El Figaró-Sot del Bac-La trona-Sant Miquel de Sesperxes- Sant Martí de Centelles

Aquest diumenge he pogut tornar a fer després de molts anys una matinal pels cingles del Bertí.
És bonic portar gent a descobrir aquells indrets que de petit m'havien ensenyat. Així que si teniu un dia lliure i ganes d'una passajadeta tingueu en compte aquesta proposta d'una passejada d'unes 3 hores més el temps de parades i sense cap dificultat.
Sortint de l'estació del figaro, seguim pel camí paral·lel a la via del tren direcció a Vic, superem la nova escola infantil i pugem a veure el centre d'informació, que malauradament està tancat. Seguim pel camí més proper a la via fins arribar al pas de nivell. A partir d'aquest moment l'asfalt desapareix i es converteix en una agradable pista forestal,(PR-C33 groc i blanc) però seguim escoltant la remor de l'autovia durant una estona, al cap d'uns deus minuts la pista fa un revolt molt tancat a l'esquerra però nosaltres seguirem un metres per un caminet i girarem a l'esquerra per un corriol que ens permetrà remuntar uns quants metres fins tornar a trobar un nou camí més planer que seguirem cap a la dreta.
En aquest moment ens trobem al principi del sot del bac i veiem les primeres agulles, que a mi de petit m'havien explicat que es deien les bessones, però no he trobat aquesta referència enlloc.



Baixem fins el salt del bac que malauradament baixa amb molt poca aigua.Retornem al PR i pugem fins al mirado del Sot del Bac, on una magnífica vista ens permet veure les dues parelles d'agulles. En aquest punt ATENCIÓ seguiu la corba de nivell fins a creuar el rierol i llavor si que s'ha de pujar fins a les restes de la masia Ca l'andreu. D'aqui es va seguint el caminet fins al coll de pedra dreta on podrem veure una pedra dreta i una cosa que em va sobtar es que o estan fent una nova pista forestal o un talla foc que puja cap a la trona.
En el coll de pedradreta seguim la pista oberta fins sota la trona, en aquest moment hem de deixar la pista i seguir un caminet molt bonic que ens portarà fins a dalt de la trona. ATENCIÓ no us passeu de llarg. la trona si no arribareu a dalt de la cinglera.


D'aquí la millor opció seria agafar el GR-5 que us portarà cap a Sant Martí de Centelles i no cometre l'error que varem fer nosaltres de pujar fins a Sant Miquel de Sesperxes on malauradament s'està destrossant la zona fent una nova urbaintzació.
Quin desastre veure tots aquells fanals i carrers asfaltats a dalt de la cinglera. Decidim marxar rapidament d'allà i anem cap a cal Febrer on trobarem les marques del camí matagalls-montserrat franges verdes i vermelles amb un punt blanc al mig, i aquest camí ja no l'hem d'abandonar fins a l'estació de Sant Martí de Centelles.
Però aquell caminet bucòlic que recordava s'ha convertit en una impressionant pista forestal on els 4x4 corren com si fos una pista de proves.Com podeu veure a la següent fotografia.



Quin desastre, pobles que creixen desmesuradament, noves autovies, noves urbanitzacions, pistes forestals bestials. Algú respecta el pais?

Ja no tinc edat. Vull un cotxe!!!!!!!

Quantes hores perdudes a les estacions o als trens de renfe, quants enllaços perduts amb els autobusos, el cremallera de nuria o el trenet groc, quantes excursions estroncades, quantes bronques als trens de renfe per haver-hi pujat la bicicleta.
Potser comença a ser hora que deixi de banda els meus principis ecologistes i accepti que amb els transports públics d'aquest pais, intentar fer muntanya és una utopia.

I quan no es utòpic arribar a un lloc, has de pagar el robatori de l'alzina graells i els taxis de muntanya.
Acceptem-ho, possiblement ja no tinc ni edat ni paciencia i la dicotomia respecte a l'entorn i comoditat es va desplaçant cap a la comoditat.

Així que accepto donacions de cotxes, per seguir enviant l'atmosfera de la terra a la merda..

Bretxa de tucarroya - Mont Perdut-Sum de ramod-Punta de las Olas-Pineta

Sortida a les 7:30 del matí del refugi de tucarroya, descens fins al llac gelat de marboré, Mont Perdut, Pic del Sum de Ramon i Cim del Punta de las Olas i camí de retorn cap al balcó de pineta.


