Monday, December 10, 2007

Pic de Noe i Pic d'Escobes

Sortim del refugi més tard que de costum per què el dia està molt ventos, el fred i la mandra fan que ens endormisquem al terra del refugi més del que hauriem hagut de fer, ja portavem més de 10 hores dins dels sacs i ens seguia fent mandra sortir.
A la primera fotografia podeu veure una primer plà d'en Xavi Fàbregas, fent el pallasso sobre el llac gelat de Juclar amb el bonic perfil del pic d'escobes al fons.
El camí que surt des de el refugi està molt ben marcat i ens portarà fins al coll d'alba. L'excurssió anar i tornar fent la cresta ens va portar unes 5:30 hores.

Sortirem del refugi seguint el camí marcat amb punts grocs, el camí dona la volta al primer llac del juclar per la banda dreta fins que s'arriba a la zona on els dos llac es troben, hi ha un pont, però nosaltres varem creuar el llac pel mig ja que estava completament glaçat. D'allà vam pujar fins el coll del Juclar i després fins el coll d'Alba on el vent ens va obligar a posar-nos les ulleres de ventisca. Del coll d'alba el camí puja molt costerut atenció que la neu aquí es trova molt gelada i crosta
Imatges des de el cim de Noe de l'aresta de pujada i la crestaq de Noe, D'aquest punt surt la cresta que ens unirà amb el pic d'Escobes
Finalment varem fer el primer cim de la jornada el Pic de Noe

I d'aquí varem fer la cresta que uneix el pic de Noe amb el pic d'escobes que es veu al fons. Aquesta cresteta fins al coll no presenta cap dificultat remarcable a part de la cura habitual que s'ha de tenir. I l'ascensió al pic d'escobes la varem fer pel vessant E on hi ha una canal de neu molt ben marcada, del coll no s'ha de perdre alçada i es veu una passada marcada amb fites i d'allà una diagonal ascendent cap a l'esquerra i al final una via directa de pujada on únicament has de tenir cura en un pas.. I per acabar la crònica d'aquest pont l'imatge del cim d'escobes amb en Xavi el Fran i jo ben contents.
El dia havia sigut espectacular malgrat el vent però pel nord tornava el mal temps així que varem decidir apretar una miqueta i baixar cuita corrents fins el refugi, fer les motxilles i baixar fins a incles on varem agafar el bus local fins andorrà i d'allà l'alzina fins a Barcelona i efectivament el mal temps va entrar per que des de la sortida del refugi i fins la Seu d'Urgell ens va estar plovent o plovisquejant.

1 comment:

Anonymous said...

quins tipassos aquests excursionistes...