Monday, July 28, 2008

el quart de marato de Nova York


Aquest diumenge he tingut una petita enrabiada, mes ben dit la vaig tenir dissabte quan vaig veure un cartell que anunciava la mitja marato pel diumenge, pero era massa tard per apuntar-me.
M hauria encantat poder corre pels carrers de manhattan i per central park, i rebre una medalla i presumir de samarreta pero no va ser possible del tot
Aixi que per compensar el disgust em vaig llevar d hora per anar a veure els primers quilometres de la marato i corre almenys per central park amb ells, va ser divertit, hi havia un munt de gent i la sortida de central park a no se quina avinguda( em sembla que era la set, impresionant, em va fer una mica de vergonya seguir corrent sense dorsal, pels carrers de nova york i a mes plovia aixi que vaig decidir donar mitja volta, en el fons soc tan malediament normatiu que em faig rabia jo mateix.

En fi us afegeixo una fotografia de la mitja marato i Eli espero que em perdonis les faltes no tinc ni corrector ni teclat adient ni....

Friday, July 25, 2008

Ja he arribat a EEUU

A partir d ara si tot va be us anire explicant algunes petites excursionetes pels USA.\Fins aviat

Sunday, July 20, 2008

Travessa pel Cadí de Baga a Baga passant per........



Això de fer canvis de casa és un pal increible, fà dos anys me'n vaig anar a viure a Bofarull i no tenia res de res, arreplega mobles d'amics, neteja la casa pinta, fes la mudança, compra un llit i una llibreria, munta la llibreria, posa els llibres a la llibreria, neteja i descansa.

Ara m'ha tornat a tocar fer el mateix a casa la Julia, ves a IKEA, compra llibreria, fes portar-te la llibreria, munta la llibreria, neteja els llibres posa els llibres, que has hagut de transportar i pujar 4 pisos sense ascensor, baixa les caixes dels llibres i les caixes de la llibreria, fes forats a la paret compra tacos, intenta que la llibreria s'alinei, compra claus diferents per que els que tens no van be, demana taladro, fes forats, forada la casa neteja la pols, neteja les parets, tornar a netejar, DESESPERAT o ets ric o aquestes feines són un pal.

Així que després de la desesperació vaig decidir que necesitava escampar la boira un parell de dies així que vaig decidir anar a fer una volta a peu pels bonics paisatges d'europa: Vaig visitar boscos de coníferes com els del nord d'europa, boscos mediterranis, prats alpins com els de Suiza, zones com les dolomites, fagedes ombrívoles, paisatges com els del cap nord, en fí un recorregut paisatgístic increible a no més de 100 km de Barcelona i a peu.

Durada :2 dies
Dificultat elevada per la longitud

Recorregut:
Opció dura
1 dia: Baga- Santuari del paller- Refugi Rebost (3h) refugi niu de l'Àliga (5h30m) penyes altes coll del pendis pel GR 150(8h 30m) refugi Prats d'Aguiló (11 h)

2 dia Pel PR-Refugi-Pas dels gosolans (45 m)el collet (1h30m) pel sender local fins el santuari de Gresolet (2h30m) d'aquí tornes a agafar el CV fins el coll de la Bauma i ara s'han d'anar enllaçant diferents senders locals pistes etc, coll de la Bena Gisclareny (4h) Sant Miquel de Turbians (4h45m) coll de Turbian (5 h 30m) Baga (6h30m)

Opció més fàcil
Baga- Santuari del paller- Refugi Rebost (3h) refugi niu de l'Àliga (5h30m)

2 dia
penyes altes coll del pendis pel GR 150(3h 30m)refugi sant Jordi, empedrat, Baga

Per dificultats logístiques jo vaig fer l'opció més llarga amb algunes modificacion, per tema d'horaris i per que no volia fer la cavalls del vent famosa cursa de muntanya que transcorre pel parc del cadí Moixero.

