Sunday, October 31, 2010

Mitja marato de Collserola i cursa de la Mercè

Fa temps que tinc el meu blog abandonat no per deixadesa sino perquè tinc la muntanya una mica abandonadeta per circumstàncies volgudes.
Així que faig un breu post de les dues darreres activitats.
Mitja marato de collserola, recorregut agradable, no molt dur però vaig trigar dues hores i quart em sembla recordar.
La descripció del recorregut la podeu trobar a www.uechorta.org

I la cursa de la Mercè que la vaig fer una mica millor 46 minuts.
Però si un no s'entrena com és el meu cas qacabo les proves fet una autèntica piltrafa.
A veure si vaig trobant moment per entrenar una miqueta

Wednesday, August 18, 2010

Pic Long no assolit dent d'Estibere pujat.

El pic Long es un pic fotogènic, les fotos de la gent pujant per la seva cresta són espectaculars així que ens decidirem a pujar a aquest cim.
Com que per la zona del pic badet ja hi haviem anat i la via directa per la glacera ja no la recomanen per què amb el retroces de la glacera ja és força complicada ens decidirem a fer una llarga excursií i intentar fer el pic long pel llac tourrat.
Camí força llarg però bonic.

en construcció

Pic de Campbiell i Maou

Feia temps que volia tornar a una zona que únicament coneixia a l'estiu.
La ZOna del Neoville i el pic long. Així que amb la companyia d'en Xavi Galan ens vàrem animar a anar a fer uns dies de muntanya.

Malgrat que quan vàrem arribar a la zona el temps era dolentíssim i plovia a bots i barrals vàrem trobar un abric per poder fer nit.
L'abric es trova a tres corbes abans d'arribar al parquing del pic long i malgrat que l'estat no es molt bo va complir el seu servei que poguessim dormir sense mullarnos i menjar tranquilament.
Dimarts al matí ens llevem i el temps era dolentíssim boira i plovisquejant així que ens decidirem a seguir dormint.
Cap a les 9 ens llevàrem i el temps era millor així que esmorzarem les galetes amb llet condensada i iniciarem el camí que trnascorre al costat del llac, camí que puja i baixa uns 100 metres però de molt fàcil caminar.
Un cop aribàrem a la vall del campbiell anàrem fent la pujada tranquilament per la vall mentre avançavem a alguns excursionistes.
El camí era molt agradable i finalment arrribàrem al peu del campbiell on un camí ben marcat per una tartera que facilitava la pujada fins gairebé al cim.
Des de el cim retornarem per la carena fins al camí per on haviem pujat i seguirem per la cresta fins al coll i d'allà pujàrem al pic de Maou, cim molt bonic amb algun pas delicadet.(per pujar al cim per la cresta s'ha de fer una descens força important fins trobar la canal mig descomposada que puja fins el cim.
Del pic de Maou decidírem seguir una mica la cresta fins just abans d'arribar al pic de Badet que va ser quan vàrem decidri donar mitja volta i deixar-hoi per algun altre dia.

Tuesday, July 20, 2010

Coll de Salau, coll i pic de Clavera refugi d'Espurguets, clot de la girella, Montgarri, Alos d'Isil

Mont Valier o el gendarme de l'Arieja
El Mont Valier és un cim mític que encara no havia pujat i sempre quedava lluny de les sortides normals.
Aquest cop amb el Martí vàrem decidir fer una sortida circular de tres dies prenent d'excusa el MontValier.
Sortirem d'aprop de l'antiga estació de Bonave i pujarem al coll de Salau, cim de , coll d'Alau i estany d'Alau.
ferem nit en aquest bonic paratge, desafortunadament un grup d'uns 20 cavalls feien nit al mateix lloc on nosaltres haviem muntat el bibac i senyors això d'escoltar el trot dels cavalls i els seus rellins al bell mig d'una nit espectacular, feia dies que no veia tantes estrelles però sense lluna feia una mica de feredat.

