Bony de la coma d'en Jan

Aquest cop he conegut una molt bonica vall d'Andorra, la vall de Ransol.
Mai havia passat per aquesta vall i aprofitant que la pista està asfaltada fins molt amunt, vam anar a esquiar per aquesta vall. Els companys del pedra van anar a fer el pic de varilles, però nosaltres haviem de deixar el Martí i la Cristina al Refugi de la coma d'en Jan.La pujada fins el refugi es fa per l'interior d'un agradable bosc de coníferes ple de neu.
Un cop havent menjat una mica al refugi i deixada a la Cristina descansant, ella deia que llegia, varem pujar fins al bony de la coma d'en Jan un cimet molt fàcil però que va ser molt agradable de pujar, amb unes pales una mica inclinades que permetien esquiar força be.


Però la gran quantitat de neu una mica humida i gens compactada feien que semblessim una mica patos amb els esquis

Inici. Al final de la pista de Ransol
Desnivell 600 m depenent d'on comença la neu, se surt de 1950 el refugi està a 2200 i el cimet 2557m
Temps 2h35, 2 hores pujada, 30 minuts pausa, 35 minuts baixada

Recorregut.

Des del finl de la pista, que el marca el punt on la llevaneu ha parat et calces els esquis i segueixes pujant suaument per la pista fins a unes bordes luxoses a mà esquerra, després et trobes un hotel refugi a mà dreta una 1980 m i finalment arribes a un pontet que creua el riu i et deixa davant d'una zona de pic-nic.
Des d'aquest punt agafes el camí marcat amb punts grocs, que nosaltres varem perdre just comença la pujada i per dins del bosc vas guanyant alçada fins que s'aclareix, llavors has de buscar una passada per sobre un riuet a l'esquerra i segueixes guanyant alçada entrant pel vessant esquerra a la vall, Atenció no anar cap els llacs de ransol, has d'anar com si anessis al coll de la coma d'en Jan.
Finalment a uns 2200 metres arribes a un refugi separat en dues parts de 4 plaçes cada una.
D'allà nosaltres ens varem posar sota pel vessant esquerra i varem anar pujant fins els 2550 metres i d'allà per una ample paleta varem arribar al cim.
La baixada la varem fer pel mateix camí

Pic dels Pedrons, esqui de muntanya

Després d'enganyar al Martí i a la Cristina, o ser enganyats per ells, això mai ho sabré, vaig decidir fer un cap de setmana d'esqui de muntanya a Andorra. Les noticies deien que hi havia muntanyes de neu al pirineu, que el risc d'allaus era elevat,això feia pensar que aquest cop els mitjans de comunicació no havien magnificat les nevades, així que esperava unes esquiades fantàstiques. Malgrat tot no hi ha pas tanta neu com semblava a les noticies.



En el meu cas tant la pujada com la baixada les varem fer des d'el parquing de l'aduana.

Longitud 8 km.
Desnivell acumulat 761 m.

Temps 4h ( 3h pujada, 1 h baixada).

Dificultat Baixa, excepte per la part de la carena Mitja.



El pic de pedrons, te una agradable i fàcil pujada que ens havia de servir per entrar en contacte amb la neu sense patir gaire, així que després de creuar la frontera entre França i Andorra varem deixar el cotxe al parquing de la frontera, la provisional.
D'allà pel vessant dreta de la vall, el rec del Baladrar vam anar foquejant amb molt bona neu, veient a mà esquerra les restes de les construccions de la mina mentres anavem guanyant alçada, desviant-nos poquet a poquet cap a la careneta o llom que separa aquesta vall amb la següent, rec d’en Morer,fins a una espècie de collet.

En aquest collet, l'opció més segura és seguir per la vessant nord de la muntanya, és a dir veient sempre l'estació de pas de la casa, però com que hi havia molt poca neu per culpa del vent, varem decidir creuar a la pala de baixada del cim, que era un xic més exposat, ja veureu les fotografies. D'allà només quedava remuntar la part final de la muntanya fin a deixar els esquis i fer els últims metres caminant fins arribar a la carena. i d'allà amb una mica de cura s'arriba fins al cim de pedrons.


