Sunday, October 12, 2008

Cursa de muntanya de Tivissa. Mort al quilòmetre 20.


Una de les curses de muntanya més boniques que conec és la cursa de Tivissa.
Fa 3 anys vaig corre la primera edició fent 2:40 minuts, un molt bon temps i aquest any m'havia tornat a inscriure així que després de la festa de l'esplai, carretera i manta fins a Tivissa a dormir en un petit hotelet del poble i l'endemà cursa.

Aquest és el perfil i en relació a l'any passat l'havien allargat uns tres quilòmetres i una pujada mortal de 300 metres de desnivell a 4 quilòmetres de l'arribada



En el moment de donar la sortida el temps era força lleig però no plovia així que a corre. Primer pel poble i després per un caminet, atenció s'ha d'intentar sortir ràpid per què sinó et quedes encallat en els diferents taps que es formen pels corriols o per les pujades fortes.

Així que a bon ritme vaig arribar al primer control, em sembla que era al quilòmetre 8, fent un 23% mes de temps que el que anava primer, allò no són homes són màquines.
Al següent control al costat de la foradada a dalt de la carena, després d'haver patit boira vent i pluja portava un 22% més de temps (13 Km), estava molt content.

La cursa seguia per l'aresta i la boira feia que no es veiessin les fites posades cada 50 m, però per sort els moments de desorientació varen ser pocs. Durant el camí de baixada de la carena la boira es va anar dissipant i les gotes de pluja s'anaven espaiant, menda estava fet pols quan vaig arribar al tercer control amb un 25 % mes de temps.


Ara només quedava baixar pel camí després un corriol molt relliscós altre cop pista creuar unes vinyes i començar a pujar, ja estava al quilometre 20, faltava poc, però el meu cos va dir prou, estava buit no podia ni caminar em vaig haver de tirar uns quants cops a terra a descansar i els meus bons temps se'n van anar a la merda, el meu cap feia voltes, no vaig utilitzar gaire els avituallaments i no havia esmorzat mes que dues magdalenes (sempre s'han de trobar excuses), vaig arribar al quilometre 22 fent un 100 % mes de temps que el primer en aquest parcial i els 2 últims quilòmetres els vaig fer fent un 120 % mes de temps (parcials)i això que vaig reposar forces en el control i l'avituallament.
Sincerament a mi no em va fer falta seguir les recomanacions dels organitzadors de la cursa, mes lent no podia anar



Jo estava fet pols i tots aquells que havia estat avançant m'avançaven i em donaven ànims dient: Estan bojos aquests de Tivissa, ànims que ja falta poc, com et trobes? necessites ajuda?, la gent molt maca però estava completament fos, així que amb molta pena i poca gloria vaig arribar mort a l'arribada en posició 120 i fent un temps de 3:49 m una hora més que fa dos anys.

Sort que la Julia em va mimar una miqueta
PD: Es nota que ara estic fent entrenament de curses de muntanya.
Les fotografies son de l'organització, extremtivissa. Per veure altres fotografies cliqueu aqui

3 comments:

Anonymous said...

i qui diu que els anys pesen...bufff
i qui diu que els anys pesen... bufff, buffff, bufffff
que d'any en any en vas sumant i ja en són trenta-cinc!
res, que t'acompanyem en el sentiment

alexandre bota said...

Qui t'ha dit la meva edat, senyors es cert els anys pesen, i les braves, i la madra per sortir a entrenar i.....
Però millorarem

Anonymous said...

no et preocupis que el songoku algun cop tambe es va quedar sense energia perque li trepitjaven la cua.

Suposso que no fou per aixo :)

salut¡