Wednesday, April 30, 2008
Tants anys i encara no he après a esquiar
Malgrat que pensava que amb els nous esquis ho faria millor, senyors sóc una mica patata, aquest post me l'autodedico. A veure si algún dia aprenc a esquiar i deixo de posar les culpes als esquis, la neu, o el vent.
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
Posts
3 comments:
Jua, jua, jua, això abans no et passava !!!
Bé, de fet, per dir la veritat sí que recordo un cop un trau al cap en una excursió de monitors i molta-molta sang de l'Àlex. Un trau semblant al que ens va ensenyar fa uns mesos ... Ara que, sapigueu que l'Àlex no va desaprofitar l'ocasió i es va col·locar un senyor mocador al cap en plan Sandokan per tapar-se la ferida, oferint imatge de ser tot un valent. Encara deuen haver-hi fotos que ho proven !!!
Alex, potser t'havies solidaritzat tant amb en Franki que en arrencar del cim una bandera espanyola, i baixar a tota canya pq no et detinguessin, amb tants d'equilibris, te la vas fotre?
res, que hauràs de practicar més... o treient banderes o esquiant... o una mica de cada que la vida sembla que és un entremig
Fa llàstima veure tants esforços d’enginyers per dissenyar uns esquís i botes utra-lleugers i super-resistents malbaratats d’aquesta burda manera. A veure, comencem un altre cop pel començament!: les espatlles sempre han d’estar mirant la pendent, els braços endavant com si sostinguessin una safata, el cos tirat endavant i no com si estiguessis assegut al bidet rentant-te els,...va nano! espavila! que ja fa molts anys que t’arrossegues per les muntanyes nevades, eh?! (i pensar que amb aquest pájaru vaig intentar baixar un 5000 esquiant!!! ja m’ho deia la meva iaia que vigilés amb quins companys m’ajuntava a la vida!!!)
Post a Comment