Besiberris era el nom de la tenda més gran de l'esplai, d'unes muntanyes precioses del Pirineu català i com no d'aquest blog.
Desafortunadament una de les tres coses tancarà les portes i és l'esplai Santa Agnès, i no per manca d'il·lusions sinó per l'actitud intransigent i monocolor dels responsables d'una parròquia.
Aquí podeu veure la web de l'esplai i llegir el comunicat dels monitors del centre anunciant el tancament de l'esplai.
I voldria aprofitar aquest espai per animar-vos a participar als actes que aquest dissabte 11 d'octubre es faran als jardins de l'IES Montserrat, entrada pel carrer Sant Elies. La celebració començarà a les 16:00.
Malgrat que l'esglesia hagi forçat el tancament de l'esplai, el meu record està ple de grans moments viscuts entre aquelles parets i amb aquells fantàstics nens i monitors.
Seguiré somiant en obrir la làpida i recordaré les pintures de peter pank, del drac el rocodrom que varem construir, la sala de monitors, els locals dels grups,petits, mitjans, grans, joves, els nens jugant a cul a terra, les excursions, les cançons,els primers rappels, els cançoners, els monitors, les tarimes construïdes amb maons manllevats, els bancs, la peixera, els boscos encantats, els passadissos fantàstics, les taules de ping-pong o l'scalextric.
Tanmateix serà trist baixar per Sant Elies i saber que l'esplai ja no existeix i que l'esglesia segueix dempeus
L'Esplai és molt més que un espai físic, que un nom, l'esplai som tots el que l'hem fet possible i l'hem viscut
ENDAVANT I SORT AMB ELS NOUS PROJECTES QUE SEGURAMENT INICIAREU
PD: I si, vull acabar cagant-me en aquesta parroquia i tots els seus responsables, Vull cagar-me en els comentaris que vaig haver de sentir en els consells pastorals d'aquella parròquia sobre lo poc cristians que erem per què no resavem el rosari,o dels problemes que la gent poses rubies a l'almoina per què li feien perdre temps al rector contant els diners, dels sacristans que van posar candaus a les portes,en fí de la nula sensibilitat d'uns representants eclesials que enlloc d'acompanyar posaven pals a les rodes.
Posts
6 comments:
Molt ben dit, Àlex!
L'esplai vist des del record de qui va ser-ne nen i monitor. De qui va aprendre a estimar el grup i la muntanya i tantes coses més... Curtet i bonic. I la teva rúbrica final, Alex,que no podia faltar sent com ets tu, em fa pensar en com posem en un mateix sac parets, persones i vivències i el difícil que se'ns fa separar les unes de les altres. I com de vegades l'aiguabarreig que en resulta ens atrapa de tal manera que impossibilita l'acció constructiva futura. És una sort que la festassa es faci als jardins del Montserrat. Penso que seran més nets que els locals de la parroquia on uns quants us hi haureu cagat de gust.
Ei, Àlex!!
m'encanta que feu córrer la veu!!
demà penjarem els textos i hi haurà lloc perquè tothom escrigui...
et passo l'enllaç amb la com:
http://www.comradio.com/flash/reproductor/reproductor.asp?kin_audio=48444
fins demà!!!
triu
home lo de cagar-se no està be, es pot tenir raò però s'ha de demostrar el que s'ha après.
Es trist el que ha succeit pero jo tampoc estic d'acord en el confusionisme de esplais que fan servir el aire católic de la parroquia pero desprès no tenen res de católics.
Sembla que alguns van a San Ildefons.
Enric
Hi ha dues coses que mai canviaran:
l'esglesia i espanya.
Doncs ningu vol canviar si el fet d'aavançar implica deixar de manar.
top [url=http://www.001casino.com/]001[/url] brake the latest [url=http://www.casinolasvegass.com/]casinolasvegass.com[/url] autonomous no set aside hand-out at the leading [url=http://www.baywatchcasino.com/]casino online
[/url].
Post a Comment