De l'estany d'alau decidirem seguir un teòric camí que ens havia de portar fins a la vall del pic de pala clavera però el camí no existia i ens férem un fart de pujar i baixar i flanquejar pels prats herbosos.

Arribàrem finalment al coll de Clavera i d'allà al pic de Clavera i baixàrem un quants metres per fer un flanqueig i arribar al coll i d'allà un seguit de petits gendarmes de fàcil passar ens portaren fins a la base del petit Valier que pujarem i disfrutarem d'unes fantàstiques vistes de les valls de l'Arieja i d'aquí fins al cim del MontValier.
Quina caiguda més espectacular per la cara nord i quin descans més agradable a dalt del cim.
De dalt del cim vàrem baixar fins el refugi d'ESPURGUETES on passarem la tarda i la nit i on soparem un anec pudent i unes llenties poc comestibles.
L'endemà baixada cap els estany fins a 1900 i pujada per una espectacular paret verda fins a l'estany llong.
D'aqui al coll i després baixada per la vall fins a la Vall de Montgarri i retorn al parquing. El retorn per la pista forestal a les 14:00 del migdia sota un sol brutal va ser un pal increible. El proper cop ho fàrem millor.

Thursday, July 8, 2010

Tothom a la Mani del dissabte

Somniem i ho volem tot


Sunday, June 6, 2010

Raid de Muntanya Urgellistan


Totes les fotografies són d'edicions passades del raid Urgellistan, digue'm que no estavem amb ànims de portar una càmera.

Quan veus els reportatges de la gent que fa raids de muntanya, excepte els besties sempre dius.
No serà tan difícil, jo també puc.
Però ho deixes allà, a l'espai dels records i mai et planteges anar a fer-ne algun
Aquest cop vaig enganyar al Fran i ens vàrem apuntar al Raid de L'Urgellista, amb una altra parella l'RJ i el Bori.

El Raid es va celebrar aquest dissabte pels voltants de Coll de Nargó.
Jo no ho coneixia gaire i havia anat a escalar però els voltants són espectaculars, al·lucinant. Així que a part del forn Reig a coll de Nargó, trobem uns paratges preciosos per anar-hi com diu el Fran amb la parenta.

Les proves que haviem de fer pel Raid d'aventura eren (el nivell aventura és el que està per sota el d'èlit)
Cursa d'orientació urbana i cursa fins el riu, kayac durant 10 km, ferrada regina, 10 km de cursa d'orientació i 30 km de cursa de bicicleta d'orientació. En fi, un petit suplici que la cursa va pensar que duraria 5 hores que les primeres vàren trigar 8 hores i nosaltres suposo que unes 10 o 11 i que més de la meitat dels grups em sembla que varen abandonar. Però va ser més una experiència força dura que em va fer conèixer els límits físics, quan als 10 km de cursa els dos quatriceps es van garratibar i vaig caure al terra per què no els podia flexionar. 5 minuts de descans i després vigilar de no fer excesiva força se m'agarrativaven molt ràpidament




La millor reflexió és que abans de fer aquestes proves un s'ha d'entrenar.
Que està molt bé això de controlar l'esforç per no trencar-se i poder continuar dues horetes tocadet però no enfonsat.

Thursday, May 13, 2010

Esqui de muntanya a Ordino Pic d'Arcalis



La primavera és una bona època per aprofitar les carreteres que pugen a les estacions d'esqui per fer sortides ràpides on pots sortir amb els esquis calçats des del cotxe i no els has de portar carregats a l'esquena.

Voliem anar a fer el pic de la pala Sarrera, però la neu quedava força més amunt que d'on hauriem de deixar el cotxe i com que ningú volia carregar els esquis decidirem seguir amb el cotxe i anar fins l'estació d'Ordino per fer l'ascensió al pic d'Arcalis.

La sortida va ser molt ràpida 700 metres de desnivell positius i 800 de negatius, la neu a la baixada ja estava transformada però si ho haguessim fet o més ràpid o haguèssim sortit més d'hora la neu hauria estat força be.

