Hi ha dies que la muntanya et fa perdre amics i més quan les ganes de fer l'última esquiada t'obliguen a cambiar els plans .....Sort que tinc uns amics i una parella amb una paciència que no em mereixo.
Tenia moltes ganes de fer l'última esquiada de l'any i no aconseguia animar a ningú, així que ho havia deixat per impossible, quan l'Arnau em truca divendres a les 12:00 de la nit i em diu, demà fem un puja i baixa per fer l'aneto o les maladetes. I això va ser l'inici d'un petit conflicte familiar, que no entrarem en detalls.
Així que dissabte a la tarda cap a LLorenç i cap a Benasc, cap els volts de les 9: arribarem al plà de Besurta i començava a plovisquejar. Merda, mira que estava bé a Barcelona.
Varem pujar al refugi amb 30 minutets i allà ja teiem el sopar a punt, quin goig això de no haver de portar-se menjar. Després de sopar a dormir i l'endemà a quarts de 6 altre cop dempeus per anar a pujar la Maladeta.
Ni que fos la carta als reis mags la neu començava davant del refugi així que ja ens varem poder posar els esquis i començarem a pujar. Jo com que sóc una mica més malo amb les ganivetes i l'Arnau marcant estil sense.
Poquet a poquet varem anar guanyant alçada fins arribar al portillon superior on els que pugen a l'aneto creuen cap a la glacera i on el sol generava una bonica imatge
En aquest punt i amb l'escalfor del sol varem parar a fer un mos i seguir la pujada cap a la maladeta on haviem d'enfilar la canaleta de pujada.
Desafortunadament van haver-hi muntanyencs més
matiners que nosaltres però no més ràpids, MENTIDA, que van començar a pujar quan nosaltres estavem arribant
Així que darrera dels que veieu a la foto varem pujar nosaltres. Oi que sembla que el dia fos fantàstic? això ens creiem nosaltres fins que varem haver de tornar a baixar sota l'espessa boira que ens va impedir poder esquiar
Posts
No comments:
Post a Comment