Tuesday, November 24, 2009

D'Aiguafreda a Sant Esteve de Palautordera

Aquest diumenge vaig decidir tornar a fer una excurssió amb transport públic i com no, vaig decidir anar a fer el Tagamanent, feia molts anys que no el feia i en tenia ganes.
Dit i fet un cop arribat a l'estació vaig seguir fins el poble per trobar les marques de la matagalls montserrat, o les del GR5 o les de la ruta verdaguer.
Un cop trobades vaig iniciar el camí cap al cim del tagamanent. Com que vaig aribar-hi molt ràpi vaig decidir canviar de plans i anarme'n cap a al plà de la calma.
Com que el dia era fantàstic vaig anar caminant fins obtenir una preciosa imatge del Matagalls.En aquest moment va ser quan vaig decidir-me anar a fer el Pic de Sui i baixar fins sant Esteve de Palautordera.
To be continued

PD: Passejar pel Monseny és sempre un petit plaer, caminar pels alzinars un encant.

Sunday, November 15, 2009

Passejada de les Rovires fins a la Quar i retorn per la Riera de Merles.

Alguns ja coneixeu la masia de les Rovires de Baix.
Una entrenyable caseta que esta al bell mig dels prats de les Rovires, al terme municipal d'Alpens, però completament rodejada pel terme municipal de Borreda, així que nosaltres diem que pugem a Borreda.

Quan pugem a la casa i com que el camí està en força mal estat acostumem a fer excursions que surtin des d'allà mateix, aquest cop voliem anara la Quar passant per la carena, visitar Sant Benet de Vilaplana, la Quar i retornant pel costat de la riera. Però com no, els camins de muntanya estan abandonats i algunes pistes també, així que sortir a passejar pels boscos ens obliga generalment a anar amb unes tisores de podar per anar netejant els camins i aquests cops ens les haviem oblidat.

Cada cop em sap més greu la poca cura que tenim del nostre territori, els camins formen part de la nostra cultura de pais, així que s'haurien d'anar netejant, marcant i la gent els hauria d'anar fent, tots anem a Aigües tortes però sóm incapaços de coneixer els boscos que tenim més a prop, no coneixem els noms de les muntanyes ni les masies o les fonts. Oblidem i després de l'oblit ve el desinterès i finalment el desarralament que ens fa que ens sentim més comodes a un mall, gran superficie comercial a l'inteior d'un zara, un mango o uns cinemes que no gaudint de la tardor pels volts de la riera de Merlès.

És fantàstic anar a frança i veure com la gent s'agrupa per anar a fer algun senders, aquí tenim un territori precios, però l'únic que fem es obrir pistes forestals i anar-hi amb quatre per quatres llustrosos, aquest cop com acostuma a ser habitual no ens vàrem trobar ningú caminant.
Aquí us marco el recorregut que ens va portar més d'un maldecap, primer per què el mapa militar és un desastre, el de l'alpina no tenia ni marcada la pista asfaltada de la riera i tots els caminets que teòricament hi havien ja fa anys que havien desaparegut, malgrat tot hi ha alguns paratges preciosos De Boatella fins a la carena, o Sant Benet de Viaplana amb la seva ermita en runes o els marges del torrent de Can Pou i com no les diferents gorges i salts de la Riera de Merlès.
En fí una bonica excurssió per si algú te un matí lliure
Nosaltres comqueens vàremperdre vàrem trigar unes 5 horetes, però si trobeu els camins el temps es pot reduir bastant.