Recorregut
Estació d'Ordino, pujar per la pista vermella després la negre final de l'estació del telecadira, coll i pic.


Sortint de l'estació d'Ordino es comença a pujar per la pista, nosaltres remuntarem per la pista negra fins arribar al coll, però es pot pujar per on es vulgui. Quan s'arriba a la sortida del telecadira central, ja es veu la pala que anuncia el cim. En aquesta foto es poden veure les nostres traces de baixada a la dreta i les de pujada per l'esquerra.




La pujada per la pala final abans del coll es força agradable i com que la neu estava bona es feia sense cap dificultat.


UN cop a dalt a l'esquerra queda el bonic pic d'Arcalis i a la dreta el pic el nom del qual no me n'enrecordo.

I la foto del cim amb en Parres, en Roger, el Xavi i jo.

Escalant a Coll de Nargó- Via Àfrica. Paret del grau

Fa uns parell de caps de setmana vàrem quedar en XAvi el Parres i en Roger per fer un cap de setmana de muntanya.
I com no sortirem tard, carregats com a mules i amb material per pòder anar a fer des d'escalada a corredors a esqui de muntanya, però l'horari marca i decidirem dedicar el dissabte a fer una mica d'esclada i veure el partit de futbol al bar del poble i combinar-ho amb un diumenge on el protagonista havia de ser l'esquí de muntanya.
El dissabte ens separarem en dos grups, els que anaven a escalar que vàren anar a fer una via a la paret bucòlica de 6 grau i el que anava a intentar-ho acompanyat d'en Xavi que anavem a lluitar amb els eterns cinquillos.
Fa molt temps que tinc l'escalada abandonada, ni estic en forma ni m'entreno i sempre estic al mateix grau V. Jo vaig patir poquet aquest cop i no vaig fer excesives trampes, però sempre de segon.

Aquest cop i gràcies a la paciència del Xavi vaig anar a fer una via senzilla la via àfrica de V grau.

Via Àfrica. Paret del grau. Informació extreta d'escalatroncs
  • Via: Àfrica
  • Zona: Coll de Nargó – Paret del Grau
  • Dificultat: V (D+)
  • Dificultat obligada: V
  • Grau d’exposició: Baix
  • Compromís: Baix
  • Llargària: 75 metres
  • Equipament: Equipada amb parabolts
  • Material: 8 cintes
  • Orientació: Sud
  • Valoració:***
i una via a l'agulla gran també de V grau.

Mentres jo m'esforçava a separar-me del terra i anar pujant per la roca els meus quilos naturals més l'excedent de pes acumulat aquest hivern, els altres es dedicaven a intentar encadenar un 7a.

Es que en Xavi el Roger i en Parres em porten tantes hores d'escalada d'aventatge que no se si mai els atrapare, Podriem dir que ells juguen a una altra divisió.


I haig d'agraïr que en Xavi em faci de mainadera quan anem a fer escalada

Wednesday, April 7, 2010

Mullerres per la vall del Mulleres descens a la Renclusa i retorn per la Vall del Riu Nere

Fa ja molts anys, quan encara era jove, vaig decidir fer la transpirenaica, i a l'etapa refugi Colomers-Refugi Mulleres em vaig morir. Vaig haver de fer-la sota la pluja i em va agafar un bajon bestial.

Encara avui me n'enrecordo del fred que tenia i les ganes de plegar d'aquell absurd que m'havia fixat. Creuar els pirineus.
Estava destrossat, moll, sense menjar calent i vaig escriure en el meu diari personal, el meu regne per una abraçada.
Afortunadament al cap d'una estona vaig treure el cap del refugi i les boires es van començar a a obrir i la muntanya em va abraçar, i els meus ànims van començar a remuntar.

