En Xavi sempre em parlava d'un noi que era genial, amb el que hauria de sortir a la muntanya, però per ets o uts mai coincidíem, fins fa una quants anys quan vaig tenir el gust de sortir amb en Martí.
Ell, la mala sort de sortir amb en Xavi i amb mi per que al cotxe i de camí al Pirineu encara no sabíem que anàvem a fer, el pobre es va desesperar.
Però quin gust anar amb ell passejant pels boscos, pujant els cims. Hi ha gent a la muntanya i jo mateix moltes vegades que caminem massa de pressa i no ens aturem a contemplar una flor, mirar unes petjades, escoltar un riu o disfrutar d'un agradable passeig i ens obcequem amb els cims però el Martí sempre et fa redescobrir aquesta muntanya. És una sort poder gaudir de la seva companyia i de les seves converses.
Malgrat tot com que a les muntanyes si ha de pujar i la seva forma física és la que és quan arriba al refugi queda en aquest estat. FORÇA MARTÍ
Posts
No comments:
Post a Comment