Tots els 4 integrants de l'expedició varem arribar a dalt: Martí, Cristina, Miquel i jo.

A la baixada desafortunadament la Crisitna es va fer un rebrincada al genoll i el Martí i ella varen baixar caminant fins a Pas de la casa i en Miquel i jo varem baixar esquiant fins els cotxes.

Un metre de neu les muntanyes i ningú s'anima a fer esqui de muntanya

El mon està boig, jo porto tres setmanes sense poder sortir a fer muntanya i ara hi ha un munt de neu,però tots els meus companys tenen compromisos socials, o estan lesionats.
El mon és injust, així que si algú s'anima a fer esqui aquest cap de semtana que m'escrigui i jo us en faré la crònica la setmana vinent

Almenys l'Arnau m'ha dit que ell pot marxar el dissabte al vespre, però esic obert a proposicions més indecents.

A veure si en surt alguna.

Barcelona- Sant Cugat per veure l'actuació castellera de Sant Medir

Últimament i malgrat que hi ha neu al pirineu no estic sortint a fer esqui de muntanya ni res, snif, snif, snif.
Masses compromisos socials, que sempre venen de gust però al final no marxes mai i fins després de vacances no podré tornar a sortir
Així que m'haig de consolar fent activitats per barcelona i rodalies.
Aquest cap de setmana vaig fer corrents el camí vall d'Hebron-Sant cugat i senyors la pujada es ben forta.

Temps 1 hora
Dificultat caminant no hi ha problemes, corrent la pujada és massa forta per mí i la vaig fer molt tros caminant ràpid
Recorregut
Vaig sortir del carrer arenys vaig pujar fins al carrer Navata i vaig girar pel primer carrer a mà dreta pel carrer de trullols i després per la pista asfaltada C7 del compte de Noroña.
D'aqui per la pista c01 dels bombers s'ha d'anar pujant fins el cami de can Borni fins els jardins del mateix nom. Jardins de Can Borni i d'allà fins la carretera de Vista Rica i es baixa per la carretera cap a Barcelona fins que ens trobem unes cases i a mà esquerra una zona on els cotxes aparquen. D'all`+a surt el camí de Sant Medir, però enlloc de baixar per la pista vaig baixar per un petit corriol que surt del costat de la pista a mà esquerra, hi ha les fletxes blanques sobre quadrat verd de la maratho de collserola i vaig agafar aquest camí, molt bonic per cert i d'allà fins la font groga, la pista ja es fa més ample i arribem a Sant Medir Can Borrel, Pí d'en Xandri monestir de sant Cugat on les tres poblacions que celebren la Festivitat de Sant Medir feien un aplec casteller que cada any canvia de poble. El proper si no m'equivoco serà a Gracia

Vall de campquerdos

Aquest cap de setmana em va tocar acompanyar els alumnes de l'escola a esquiar, ja queda molt poca neu, almenys a la Molina, aixì que nomes vaig poder esquiar per les pistes i el diumenge vaig anar a fer una passejada per la vall de campquerdos.

Punt de Sortida. Auberge de Campquerdo al poble de porta.
Durada: 3 hores

Enfront de l'Auberge du Campquerdos del poble de Porta un tunel creua la via del tren. nosaltres creuem la via i girem a mà esquerra per una pista asfaltada fins al centre de distribució d'aigua potable, aquest camí està marcat amb marques de GR i forma part també del camí dels bons homes.
Aquesta pista creua el riu de la carol i arriba a una petita esplanada.
D'allà les indicacions ens portaràn per una pista fins un repetidor de radio i televisió i es allà on comença el camí sense asfaltar.
.........
.......