Ara hi he tornat amb un amic i no caminant sino amb esquis de muntanya i l'abraçada la vaig rebre al cim

Panoràmica del Mulleres obtinguda pocs metres abans d'arribar al coll d'Alfred

Martí amb la vista perduda a l'infinit observant el magestuos trencalos voleiant per sobre nostre, o era un corb?
Imatge del recorregut

Seria fantàstic si haguès fet això en un dia, però senyors el meu físic no és el que era hi vaig haver de passar nit al refugi de la renclusa, tot sota els horaris previstos.
1 dia: Boca sud del túnel- refugi vivac del Mulleres, Mulleres, i degut al mal temps vàrem baixar directament, sino la intenció era passar a la vall de barrancs i baixar per allà.Plà d'aigualluts i pujada pel camí que et deixa sobre del refugi, no molt bona idea.
temps: 8:30 h amb descans
desnivell 1600 pujada 1000 baixada
2 dia. Refugi Renclusa- baixada cap el pàrquing per què la neu estava genial, plà d'aigualluts coll d'alfred i baixada per la Vall del nerei. Brutal baixada de més de 1400 m de desnivell, una mica exposada als allaus per sobrecàrregues.
temps:6h 30
desnivell 1800 baixada 1000 pujada

Descripció: La pujada l'iniciarem amb els esquis a l'esquena però ràpidament ens els poguèrem posar, tanmateix no teniem molt clar quin era el camí de pujada ja que la pala de cara sud estava plena de boles de neupurgada

Per la vall es va guanyant alçada ràpidament com es pot apreciar en la fotografia on es veu al fons de la vall la boca sud del túnel i el martí gaudint de la pujada
Pocs metres abans d'arribar al coll, desafortunadament ens vàrem haver de treure els esquis per fer els 3 darrers mètres de desnivell.
El cel sembla clar i blau però just al coll va començar a entrar un fort vent i abans d'arribar al cim ja ens trobàvem dins d'un núvol de neu i sense veure gaire més enlla del company.

La baixada va ser terrible per què no podiem veure el relleu, tnmateix la baixada directe es molt senzilla tècnicament i no va presentar cap dificultat més enllà de la dificultat de no veure per on vas baixant.
L'endemà ens vàrem llevar amb 15 cm de neu pols i vàrem decdir baixar directament per disfrutar d'uns 200 metres de neus pols i QUIN GUST i malgrat que la baixada va ser pel mateix lloc les vistes eren completament diferents i al llarg de tota la vall no vàrem veure cap traça, nosaltres obriem el camí enmig de la neu i el cel blau.

Ima
Imatge de la glacera de l'Aneto la cresta de salenques la bretxa de tempestades, obtinguda des de el coll d'Alfred. Punt on iniciarem el descens per la VallEn aquesta imatge es pot veure el punt de sortida i les nostres traces, Quin plaer de baixada brutal. NEU POLS i tot verge......SIIIIIIIII

Tuesday, February 16, 2010

Tossal des Raspes Roies o Skeleton a la vall de Boi

TOSSAL DES RASPES ROIES
Si haig de ser sincer no coneixia ni aquest cim ni la vall on es troba i el diumenge amb el Martí i la Cristina vàrem decidir anar a descobrir-la. Desafortunadament no erem els primers i pel que vàrem veure més tard és una molt bona zona per anar a fer esqui de muntanya. Ja que la carretera et deixa a 1700m.

Aquest cap de setmna el fred ha sigut intens i la neu estava terriblement dura així que vaig poder patir d'una sessió skeleton muntanyenc.

Quan ja era a al darrer replà abans del cim vaig fer un moviment tonto i me'n vaig anar cap abaix lliscant per la neu, dura molt dura i els esquis van saltar pels aires i jo vaig seguir lliscant per sobre allò que semblava més gel que neu, fins que afortunadament em vaig aturar. Si espereu veure un video de l'incident us en quedareu amb les ganes per què el pobre Martí no va tenir ni esma per treure la càmera.




Afortunadament després de l'ensurt vàrem poder fer cim i fer una panoràmica espectacular de les vistes que hi havia..
Malgrat l'accident anar a fer esqui per aquesta vall es més que recomenable. Descobriu-la.

