Pic dels Pedrons, esqui de muntanya

Després d'enganyar al Martí i a la Cristina, o ser enganyats per ells, això mai ho sabré, vaig decidir fer un cap de setmana d'esqui de muntanya a Andorra. Les noticies deien que hi havia muntanyes de neu al pirineu, que el risc d'allaus era elevat,això feia pensar que aquest cop els mitjans de comunicació no havien magnificat les nevades, així que esperava unes esquiades fantàstiques. Malgrat tot no hi ha pas tanta neu com semblava a les noticies.



En el meu cas tant la pujada com la baixada les varem fer des d'el parquing de l'aduana.

Longitud 8 km.
Desnivell acumulat 761 m.

Temps 4h ( 3h pujada, 1 h baixada).

Dificultat Baixa, excepte per la part de la carena Mitja.



El pic de pedrons, te una agradable i fàcil pujada que ens havia de servir per entrar en contacte amb la neu sense patir gaire, així que després de creuar la frontera entre França i Andorra varem deixar el cotxe al parquing de la frontera, la provisional.
D'allà pel vessant dreta de la vall, el rec del Baladrar vam anar foquejant amb molt bona neu, veient a mà esquerra les restes de les construccions de la mina mentres anavem guanyant alçada, desviant-nos poquet a poquet cap a la careneta o llom que separa aquesta vall amb la següent, rec d’en Morer,fins a una espècie de collet.

En aquest collet, l'opció més segura és seguir per la vessant nord de la muntanya, és a dir veient sempre l'estació de pas de la casa, però com que hi havia molt poca neu per culpa del vent, varem decidir creuar a la pala de baixada del cim, que era un xic més exposat, ja veureu les fotografies. D'allà només quedava remuntar la part final de la muntanya fin a deixar els esquis i fer els últims metres caminant fins arribar a la carena. i d'allà amb una mica de cura s'arriba fins al cim de pedrons.


Tots els 4 integrants de l'expedició varem arribar a dalt: Martí, Cristina, Miquel i jo.

A la baixada desafortunadament la Crisitna es va fer un rebrincada al genoll i el Martí i ella varen baixar caminant fins a Pas de la casa i en Miquel i jo varem baixar esquiant fins els cotxes.