Transport Autobús Alzina Graells des de l'estació del nord i amb casi tres hores arribes a BAGA i tres hores de tornada. D'allà vaig començar l'excurssió.
Com que jo vaig arribat tard al vespre pels volts de les 21:00 vaig decidir fer les tres primeres hores de pujada de nit i així estalviarem la calorada de la pujada i el preu del dormir

Des de l'estació d'auotbus entres al poble pel carrer major fins arribar al centre cívic d'allà segueixes pel carrer principal fins que trobes un pal indicador del Santuari del refugi del paller, aquest camí va pel costat de la carretera i està marcat amb pintura vermella, al cap d'uns tres quilòmetres arribes al santuari on hi ha una agradable zona de pícnic
A partir d'aquest punt el camí es una mica més costerut jo vaig seguir pel camí marcat amb vermell que va pujant força dret per la vessant dreta de la vall, hi ha algun moment que et dona la sensació que la direcció no és la més correcte però finalment el camí desemboca en una amplia pista forestal que et porta fins el paller de dalt.
Un preciós prat amb una bonica font d'allà segueixes pel camí ben marcat dins del bosc fins la collada grossa, deprés arribes la carretera que has de creuar i seguir el caminet que et porta al refugi del Rebost, jo vaig dormir . Tornes a tenir una font, d'allà segueixes pujant amb les marques taronges del circuit Cavalls del vent fins cuasi arribar al coll de pal i d'aquí només queda seguir el camí fins la Tosa d'alp amb el seu bonic refugi pic de l'Aliga.
Ara només queda seguir el camí doblement marcat com a Cavalls del vent, punts taronja i el GR 150 vermell i blanc fins arribar a les penyes altes del moixero, que bonica que és aquest camí i les vistes que s'obren des de el cim i al llarg del recorregut. d'alà segueixes les dobles marques fins que arribes als prats de pastura, en un d'aquests prats es veu un gran abeurado i una petita cabana de pastors i és en aquest punt on els camins es tornen a separar.

Nosaltres seguirem pel GR-150 que anira resseguint la carena fins passat el coll del pendis, en aquest coll podem veure a l'esquerra el refugi de sant Jordi, 5 min, i a la dreta el refugi cortals d'Ingla 15 minuts) seguim pel GR tornant a pujar i el cap d'uns 20 minuts tornem a enllaçar amb les marques de la ruta CV, seguim carenejant principalment pel vessant sud de la serra fins una mica abans del comabona que creuarem cap al vessant dret, aquí deixarem el GR que ens menaria cap els pas dels gosolans i baixem una miqueta per anar fins el refugi de prats d'Aguiló,



Maleït refugi que et penses que estas arribant, encara et queda una hora ben llarga, allà vaig poder gaudir d'una cocacola ben fresca i d'un merescut descans més prolongat i Sant tornem-hi que aquest cop només són 300 metres més de desnivell fins el pas del gosolans.



Un cop a dalt el paisatge em recordà el del cap Nord i la baixada per on puguis fins el collet allà vaig passar d'anar fins el refugi estasen i vaig baixar directament al Santuari de Gresolet.

Quina dutxa malgrat el preu 2 € i quin sopar senyors, quin gust, fideua, amanida, botifarra, flam, boníssim.



L'endemà al matí em feia gracia anar a veure Gisclareny i Sant Miquel de Turbians ja que el meu pare de jovenet m'havia regalat dos llibres amb les reflexions d'un capellà d'aquella parroquia així que sense mandra vaig enfilar el camí cap a Gisclareny i sant Miquel de Turibans més per questions emotives que no paisatgístiques però quina va ser la meva sorpresa en descobrir els bonics paisatges que s'obrien davant meu i després vaig anar fins a Baga pel coll de turbians i la pista, una mica pesadet al final però un gran goig poder haver estat un parell de dies pel cadi on pèr sort tot està encara molt verd i humit



Fotografia extreta de:

Foto 0 madteam
Foto Prats d'aguilo Senderisme i teca
Foto 1
Foto 2
Foto 3 MafrMcfa's photostream

Monday, July 14, 2008

Super excursió infantil per OIX


Camping la solana d'oix, oix, casa rural can Pei i retorn
Distància 1000 m
temps 2h 30 min, + 1 hora de preparació
Dificultat elevadíssima

Recorregut:Jo havia pensat que la dificultat de les sortides es mesurava per la distància o per la dificultat del recorregut, mai no m'havia plantejat que la dificultat de les sortides es pogues mesurar per la companyia.

Quan fas una sortida amb, la Maria, el Guim, la Bruna, el Magi i el Bernat on l'edat màxima no passa de 4 anys i la mínima d'un parell de mesos descobreixes una nova prespectiva del concepte passejada. Les distàncies es multipliquen; 200 m es converteixen en un parell de quilòmetres i la velocitat mitja es pitjor que la que pots tenir a l'interior d'un museu on fas tres passes i després t'atures.
També descobreixes que quan tu els hi vols ensenyar els bens ells es posen a mirar les vaques i quan vas a que puguin veure les vaques decideixen mirar les papallones.