Pic de Filià per Cabdella

Imatge del pic de filià uns 20 mn abans que decidissim donar mitja volta. Aquest cop vàrem ser prudents ja que es va començar a posar a nevar i siguem sincers, haviem començat tant tard la sortida que si feiem cim hauriem d'haver agafat les lots per fer l'última part del camí.
Feia temps que volia anar a esquiar a una zona que havia de desapareixe a causa de la creació d'una nova estació d'esquí alpí. Abans que això fos real volia veure i coneixer la vall, desafortunadament vaig fer tard i malgrat que l'estació no s'ha construit la vall s'ha destruit.No se si fer estacions d'esqui és una solució o un problema però deixar-les a migconstruir és un insult a la població i a l'entorn. Que ho desmontin i ho deixin com s'ho van trobar.

Em dol molt quan descobreixes un poble tranformat per la voràgine constructora, pletes inexistents que transformen les valls i una muntanya plena de restes constructives de l'especulació. No se si l'estació s'havia de fer, tanmateix penso que la gent del territori han de tenir la capacitat per decidir quin entorn volen i quin model de desenvolupament volen assolir. No podem pecar d'imperialisme ecològic. Conserveu vosaltres l'entorn per que el puguem disfrutar el cap de setmana i les vacances.Però no podem perdre el paisatge per què és un valor comunitari que ens identifica i que s'ha de preservar.
Després d'aquesta introducció reflexiva aquí ve la l'explicació de la sortida

Pic de filià
Sortida: Pista forestal a mà esquerra abans de començar les últimes corbes que ens menaran a Cabdella. EL camí per la pista és més llarg però ens assegura més neu. Nosaltres ens vàrempoder posr els esquis 10 minuts després d'iniciar l'excurssió

Dificultat Mitja,la pista es fa una mica aborrida i la pujada al cim te una pala final una mica més costeruda.

Durada unes 4:30 hores de pujada i unes casi dues de baixada

Recorregut

EL camí comença pujant per una bonica pista forestal que et permet anar guanyant alçada fins que per la obaga ja et pot anar endinssant a la vall de filià.

Quan ja estas arribant a l'alçada de la cabana de filià ja comences a veure al fons de la vall restes dels pals dels telecadires i de moviments de terra que han anat fent per obrir les pistes, desafortunada visió. La Cristina i el Martí pujant

Un cop a la cabana de filià es girà a l'esquerra per anar guanyant alçada i ja es pot començar a veure el pic de la muntanyeta i el de filià

Com que era tard i hi havia alguna placa de vent que encara nohavia caigut abans d'arribar al coll vàrem donar mitja volta i a esquiar unaestoneta que per això haviem vingut.

Thursday, February 4, 2010

Festa de la Candalera. Sortida col·lectiva

Ja ser que és tard i que tothom ja s'ha organitzat el cap de setmana.
Però si algú s'anima, aquest dissabte volia anar a la fira de la Candalera de Molins de Rei caminant per collserola.
Arribar a la fira i comprar alguna planteta o arbret
Si algú en te ganes quedem el dissabte a les 10:15 a la plaça de la Vall d'Hebron, entre les parades de PENITENTS i VALL D'HEBRON

Sunday, January 31, 2010

Vallbona-Sant Cugat passant per Can Coll

No se si a vsaltres us passa cada cop que sortiu de Barcelona per la meridiana a mà esquerra dalt de la carena es veu una bonica torre, i no se si com a mi vosaltres mai i heu anat.
Així que aquest cap de setmana després de renunciar a anar a fer una miqueta d'esqui de muntanya vaig decidir anarme'n a passejar per collserola i l'objectiu era intentar descobrir tota una zona per mi desconeguda, des de Vallbona fins Cerdanyola, recuperant la idea d'utilitzar el transport públic.



