Super excursió infantil per OIX

Camping la solana d'oix, oix, casa rural can Pei i retorn
Distància 1000 m
temps 2h 30 min, + 1 hora de preparació
Dificultat elevadíssima

Recorregut:Jo havia pensat que la dificultat de les sortides es mesurava per la distància o per la dificultat del recorregut, mai no m'havia plantejat que la dificultat de les sortides es pogues mesurar per la companyia.

Quan fas una sortida amb, la Maria, el Guim, la Bruna, el Magi i el Bernat on l'edat màxima no passa de 4 anys i la mínima d'un parell de mesos descobreixes una nova prespectiva del concepte passejada. Les distàncies es multipliquen; 200 m es converteixen en un parell de quilòmetres i la velocitat mitja es pitjor que la que pots tenir a l'interior d'un museu on fas tres passes i després t'atures.
També descobreixes que quan tu els hi vols ensenyar els bens ells es posen a mirar les vaques i quan vas a que puguin veure les vaques decideixen mirar les papallones.

I quan decideixes tornar, ells decideixen que ja estan fins els nassos d'anar caminant, que volen anar a coll i bé com van els nens petits del grup i quan ja estàn col·locats a les múltiples cadiretes d'esquena, pit o als braços s'adormen als tres minuts i llavors els pares comencen a patir per què es pregunten com pot dormir
amb el coll tant tort, amb el cap tirat endavant, amb el peu com el porta....... i decideixen intervenir per fer més comfortable la cadireta dels seus fills, amb cada acció els pobres nens es tornen a despertar i pensen "quins torracollons els meus progenitors", afortundament s'adormen als tres segons.

Si alguna vegada havia tingut el desig de reproduir-me, si alguna vegada havia mirat amb ulls tendres els fills dels meus amics, si alguna vegada havia somiat ser pare...

Aquest cap de setmana m'ha obert els ulls. Vasectomia

PS: Ha sigut un plaer tornar a sortir amb la gent del gup de químiques: Joan, Rita, Maria, Susanna, Joan A, Xavi, Ari, Bruna, Guim, Imma, Pau, Magi, Mercè, Ramon, Bernat,Julia, Eva, August, Laia i .....
Els comentaris són sarcàstics i suposo que com molts dels meus amics acabaré sent pare algun dia, espero. Però com la Rita diu els únics fills que s'aguanten són els propis i no sempre, moltes vegades els voldriem amb un interruptor.