Cresta del Juclar

Imatge de la cresta del Juclar després de la nevada que ens va fer renunciar a completar-la

Aproximació
Aquest cap de setmana he pogut descobrir una bonica vall andorrana, la Vall d'Incles, zona molt bonica amb magnífiques bordes, una ermita ben petita i a l'obaga de la vall un esplèndid bosc, el bosc d'incles.
Des de pont d'incles que es on ens va deixar el bus varem fer tota la carretera fins al fons de la vall uns (3 Km), on hi ha un pàrquing, d'allà varem seguir per un camí gelat per la dreta del riu fins a una zona de picnic, ATENCIÓ el camí està marcat amb marques grogues, i d'allà ja només ens tocava remuntar el desnivell fins al refugi del Juclar a 2294 metres, unes 2 h 30 m en total.
Sembla que aquest refugi serà el segon refugi guardat d'Andorra per què l'estan reformant de cap a peus, però a hores d'ara les condicions són una mica precaries, únicament hi ha duess lliteres i una gran sala buida i gèlida.
Divendres a les set del matí ens varem despertar amb un toc de corneta que malgrat posar-me de mala llet no va aconseguir que ni en Xavi ni el Fran es moguessin un pel, i no va ser fins una hora més tard que varen decidir sortir del sac i començar a esmorzar.
L'objectiu del dia era clar la cresta del Juclar i l'entrada a la canal es la que es veu a la següent fotografia, on hi ha neu.

Un cop dins la canal, el menda es va acollonir una miqueta i va obligar a que ens asseguressim per fer els últims passos de la canal, la referència deia que eren passos de tres, però entre la neu la roca i el gel feia més prudent assegurar-se. . La canal tot i ser curteta va ser bonica però mentres estavem a dins el temps es va començar a girar i les primerers volves de neu anaven caient i semblava que posiblement no podriem ni començar la cresta ni acabar la canal. A la següent fotografia podeu veure la canal amb el pic occidental del Juclar a mà esquerra, el Xavi uns metres per sota l'aresta recollint el meu pal d'esqui. Un cop a l'aresta vam decidir renunciar al pic occidental del Juclar per no perdre temps i a veure si podiem avançar per la cresta..
Un cop a la cresta els passos no eren gaire complicats alguns destreps de grau dos però que amb la neu i el gel feien que haguessis d'estar força atent.
Però malgat la nostra renuncia al cim el temps no ens va donar treva i els nuvols que venien del nord van començar a cobrir les puntes del pic negre del Juclar. Així que com a persones responsables varem decidir renunciar a prosseguir la cresta i vam fer una diagonal per baixar fins al llac.