Wednesday, April 30, 2008

Tants anys i encara no he après a esquiar



Malgrat que pensava que amb els nous esquis ho faria millor, senyors sóc una mica patata, aquest post me l'autodedico. A veure si algún dia aprenc a esquiar i deixo de posar les culpes als esquis, la neu, o el vent.

Tuesday, April 29, 2008

FRANKI LLIBERTAT

Aquest és un bloc de muntanya però comencen a haver-hi situacións que considero indignants.
Ningú pot anar a la pressó per treure o intentar treure una bandera espanyola de dalt d'un balcó.Francesc Argemí amb qui puc no compartir totes les seves idees polítiques va ser condemnat a dos anys i set mesos de presó per ultratge a la bandera espanyola i atemptat contra la autoritat el 2002.I Aquesta setmana en Franki ha sigut detingut i ha ingressat a la presó model de Barcelona

Per més informació i accions de protesta

Monday, April 28, 2008

MARXA DE REGULARITAT GPAC muntanya. (Cantonigrós)


Aquest cap de setmana he acompanyat als nens del col·legi CASP a la marxa organitzada pel grup GPAC-Muntanya de CASP.

Es bonic veure nenes i joves caminant per la muntanya i veure com els monitors s'esmercen a que tot surti bé. Des d'aquí felicitats a tothom.

Descripció del recorregut de la XVI Marxa de Regularitat,elaborada pels monitors de GPAC
Durada 4 hores
dificultat. Mitjana, Pujada forta per arribar a la cinglera i la baixada a la foradada és una mica delicada, hi ha una cadena per donar confiança.

Cantonigròs està situat al nord-est de la plana de Vic, a la comarca d’Osona. Antigament fou un hostal de dimensions considerables. A l’època dels carruatges de tracció animal, era lloc d’aturada en el camí de Vic a Olot o viceversa. Amb el temps, al voltant d’aquest primer establiment s’ha creat un nucli d’una creixent importància turística. Cantonigròs és d’una magnífica bellesa.
Després d’aquesta petita introducció comencem el nostre recorregut. Sortint pel camí de la casa caminem una mica cap a la dreta i agafem la carretera comarcal 153 cap a l’esquerra (vigileu amb els cotxes!). Anem baixant per aquesta fins arribar a un pont, un cop l’hem passat agafem el camí que va cap a la dreta. Al cap d’una estona trobem tres camins, on hi ha la lletra A. Agafem el camí del mig i una mica més tard arribem a una bifurcació, on agafem el camí de la dreta. Més endavant tornem a trobar dos camins, seguim pel de l’esquerra. Seguint per aquesta pista arribem a la masia de Can Aiats. La voregem per la dreta i travessem un prat que puja una miqueta. Aquí ens hem de fixar que hi ha dos camins una mica separats, és molt important que agafem el de la dreta, que és com un torrentet i que com podeu veure té unes marques blaves. Seguint aquestes marques ens endinsem en un bosc de roures i alzines. El camí comença a pujar, i a mitja pujada trobem una paret rocosa de cara. Haurem d’agafar el camí que va cap a la dreta de la paret. D’aquesta manera arribem a un espoló

