Començar una cresta amb el temps enrrerit es sempre una jugada perillosa i si aquesta cresta és la dels besiberris et pots trobar totalment perdut, enmig de la boira, plovent i pensant per quina estúpida raó t'has decidit a fer muntanya.
Així que quan estavem arribant al besiberri Sud ens varem equivocar i varem seguir una aresta que no era i la cosa anava baixant i s'anava liant. La sort va ser que portavem material d'escalada i varem poder realitzar un rappel per poder arribar a una zona més segura i d'allà pujar fins el besiberris S i poder fer el comaloforno.
En fí, sort de la bruixola i del meu company de muntanya.
Apali espero que els propers cims siguin més agradables de relatar
Posts
No comments:
Post a Comment