Monday, May 26, 2008

MELLERUD, Dals Rostock, Suecia


Aquest cop, quan Barclona estava sota les pluges jo vaig estar una setmaneta a Suecia amb un sol increible i no vaig deixar l'oportunitat de fer algunes passajades per aquells bells paratges.

Així que us explicaré com arribar-hi i un dels recorregut que vaig fer.

Sortida: Barcelona
Arribada: SPA Kojstone
Temps moltes hores però poques de caminada

S'agafa l'autobus a l'estació del Nord direció Girona allà el vol de ryanair cap a Goteborg, un cop al petit aeroport varem agafar el cotxe de lloguer i varem fer 200 km fins a la KOMUNA de Mellerud on es troba el bonic veinat de Dals Rostock on comença la nostra excursió.
A les instalacions del Youth Hostel trobem un llac amb una terraseta penjant sobre el llac i des d'aquest punt comencem a caminar cap a l'esquerra per un bonic camí on trobarem indicacions diverses que ens mostren els diferents monuments que un metge va fer construir com a espais terapèutics dels seus pacients. Al cap de 20 minuts tornes al punt de trobada despres de passejar pel mig de bells boscos plens de SPANISH KILLERS, molta atenció.
Per si us pregunteu que són els spanish killers heu de descobrir quin era l'animal que utilitzava el reina o el baldrich de l'escurço negre, si no m'equivoco per fer-se el bigoti.

A part d'això vaig poder gaudir d'un parell de passejades naturalistes on un professor de biologia ens anava ensenyant les diferents espècies vegetals que ens anavem trobant

Fins la propera que ja serà una sortida amb un impacte ambiental molt més petit.

Monday, May 19, 2008

Primera sortida col·lectiva als Bufadors


En aquesta fotografia podeu veure a tots els participants que varen arribar a l'hora a la primera sortida, els quatre que falten ens els varem trobar durant el camí de tornada.


Vista panoràmica des de la cresta dels bufadors.




Després de buscar per les llibreries llibres de sortides de muntanya en transport públic i no trobar-ne cap vaig intentar animar a uns quants amics a participar a fer alguna cosa per solucionar-ho, sense gaire èxit però almenys uns quants em varen preguntar quan montaria alguna sortida oberta a tothom. Doncs aquest dissabte ha sigut la primera i el resultat per mi, ha sigut genial, encara que varem quedar xops fins al moll de l'os. Ens va caure un xàfec 30 minuts abans d'arribar a Montesqiueu i aalà varem fer una parada al Bar del poble i un cop va acabar de ploure varem anar fins l'estació de Sant Quirze de Besora.
L'explicació de la sortida la podeu trobar a passejades osona i els comentaris molt bons de la sortida i algunes altres fotografies les podeu veure al blog d'en Juanjo.

Monday, May 5, 2008

Neouville, esqui de muntanya



Mira que al Pirineu hi ha un munt de tresmils i repetir-los sempre fa una mica de rabia. Malgrat tot quan tornes a estar al peu de la muntanya se t'oblida tot i desitges tornar-la a pujar.
El dissabte passat ens varem plantejar fer el Neoville per què és un tresmil fàcil per fer amb esquis i la carretera et deixa molt amunt.
Però ai las, una allau havia tallat la carretera a l'alçada de 1700m uns tres quilòmetres abans del llac d'Oredon i d'allà encara queda tota la carretera fins el llac d'Aubert.
La carretera estava amb neu a trossos, i per sobre del llac d'Oredon estava completament neta de neu durant uns quants quilòmetres, quin pal, però quan vam arribar al planell on es troben els primers llacs el paisatge era increible, la neu sobre els llacs fonent-se agafant colors blavosos un cel esplèndid
Va ser un gran plaer foquejar per aquell planell.