de roca on hi haurà la lletra B i des d’on, si el dia és prou clar, podem arribar a veure el Pedraforca. Seguim la pujada, passant amb compte per una paret de roca força vertical. Continuant entre els arbres arribem a una caseta que voregem per l’esquerra. Travessem un trosset de prat força sec i arribem a un camí planer sense arbres, caminem cap a la dreta fins arribar al mirador. Des d’aquí observem la comarca natural del Cabrerès o Collsacabra, que és una de les més belles del país. Retrocedim pel mateix camí, deixem la casa a l’esquerra i arribem a un bosc d’alzines on seguint les marques blaves anem a parar a un camí que baixa cap a l’esquerra. Per aquest seguim baixant fins a la lletra C. Agafem el camí que ens durà fins al coll de Cabrera on veiem unes escales que pugen pel dret. Nosaltres hem de seguir el camí que va cap a la dreta. Un parell de minuts més tard trobem una bifurcació i observem que a l’esquerra hi ha un muntacàrregues, on hi trobem la lletra D. Haurem de pujar el camí de l’esquerra. Arribem a dalt de tot de Cabrera on la mirada us pot quedar encantada en la dilatació de les terres, en la dolçor dels horitzons i en la flotació del panorama sota l’arc del cel.
Baixem per les escales i agafem el camí de la dreta, que té moltes fulles seques. Seguim les marques blaves del camí i entrem en un prat molt gran i verd. Girem a l’esquerra i trobem la lletra E, al petit poble de Sant Julià de Cabrera. Seguim per la pista que hi ha a la dreta de St. Julià i al cap d’una estona trobem una font a l’esquerra. Nosaltres seguim per la pista i anem baixant fins que arribem a la carretera, on trobem
la lletra F. En arribar-hi passem el pont que queda a la dreta (sense travessar la carretera). Just passat el pont abans de la corba agafem el camí de sorra que duu a una masia. Ens trobem amb una porta metàl•lica (de filferro) que hem de travessar. Passada la porta anem a l’esquerra per un caminet que passa enmig dels camps de la masia. Tornem a topar amb la carretera, la creuem amb compte, i al cap de pocs metres agafem un camí que va cap a la dreta. Aquest camí també passa per enmig dels camps i, per seguir-lo, hem de travessar unes quantes portes metàl•liques més, que cal que anem obrint i tancant després de passar-hi. A continuació el camí segueix entre els arbres. En aquest punt hem d’estar mot atents, perquè quan veiem una bassa no gaire neta, hem de travessar una tanca elèctrica i girar cap a l’esquerra. Seguint les marques grogues pel camí del bosc arribem a una roca que ens fa recordar a la pel•lícula “El Rey León”. Allà agafem el camí de la dreta que té molta pendent i l’anem baixant amb compte. Així arribem a la foradada, que és una espècie de finestral que ens mostra un llac al seu interior. Continuem pel camí que envolta la foradada i hi trobem un rierol. El travessem i pugem per un camí empedrat. Seguint-lo topem amb un cartell on hi posa “La foradada” i seguim en direcció a Cantonigròs (esquerra). Per aquest camí arribem al poble on ens trobem un camp de futbol. Un cop al carrer asfaltat, anem cap a l’esquerra i després trobem un caminet amb arbres a mà dreta, pugem i ja haurem arribat altre cop a la casa.
Molta sort i esperem que us ho passeu molt bé.

Friday, April 18, 2008

Martí.Sempre hi ha gent feliç



En Xavi sempre em parlava d'un noi que era genial, amb el que hauria de sortir a la muntanya, però per ets o uts mai coincidíem, fins fa una quants anys quan vaig tenir el gust de sortir amb en Martí.
Ell, la mala sort de sortir amb en Xavi i amb mi per que al cotxe i de camí al Pirineu encara no sabíem que anàvem a fer, el pobre es va desesperar.

Però quin gust anar amb ell passejant pels boscos, pujant els cims. Hi ha gent a la muntanya i jo mateix moltes vegades que caminem massa de pressa i no ens aturem a contemplar una flor, mirar unes petjades, escoltar un riu o disfrutar d'un agradable passeig i ens obcequem amb els cims però el Martí sempre et fa redescobrir aquesta muntanya. És una sort poder gaudir de la seva companyia i de les seves converses.

Malgrat tot com que a les muntanyes si ha de pujar i la seva forma física és la que és quan arriba al refugi queda en aquest estat. FORÇA MARTÍ

Monday, April 14, 2008

FLAÇA-TOROELLA DE MONTGRI-FLAÇA,



Retornar al Baix Empordà és sempre agradable i si a sobre ho pots fer sobre una bicicleta i per les fantàstiques rutes cicloturístiques del baix empordà es converteix en un gran plaer.
Aquest cop us explicaré una ruta que es pot fer en un dia però que nosaltres varem fer en dos, ja que varem fer parada i Fonda a Casavells.
On varem disfrutar de l'agradable companyia de la família Bota al quadrat, que ens varen acompanyar de Casavella a Toroella Casavells.



RECORREGUT
Varem sortir de clot aragó i aquest cop no em puc queixar de la RENFE, el catalunya expres te uns compartiments fantàstics per les bicicletes.Varem parar a Flaça d'allà per la ruta cicloturística cap a La pera, Púbol, Anyils, Corça, Casavells Fonollera, Torroella on varem fer el vermut altre cop a dalt de les bicicletes cap a Verges,Parlavà, Casavells i d'allà altre cop a Flaça.