Dificultat fàcil
Durada 3 o 4 hores
Haig de reconeixer que la sortida per Vallbona em tenia una mica acollonit, recordava l'ambient a l'altre banda de l'autopista i home jo era com un rètol lluminos però lapujadeta pel barri va ser molt agradable i pocs minuts després de començar a caminar ja et trobes el primer parc una zona que parc i jardins utilitza per replantar els arbres de les afectacions, després d'aquí ja només queda arribar fins a la torre del baró amb una vista ESPECTACULAR i diferent d'aquesta ciutat. Després comença la pujada fins el turó de Roquetes una mica lletja ja que passes sota les linies d'alta tensió, després ja es va carenejant fins que abans del coll de valldaura agafes una bifuració a la dreta per anar cap a la font dels caçadors , can cerdà, can coll.
A partir d'aquest moment vaig intentar seguir pel costat de la riera de Sant Cugat però el camí es perdia degut al gran nombre d'arbres caiguts així que amb uns quants problemes i per mig del bosc vaig arribar just davant del castell del parc tecnològic del Vallès i d'aquí la part més lletja del recorregut arribar a Sant Cugat entre finques particulars amb senyals de prohibit el pas, després empreses de maons i finalment Sant CUgat, el darrer tros me'l podia haver estalviat i acabar l'excurssió a Cerdanyola.

Wednesday, January 27, 2010

Cursa de Sant Antoni, finalment he tornat a corre

Feia més de tres mesos que no corria més de tres o quatre quilòmentres, el emu genoll sempre rondinava i mai m'atrevia a apretar-lo massa.
Aquest dissabter mentres estavem sopant amb uns amics en Xavi em va dir, demà me'n vaig a fer una cursa de 10 km i va comentar que el seu cosi no hi anava, així que em vaig decidir a acompanyar-lo i n'estic content. Al moment d'iniciar la cursa ens vàrem trobar a la Marta que aquesta si que està forta.

La cursa va ser força ràpida la gent està cada vegada més forta i el fet de que fos un circuit urbà sense gaires pujades, únicament el paralel afavoria el ritme. Jo vaig corre força comodament els 5 primers quilòmetres cap al 7 vaig començar a afluixar i els dos darrers vàren ser un patiment. El temps final 46 minuts em va regraciar amb mi mateix. i m'ha donat forces per intentar fer-ne alguna altre.
Ja us explicaré
PD: M'he passat els dos següents dies amb unes agulletes increibles, es que ja no tenim edat per algunes coses

Monday, January 18, 2010

Esquí de muntanya Tossal del Pedró.


Desafortunadament malgrat les grans nevades de mig catalunya sobretot pel tarragonès, el pirineu no havia rebut cap gran gruix de neu. Feia uns 6 mesos que tenia els esquis i les pells de foca guardats dins la bossa i el cuquet ja es feia present. Així que a la primera oportunitat que vaig tenir d'anarme'n a fer esquí de muntanya la vaig aprofitar. La proposta era molt senzilleta anar a fer muntanya pel prepirineu amb en Martí i uns amics seus. La proposta podia ser: Dissabte la Gallina pelada i diumenge algun cim per la zona del Port del Compte.

Desafortunadament la manca de neu ens va fer replantejar la sortida del dissabte i canviar la Gallina pelada pel Comabona pel pas dels Gosolans per la pista de la cara nord del pedraforca (maleits 4 km de pista) Imatge de la pujada cap al tossal del pedró La neu que no hi havia a la pujada al pas dels gosolans estava a l'estació del port del compte,i senyors quin petit plaer anar esquiant entre un tou de més de 15 cm de neu pols Imatge a dalt del cim de tots els integrants de la sortida. El Jaume,el Martí, el Lluis i jo. Desafortunadament la Mireia i la Judit no ens vàren poder acompanyar. Van patir un pal de sortida el dissabte i no van poder disfrutar del fantàstic diumenge que vàrem tenir.



Aquesta temporada ja havia fet esqui de pistes, però senyor no hi ha color entre una excursioneta d'esqui de muntanya o 10 baixades per pistes amb neu artificial o molt tractada, sense cap possibilitat de fer fora pistes.Així que per fi he retornat a la muntanya amb esquis