Un cop sota la presa d'aubert varem girar a l'esquerra per anar guanyant alçada, i va ser en aquell moment que varem veure uns francesos fent el tonto i el cap d'uns minuts es desencadenava unaallau, L'Eli ens va dir que havia enganxat un dels nois així que a corre fins al peu de l'allau, però el susodicho, era un tronc que l'allau havia arrossegat.
Desprès varem reempendre el camí, però la calor era forta i era molt tard, així que varem suspesar si suspendre la pujada o no, però com que la traça estava molt marcada varem decidir pujar.
I més que una muntanya semblava un forn de neu, quina calor senyors, però al final no tots varem poder fer cim únicament l'Eli el Raimón i jo varem arribar a dalt, la sort de portar esquis de muntanya i no raquetes, je je, je

Pic de la Robiñera (3003m), esqui de muntanya



Sempre és un problema si vas a fer muntanya amb gent d'alguna colla castellera. Per què sempre hi ha algú que arriba més amunt que tu. Això és el que ens va passar aquest dissabte quan vaig pujar al Robiñera amb un grup de castellers de gracia, que quan van arribar al cim van decidir fer un pilar.

Aquesta muntanya malgrat ser poc important et permet de tenir unes vistes espectaculars i disfrutar d'una molt agradable pala de baixada, no puc dir el mateix de la pujada que es fà una mica pesada, molt pendent i constant.

Punt de sortida
Passat el poble de Parzan una carretera a mà esquerra et porta cap a Chisagües un bonic i petit poble del fons de la vall, d'allà una pista en molt bones condicions et permet anar guanyant alçada fins gairabé els 1900 m, El cotxe es pot deixar a la cabana de Quilmez, l'ultima pujada es més dura pel cotxe i quan el camí arriba al fons de la vall i gira a la dreta per anar a les antigues mines, nosaltres hem de deixar el cotxe i començar a pujar, el camí d'estiu va per l'esquerra del riu, per la solana de la muntanya i el camí d'hivern per la dreta.


En aquesta fotografia podeu veure les cares de tots els membres a dalt del cim

Bateillance, (2604m), esqui de muntanya


Dimarts passat encara no tenia molt clar el que faria, però em vaig apuntar amb uns amics que anaven tot el pont a la zona de pineta. No tenia molt clar que volien fer, em van dir que anirien amb raquetes així que les vaig agafar però el que vaig agafar varen ser els esquis.
Bona elecció, com podeu veure a la foto les muntanyes tenen un especte increible i encara hi ha força neu que et permet fer quasi mil metres de descens continuat. Quin goig
Però no avancem esdeveniment.
Aquest grup estava format per l'Eia, el Fran, el Raimón, l'Alaitz, l'Arnau, l'Eli, la Maria tots ells castellers de gracia i jo
.En aquesta fotografia es poden veure tots els membres de l'expedició al pati de l'alberg Jordi Turull dels escolapis.
Tot el grup va intentar fer el primer dia el cim del Bateillence. Cim fàcil però que no varem pujar ja que varem fer el cim que hi ha entre el puerto de bielsa i el puerto de la forqueta, un cim de 2574 metres del que encara no he trobat el nom i que està a tocar del pic de Bateillence.
Varem deixar els cotxes al parquing de la boca nord del tunel de Bielsa, d'allà ja ens varem poder posar els esquis i començar a pujar, El divendres es veien moltes allaus de neu humida i algunes havien creuat la ruta d'ascens al cim però malgrat la calor la neu estava força estabilitzada.
El dissabte tornant del Neuville gran part de la neu de la zona més baixa s'estava fonent.

Un cop tothom preparat 3 amb esquis i la resta amb raquetes varem començar a pujar.

Dificultat baixa
Durada 2-3 hores depenent de la neu
Recorregut
S'ha d'entrar cap al congost per la part dreta, a l'esquerra queden les cascades de gel que ara no existien i es va pujant pel fons de la vall per uns quants metres per sobre el riu. Un cop el congost s'eixample, aquesta zona estava amb els restes d'una gran allau que venia de la dreta i que nosaltres varem haver de creuar per pujar una pala una mica més dreta sempre per la dreta del riu, mantenint sempre davant el puerto de Bielsa. Un cop ja s'ha guanyat alçada es va girant cap a l'esquerra a l'alçada del plató que hi ha sota el cim de Bateillence, llavors s'ha d'anar bastant cap al fons d'aquest plató, però nosaltres varem decidir pujar rectes sobre el primer cim després del puerto de Bielsa i després anar carenant.
A la carena el vent era molt fort i a la cara sud la neu molt transformada, així que ens varem donar per satisfets fent el cim de 2574 m i varem anar cap abaix. Aquest dia portavem esquis el Raimon, l'Eli i jo. Varem disfrutar un munt.