Ferrada Teresina

Foto extreta de PANORAMIO
Això de tenir cotxe és fantàstic. L'últim cop que vaig anar a fer la Teresina vaig haver d'agafar el tren, la bicicleta i després pujar fins al monsestir de Santa Cecilia aproximar-me a la ferrada fer-la i després baixar per la canal de Sant Geroni per agafar la bicicleta altre cop.
Aquest cop varem agafar el cotxe i passarem a recollir el Martí i en Xavi per casa seva, quin morro i carretera i manta fins a Montserrat.

Feia dies que no sortia amb en Xavi i haig de dir que és una màquina, el tio està fent una recuperació increible i després de 4 mesos de l'operació ja estava ajudant a tothom durant tota la ferrada, quin nano.



Dificultat: alta
Durada: 2 hores de pujada, 30 minuts d'aproximació i 45 minuts de baixada
Matrerial: dissipador, arnes, casc, vuit i corda de 60 metres opcional

Recorregut
La ferrada és molt maca s'inicia amb una aproximació una mica pesada per la canal de Sant Jeroni, el camí surt des del monestir de Santa Cecilia la i va guanyant alçada fins arribar a la ferrada. Atenció hi ha un moment que es troba un dipòsit amb una font que s'ha de creuar per seguir pujant per la dreta de la canal i finalment es deixa la canal de sant Jeroni per anar per la canal de la dreta
.
Un cop arribem a l'inici de la ferrada la diversió comença per una paret amnb unes cadenes que va pujant sense gaire dificultat fins arribar a un dels passos més bonics de la via, el pont de roca força aeria però molt ben assegurat que el fan força senzill, després se segueix pujant enganxat a la paret per unes cadenes i vaig tornar a recordar la sensació de quan escalava a montserrat, i ja fa anys d'això.
Finalment s'arriva a l'agulla de Santa Cecilia on varem esmorzar tranquilament.
En aquest punt es pot muntar un rappel de 25 metres, atenció un de 20 metres us quedarà curt per que l'anella de rappel està més amunt. Si no porteru corda no hi ha cap problema, unes grapes et permeten baixar sense problemes.
A partir d'aquest punt ja només queda anar guanyant alçada amb alguns passos on la roca està força gastada però no patiu, no presenten cap gran dificultat....

Finalment s'arriba a un dels passos més bonics de la via, la xemeneia final que fa suar una miqueta per que a la part un s'esperaria trobar alguna grapa que no existeix i això fa que la via sigui una mica més exigent.
I finalment com no, la senesació de treure el cap per Sant Jeroni i veure les cares dels turistes pensant que erem uns supermans, INNOCENTS
Si voleu informació complementaria