Després de baixar del refugi de tucarroya 2665 metres i vorejar el llac de marboré desfem el camí cap al balcó de pineta i a l'arrivar al fons de la vall enfilem cap a la paret nord del perdut, on un mur de pedra ens barra el pas, petita grimpada II en un diedra, diagonal cap a l'esquerra de la paret ATENCIÓ a la part superior ens trovem amb dos seguros químics per muntar un rappel de 15 metres, seguim pujant per roca amb menys inclinació i girem a la dreta per una especie de feixa, arribem a una zona amb neu, baixem un parell de metres i remontem una nova zona amb neu 5 metres fins arribar novament a la roca, i ja ens trovem a la glacera, poca neu i amb una diagonal arribem al principi de l'horrible tartera del mon perdut, dues passes endavant una endarrera. Finalment després de molt esforç arrrivem al coll del cilindre 3 hores des de el refugi, d'aqui discutim si fer la volta al dit del perdut però ens decidim baixar fins al llac glaçat, el cami baixa pel cantó del perdut i després caminem horitzontalment per una feixa que va fins a la banda del cilindre i després queden un parell de passos que s'ha d'anar amb cura i ja sóm al llac glaçat només queda pujar per l'escupidera. Ja he fet el cim del perdut per tercera vegada, però aquest cop amb motxilles

A la foto es pot veure el Sum de Ramon o pico de añisclo des de el punta de las olas

Descens cap al Sum de Ramon o pico de añisclo on vam trobar el pas més delicat de la sortida, no sabiem quina era la passada i els 30 metres que s'han de baixar pel coll feien respecte ja que estava totalment glaçat.
ATENCIÓ S'han de baixar uns 30 metres del coll, pedres i gel, i s'ha de buscar alguna fita que indiqui l'entrada. Després es segueix per la feixa sense perdre alçada en tot cas guanyant-ne fins que la roca s'acaba i s'arriba a un terreny de pedretes fines mantenint la corva de nivell, fins que trobis una nova faixa que descendeixi fins al plató.

D'allà varem tenir una petita discussió sobre la ruta i vàrem pujar al sum de ramond, on el despistat de l'Alex es va oblidar el pal telescòpic i després varem fer la punta de las olas el darrer 3000 de la jornada.

Durant la baixada únicament hi ha un pas delicat, es quan estas sobre el GR però separat per un petit penyasegat de 20 metress La passada es trova en el punt que la roca fa com un cap cap i allà marcat amb fites es troba el cami, és la imatge de la fotografia i d'allà res més que caminar passar les "clavijas", arribar al coll de añisclo i els darrers 1200 metres de descens en total fotografia des de el coll d'añisclo

1300 metres positius i 2500 de negatius

Pel qui treu a passejar les cordes i els tascons

Aqui va un petit homenatge a un bon company de cordada, si m'haig de perdre a la muntanya amb algú, em tranquilitzaria perdre'm amb tu.

Hi ha gent que passeja els gossos altres els gats i aqui tenim a en Xavi que es dedica a passejar les cordes i els tascons pel pirineu.
Però més val no haver d'utilitzar el material que lamentar-se per no tenir-lo però espero que en properes sortides poguem utilitzar-lo que la cresta del vignemale ens espera.
I en el fons no et queixis tant que ens ha d'estar agraït sino com conservaria aquest cos DANONE.

Cara Nord Mont Perdut

Astazu 2007

Els Astazu són unes d'aquelles muntanyes que al quedar darrera de muntanyes tan mítiques com el mont perdut, passen desapercebudes tot i tenir un fantàstic corredor a la vessant nord, el couloir de swan.
Aquest cop iniciarem l’excursió al parquing de pineta i amb unes quatre hores llargues ens vàrem plantar al balcó de pineta, llac de marboré i refugi de tucarroya (atenció el camí està perfectament marcat i l’únic que s'ha de recordar es donar la volta al llac de marboré per la dreta i tenir una mica de cura en pujar per la canal ja que està una mica descomposta.
Un cop al refugi de tucrroya, molt ben conservat gràcies al club alpí de lourdes i a les vostres futures contribucions de 4 €, la caixeta es trova a la cambra dels llits.
Varem deixar les motxilles i varem desfer el camí fins al llac de Marboré on ens varem despedir de la Maite una noia basca molt agradable que havíem conegut a l'alberg Jordi Turull.
Sense més pes que nosaltres mateixos, amb una hora ens vàrem enfilar fins al coll dels astazu amb unes magnífiques vistes del circ de gavarnie i d'allà varem inicar l'ascens al petit astazu,(10 min) magnífic pic estret i d'allà fins a l'astazu major(15 min).

Però que passa quan vas a la muntanya amb castellers, que quan arriben al cim decideixen fer un pilar.

Així que podeu observar el pilar de dos al cim de l'astazu fet pel fran i el Xavi.
La baixada la vàrem fer pel corredor central dels astazu (45 min), fins al llac de Marboré volta al llac i pujada a la canaleta.,

VIGNEMALE 2007

Sempre hi ha muntanyes que tenen una certa aurea de maledicció, i el vignemale n'es un.
Fa uns 6 anys vaig intentar pujar-la amb l'Imma i el Xavi, el guanyador de concurs de pinxos però el mal temps ens va fer tornar enrera. Aquest cop tot semblava diferent bona previsió, companys amb moltes ganes i bon material i elecció d'una ruta especial, voliem encadenar per la cresta 8 tresmils, però ai las, el túnel de bielsa estava tancat per obres de manteniment i .... no hi havia una altra opció, tan a prop i alhora tan lluny, 350 Km i un túnel ens barraven el pas.
MERDA.
Donem mitja volta anem per Vielha.
Estàs boig no saps quantes hores de cotxe, com que tu estàs sobant aquí al darrera
En fi replanteig de l’excursió i agraïment al ministeri de foment per indicar tan clarament que un túnel transfronterer està tancat.