de muntanya ni res, snif, snif, snif.
Masses compromisos socials, que sempre venen de gust però al final no marxes mai i fins després de vacances no podré tornar a sortir
Així que m'haig de consolar fent activitats per barcelona i rodalies.
Aquest cap de setmana vaig fer corrents el camí vall d'Hebron-Sant cugat i senyors la pujada es ben forta.

Temps 1 hora
Dificultat caminant no hi ha problemes, corrent la pujada és massa forta per mí i la vaig fer molt tros caminant ràpid
Recorregut
Vaig sortir del carrer arenys vaig pujar fins al carrer Navata i vaig girar pel primer carrer a mà dreta pel carrer de trullols i després per la pista asfaltada C7 del compte de Noroña.
D'aqui per la pista c01 dels bombers s'ha d'anar pujant fins el cami de can Borni fins els jardins del mateix nom. Jardins de Can Borni i d'allà fins la carretera de Vista Rica i es baixa per la carretera cap a Barcelona fins que ens trobem unes cases i a mà esquerra una zona on els cotxes aparquen. D'all`+a surt el camí de Sant Medir, però enlloc de baixar per la pista vaig baixar per un petit corriol que surt del costat de la pista a mà esquerra, hi ha les fletxes blanques sobre quadrat verd de la maratho de collserola i vaig agafar aquest camí, molt bonic per cert i d'allà fins la font groga, la pista ja es fa més ample i arribem a Sant Medir Can Borrel, Pí d'en Xandri monestir de sant Cugat on les tres poblacions que celebren la Festivitat de Sant Medir feien un aplec casteller que cada any canvia de poble. El proper si no m'equivoco serà a Gracia