Sunday, February 19, 2012

Tuca d'era Solana

El Consell general de l'Aran ha creat un tríptic molt interessant amb sortides de raquetes, trescar o d'esquí de muntanya us adjunto el tríptic.
Nosaltres escollirem fer la sortida de la Tuca d'era solana, bonic cim piramidal a l'entrada de la vall de colomers i malgrat que vàrem descobrir que era un cim molt concorregut nosaltres ens vàrem trobar un grup de tres noies just abans d'arribar al cim i un grup de 20 quan ja tiràvem cap a baix

Cim facilet però molt agradable, el camí de pujada s'inicia abans d'arribar als banys termals al costat d'una borda i amb la Neu que hi havia i el dia que feia va ser GENIAL.
Una neu pols com poques vegades et trobes.
Ho sento la meva filla reclama el sopar, així que la crònica acaba aquí.
Finalment he tornat a la muntanya i ara estic cremat i feliç

La tuca de Betren, una altra muntanya amb rastres


Imatge extreta de nevasport.com

Poques vegades tens l'oportunitat de fer una sortida d'aquelles clàssiques que et permeten sortir des del poble amb els esquis.
Aquest divendres aprofitant que era el meu aniversari i la Júlia m'havia eximit de responsabilitat paternals i a la feina m'havien donat festa vaig convencer a l'Arnau d'anar a fer esqui de muntanya.

Com que on hi havia més neu era a l'ARAN, cap allà falta gent, primer vàrem haver de deixar els nens a la guarderia i arrenjar algunes coses de casa i finalment sortiem de Lloreç del Penedès a les 11 del matí, i arrivàrem a Viella a les 14:30.
Hora perfecta per començar a esquiar.

Com que hi havia neu a Manta vàrem decidir fer la Tuca de Betren, on hi havia l'antiga estació d'esqui de la Tuca i que fa uns anys Martin Fadesa va voler tornar a obrir. La crisis econòmica ha aconseguit el que mai haurien aconseguit les manis i les queixes de grups veinals o ecologistes. Però com passa a la Vall de Filia ningú ha tret les pilones ni les restes arquitectòniques

Sortirem del pàrquing de l'hotel la TUCA i començarem a pujar pel mig del bosc, decantant-nos cap a l'esquerra fins arribar a unes bordes i la pista, neu pols sense trepitjar brutal.
Quan arrivàrem a la pista ens vàrem trobar la traça que amablament uns esquiadors ja havien obert i la vàrem seguir fins a l'inici de l'estació, on hi havia l'arribada de l'antic telecadira de la Tuca, camí preciós pel bell mig del bosc, Atenció no feu la pujada per la pista pot ser pesadíssim i molt llarga.i Ja l'haureu de fer de baixada
Un cop a dalt, el camí gira a l'esquerra i vas guanyant alçada pel mig del bosc fin arribar a la part final de l'estació, on el bosc desapareix i únicament sobresurten les restes les restes arquitectoniques i les pilones abandonades de l'estació.
Ara només queda anar guanyant els darrers metres fins al cim que nosaltres no vàrem trepitjar per que a tres quarts de sis encara no haviem arribat a dalt, així que mitja volta i baixant cagant llet cap al parquing on arribàrem ja fosc.Però amb una baixada molt disfrutona.
Bonica sortida d'esquí de tarda.