Viladrau-Matagalls

Aquest cap de setmana tocava sortida amb el grup de muntanya del GPAC i malgrat que sempre fa una mica de mandra sortir amb els nens vaig poder disfrutar d'un agradable cap de setmana a viladrau i excurssió al Matagalls
Demà us l'explicaré

El demà s'ha allargat una mica més del que esperava però ...
Excurssió
Durada 5 hores
Dificultat mitjana
Punt de sortida. Mas molins teme municipal de Viladrau, o en el seu defecte el restaurant que rep el nom de les Truites o la Sibarita que està uns tres quilometres abans de Viladrau.
EL restaurant queda a mà esquerra direcció Vic-Viladrau, Es pot deixar el cotxe al parquing que hi ha a la dreta de la carretera.
D'aqui podem seguir el camí fins creuar el riu i després a mà esquerra hi ha un trencall a mà dreta que agafarem fins arribar a Mas molins. Casa dels Jesuites amb un bonic rellotge de sol i un més que agradable passeig de castanyers.
En aquest punt es poden omplir les cantimplores a la font que hi ha a l'extrem del paseig de castanyers.
D'aqui hem de buscar una estaca de fusta amb una fletxa verda.
i es on començà el camí més bonic.
Comencem a pujar per una torrentera i ràpidament a mà dreta s'obre un cami que haurem de seguir fins que anem a parar a un nou camí que ens portarà enmig de castanyers fins a can Bosc i despres fins a l'ermita de la Mare de Deu de l'Erola.

D'allà un camí en diagonal ens portarà entremig de castanyers fins a Sant Segimon, molt agradable aquesta pujada.

De Sant Segimon seguim per la pista fins a un punt on trobarem tres creus i d'allà girarem a la esquerra per l'aresta de la muntanya, haurem de pujar amb cura per un camí més o menys marcat que ens portarà fins el cim del Matagalls. Just quan ja es veu el cim, anava a posar s'albira el cim, a l'última rampa a mà esquerra hi ha una bonica font. Està situada a mà esquerra de la pujada al final de l'última fageda.

El camí de retorn que vaig fer va ser el mateix tot i que es pot baixar fins al collet de l'home mort, coll pregó, font dels llops i fins a Viladrau

Pic Negre d'envalira, esqui de muntanya

La temporada d'esqui de muntanya encara no havia començat i puc dir que finalment aquest cap de setmana he pogut fer el primer cim esquiant. Les prespectives eren una mica desalentadores però la segona sortida de l'AE Pedraforca va ser un éxit, no d'assistència, erem només 6 persones i 5 varem arribar al cim, sino per l'esquiada.
Ja era hora, feia més d'una any que no arribava dalt del cim esquiant.

Punt de sortida Pas de la casa
Durada 3-4 h
dificultat. baixa excepte la sortida del coll dels isards.

Arribant a pas de la casa i com que la neu ens acompanya ens posem els esquis i seguim paral•lels a les pilones del telecadira de més a l'esquerra de l'estació. Abans d'arribar a la sortida de la cadira, anem girant a la dreta i creuem la pista que ve del telecadira, seguim remuntant la vall fins que finalment arribem a no sentir més la música estrident de l'estació.
Penso que s'hauria de prohibir posar música a tot taco pels altaveus qui vulgui escoltar música que es porti un mp3.
Un cop deixem enrera l'estació anem pujant per la vall fins el coll dels isards, punt de confluència de les tres fronteres estatals frança, espanya i andorra o vall de campquerdos, vall d'envalira i vall de les lloses.
I d'allà el cim no estàs a més de 20 minuts, segona punta.
Com que un company del grup anava una mica més lenti ja portavem una estona esperant al coll dels isards, vàrem decidir pujar una mica i baixar per una bonica que la Núria havia vist fins a la vall de campquerdos, uns 100 metres sota del coll. Així varèm donar temps a que els altres arribessin al coll.
Dit i fet vàrem poder disfrutar d'una molt bonica pala amb una neu genial i varem tornar al coll i d'allà esperar els companys que estaven retardats, següent parada dalt del cim al cim.
Relax dalt del cim amb vistes espectaculars i després baixada fins a la vall de campquerdos, amb neu no tan bona, remuntada fins el coll dels isards i una altra vegada baixada fins l'estació. Després del coll vàrem disfrutar d’una magnífica pala amb neu completament pols.
Però ai las, això d’esquiar amb poc tou de neu, fà que hagis de ser molt prudent per que sino qualsevol pedra amagada sota la neu et destrossa els esquis i et pots acabar obrint el cap, com em va passar a mí afortundament tot va quedar amb un fort cop al cap i una miqueta de ferida.

Així que el pic negre d'envalira és una molt bona opció per un dia d’esquí i més quan pensava que la temporada començava amb mal peu