Monday, November 24, 2008

L´últim cap de setmana trepitjant farigola. Passejadeta per collserola de la Vall d'Hebron fins al baixador de Vallvidrera



Dissabte dinar amb els ex-companys de l'autònoma a Malla i imatge dels Pirineus nevats. Així que espero que sigui el darrer en veure la neu a les muntanyes i jo a terra seca.

El diumenge com que estava per casa vàrem decidir sortir a passejar amb la Júlia. Es un plaer sortir caminant de casa i als 10 minuts estar caminant per Collserola. Aquest diumenge la lluminositat i la visibilitat eren increïbles, malgrat que el dia estava mig ennuvolat.

La passejada va ser ben senzilla. Muntanya amunt fins els Jardins del Viver de Can Bori, un petita joia al vesant sud de la muntanya després seguir fins la carretera de sant Cugat on varem agafar el GR 92, per passar per darrera el Tibidabo i quan el camí arriba altre cop a una pista nosaltres varem agafar les marques grogues en direcció al baixador de Vallvidrera, cap a la dreta i al cap d'una estoneta, varem baixar per un bonic camí marcat amb marques violetes o porpres, camí de voluntaris, que ens va portar fins l'església de santa Maria de Vallvidrera, passant per la corba de les tres monges, em sembla que es diu així i arribant fins a la zona de pícnic.
Nosaltres varem arribar fins a les planes i el santuari de la Salut però no val la pena i varem fer unes patates al bar de les planes, que per cert és una miqueta car, però..
Es un petit plaer fer el vermut després d'una passajadeta, però al Tomas de Sarria l'hauria disfrutat molt més. Pel camí varem poder menjar alguna de les últimes cireretes d'arboç de la temporada

Monday, November 10, 2008

Qui em vol treure a esquiar?

Noi de 35 anys 1,80m d'alçada i uns 83 quilograms de pes, nivell d'esqui i escalada ni alt ni baix busca company per fer esqui de muntanya o activitats a la neu ja que els seus antics companys estan o lesionats, herniats, casats o amb xicota i sincerament no se quina de les quatre sitacions és més irreversible.
Per qualsevol proposta deshonesta posar-se en contacte amb l'autor d'aquest blog

Puig Neulós


Des de l'Avalanche peak no havia tornat a fer un cim amb els de l'autònoma, en Pep, el Santi, en Marc, el Xavi, la Maribel i la Júlia.
Aquest cop eren 2000 metres menys però les dificultats no tenien res a envejar per què les condicions meteorològiques estaven a l'alçada del material que tots portaven Motxilles north faces, forros polars xulíssims, samarretes tèrmiques, paravents, tristament jo desentonava pel meu equip precari.
Malgrat les dificultats i les adversitats vàrm fer cim però com que les condicions eren tant adverses vàrem decidir recuperar forces a l'agradable Gite d'etape del coll. Pobre Marc era l'únic que tenia ganes de seguir caminant.


Les alberes sempre et permeten descobrir algún paratge idíl·lic, es impresionant com aquesta petita serra devastada més d'un cop pels incendis encara te llocs tan bonics per conèixer.
Aquest cop he anat al vesant nord de les Alberes, aquell vesant que sempre que el veus des de la carena quan estas pujant pel sud et ve el pensament de que afortunats són aquests francesos per l'ombrivol i humit de la seva banda.

Aquest cop, varem poder disfrutar d'un fantàstic allotjament a Cal Pep a Llança amb unes precioses vistes del mar, primera linia, increible. Vàrem agafar el cotxe fins al Pertús, horrible poble català després de creuar la frontera entre espanya i frança d'allà a l'alçada del parquing agafarem la carretera a mà dreta i pujàrem cap al coll de l'Ullat on hi ha un Gite d'étape i allà deixarem el cotxe.
La carretera de pujada va ser un increible plaer, el bosc de castanyers i faigs estaven preciosos, els colors grocs, vermellosos, taronges van convertir una carretera de corbes en un autèntic plaer.
Hauria parat a qualsevol punt per caminar una estoneta pel mig del bosc.
Un cop al refugi varem començar la pujada cap al pic Neulós pel GR11 1h,
Dificultat= Mitja-baixa si fas la ruta circular
Durada 1 hora de pujada fins al puig neulós, 4 hores la volta complerta arribant fins al puig dels quatre termes i retorn pel coll del faig i camí pel vesant francés

El camí surt del costat del refugi i puja costarudament al principi pel mig d'un bosc de pins, després per faigs i finalment per Prats fins aribar al cim del puig Neulós que degut a l'elevada Boira a nosaltres ens impedia poder veure les horribles antenes franceses, però feien una mica absurd continuar l'excursió fins al Puig dels quatre termes passant per La Tanyadera, el coll pregon, el coll del Mig.

Així que un cop al cim vàrem decidir fer mitja volta i anar-nos a menjar el plat du jour al refugi del Coll de l'Ullat i després de dinar anar a passejar una miqueta pel bosc a recollir algunes castanyes A

Monday, November 3, 2008

Castanyada sota la pluja a les Rovires



Feia ja un any que no passava per les Rovires. Masia del grup de químiques situada al terme municipal de Borreda a la Riera de Merlès i tornar-hi em va fer molta il·lusió.
Es molt guapo veure el Ripollès tot verd i xop d'aigua i poder estar a una masia aïllada sentint únicament el so de la pluja i el vent i veure verd per tot arreu.
(Això es una imatge poètica per què en una masia amb uns quants nens sentir el silenci és un poc complicat però es un plaer estar-hi amb els amics)

Com que plovia no vam poder anar a passejar pels voltants de la zona, així que no us podre explicar cap excursió, un altre dia serà. L'únic que us puc explicar es la fantàstica recepte de panallets (barreja de la recepta de l'Ari i la Rita) que varem fer. Però malgrat que us escrigui la recepta mai tindreu els ingredients especials que hi varen posar, la Bruna, el Guim i la Maria. Així que millor que pugeu a lapropera Castanyada a les Rovires.
PD: Afortunadament no varem tenir ametlles amargues del Blai. Blai, espero que et vagi molt bé per nord enllà on diuen que la gent es noble o culta.