I quan decideixes tornar, ells decideixen que ja estan fins els nassos d'anar caminant, que volen anar a coll i bé com van els nens petits del grup i quan ja estàn col·locats a les múltiples cadiretes d'esquena, pit o als braços s'adormen als tres minuts i llavors els pares comencen a patir per què es pregunten com pot dormir
amb el coll tant tort, amb el cap tirat endavant, amb el peu com el porta....... i decideixen intervenir per fer més comfortable la cadireta dels seus fills, amb cada acció els pobres nens es tornen a despertar i pensen "quins torracollons els meus progenitors", afortundament s'adormen als tres segons.

Si alguna vegada havia tingut el desig de reproduir-me, si alguna vegada havia mirat amb ulls tendres els fills dels meus amics, si alguna vegada havia somiat ser pare...

Aquest cap de setmana m'ha obert els ulls. Vasectomia

PS: Ha sigut un plaer tornar a sortir amb la gent del gup de químiques: Joan, Rita, Maria, Susanna, Joan A, Xavi, Ari, Bruna, Guim, Imma, Pau, Magi, Mercè, Ramon, Bernat,Julia, Eva, August, Laia i .....
Els comentaris són sarcàstics i suposo que com molts dels meus amics acabaré sent pare algun dia, espero. Però com la Rita diu els únics fills que s'aguanten són els propis i no sempre, moltes vegades els voldriem amb un interruptor.

Tuesday, July 8, 2008

Ferrada Teresina


Foto extreta de PANORAMIO
Això de tenir cotxe és fantàstic. L'últim cop que vaig anar a fer la Teresina vaig haver d'agafar el tren, la bicicleta i després pujar fins al monsestir de Santa Cecilia aproximar-me a la ferrada fer-la i després baixar per la canal de Sant Geroni per agafar la bicicleta altre cop.
Aquest cop varem agafar el cotxe i passarem a recollir el Martí i en Xavi per casa seva, quin morro i carretera i manta fins a Montserrat.

Feia dies que no sortia amb en Xavi i haig de dir que és una màquina, el tio està fent una recuperació increible i després de 4 mesos de l'operació ja estava ajudant a tothom durant tota la ferrada, quin nano.



Dificultat: alta
Durada: 2 hores de pujada, 30 minuts d'aproximació i 45 minuts de baixada
Matrerial: dissipador, arnes, casc, vuit i corda de 60 metres opcional

Recorregut
La ferrada és molt maca s'inicia amb una aproximació una mica pesada per la canal de Sant Jeroni, el camí surt des del monestir de Santa Cecilia la i va guanyant alçada fins arribar a la ferrada. Atenció hi ha un moment que es troba un dipòsit amb una font que s'ha de creuar per seguir pujant per la dreta de la canal i finalment es deixa la canal de sant Jeroni per anar per la canal de la dreta
.
Un cop arribem a l'inici de la ferrada la diversió comença per una paret amnb unes cadenes que va pujant sense gaire dificultat fins arribar a un dels passos més bonics de la via, el pont de roca força aeria però molt ben assegurat que el fan força senzill, després se segueix pujant enganxat a la paret per unes cadenes i vaig tornar a recordar la sensació de quan escalava a montserrat, i ja fa anys d'això.
Finalment s'arriva a l'agulla de Santa Cecilia on varem esmorzar tranquilament.
En aquest punt es pot muntar un rappel de 25 metres, atenció un de 20 metres us quedarà curt per que l'anella de rappel està més amunt. Si no porteru corda no hi ha cap problema, unes grapes et permeten baixar sense problemes.
A partir d'aquest punt ja només queda anar guanyant alçada amb alguns passos on la roca està força gastada però no patiu, no presenten cap gran dificultat....

Finalment s'arriba a un dels passos més bonics de la via, la xemeneia final que fa suar una miqueta per que a la part un s'esperaria trobar alguna grapa que no existeix i això fa que la via sigui una mica més exigent.
I finalment com no, la senesació de treure el cap per Sant Jeroni i veure les cares dels turistes pensant que erem uns supermans, INNOCENTS
Si voleu informació complementaria