La Pica d' Estats

Cap de setmana mogut meteorològicament

Ja feia temps que la Julia havia organitzat una pujada col·lectiva a la Pica d'Estats i el cap de setmana escollit fou el del 12, 13 i 14 de setembre.
Però desafortunadament no va fer la reserva del temps, així que hem tingut un temps de gossos.

Neu a partir dels 1800 metres, vent, boira i dos dies sense veure el sol.

Malgrat que son les perfectes condicions per fer muntanya amb un gore, segons la publicitat, fer cims enmig de la boira i amb vent no es tant agradable com fer-ho amb un sol resplandent.


Divendres vàrem sortir a les dues, direcció nord, amb el nostre fantàstic FORD ESCORT tunejat amb una velocitat mitja elevadíssima i vàrem arribar al parquing cap a quarts de set del vespre, fet que implicava que l'última part del camí ens tocaria fer-la de nit i amb els crits d'un yeti, ai perdó de la XXXXXXX

Però no només se'ns va fer de nit, si no que va començar a nevar i aquesta nevada va durar fins l'endemà al matí.
Al refugi ja ens esperaven la Barbara, el Rafa i el Gregor amb un magnífic sopar. Quin gust sopar calent.




L'endemà i no de gaire de matí vàrem sortir el gruix dels expedicionaris, desafortunadament, abans de sortir del refugi vàrem tenir la baixa de la Gloria, fet que va minar una mica els nostres ànims però sortírem decidits a fer o intentar fer el cim.

Ai las, les altres desercions no van trigar gaire a apareixer, motivades com no per les condicions climàtiques, malgrat que no eren pèssimes, feien que no es veies gairebé res.

Així que passats 30 minuts els següents en fer mitja volta foren l'Alexandra i el Jordi, que van preferir retornar i preparar-se pel creuer que a hores d'ara deuen estar disfrutant pel mediterrani abans que pujar una muntanya amb boira, savia elecció.

Al cap d'una mitja horeta la Barbara i la Montse també vàren decidir donar mitja volta i quedarem en Gregor, el Rafa la Julia i jo que no varem defellir i varem fer el cim.

Aquest cop si que podem dir que hem fet el cim.
El camí de tornada fou el mateix però a més de la boira varem rebre la visita de la neu altre vegada, però fou diferent i més agradable.





A dalt del cim no es veia tres boralls, però que hi farem ens tocarà tornar a pujar-hi, almenys per veure les vistes





Com que les condicions meteorològiques eren tant dolentes els guardes del refugi varen decidir muntar una petita festa a la nit, guitarres, cançons boles de neu a dins del menjador, em sembla que era l'aniversari d'un dels guardes.

Va ser una nit divertida que espero que es repeteixi.


Recorregut del parquing fins al refugi unes tres horetes a pas tranquil, el camí no tè perdua, es un GR. Del refugi de pinet a la pica el camí està marcat com GR i també amb punts grocs que és el camí del recorregut de la porta del cel
Dificultat: mitjaneta, en alguns moments t'has d agafar amb les mans a la roca
Desnivell el primer dia 1150 m, el segon dia 900 m
Horari 3 hores el primer dia, 3 hores del refugi fins al cim i 2 hores per retornar al refugi
Del refugi al parquing has de contar unes 2 hores llargues, nosaltres vàrem tornar pel camí que surt de darrera del refugi i va al llac. No està marcat com a GR però és més agradable