Raid de Muntanya Urgellistan

Totes les fotografies són d'edicions passades del raid Urgellistan, digue'm que no estavem amb ànims de portar una càmera.

Quan veus els reportatges de la gent que fa raids de muntanya, excepte els besties sempre dius.
No serà tan difícil, jo també puc.
Però ho deixes allà, a l'espai dels records i mai et planteges anar a fer-ne algun
Aquest cop vaig enganyar al Fran i ens vàrem apuntar al Raid de L'Urgellista, amb una altra parella l'RJ i el Bori.

El Raid es va celebrar aquest dissabte pels voltants de Coll de Nargó.
Jo no ho coneixia gaire i havia anat a escalar però els voltants són espectaculars, al·lucinant. Així que a part del forn Reig a coll de Nargó, trobem uns paratges preciosos per anar-hi com diu el Fran amb la parenta.

Les proves que haviem de fer pel Raid d'aventura eren (el nivell aventura és el que està per sota el d'èlit)
Cursa d'orientació urbana i cursa fins el riu, kayac durant 10 km, ferrada regina, 10 km de cursa d'orientació i 30 km de cursa de bicicleta d'orientació. En fi, un petit suplici que la cursa va pensar que duraria 5 hores que les primeres vàren trigar 8 hores i nosaltres suposo que unes 10 o 11 i que més de la meitat dels grups em sembla que varen abandonar. Però va ser més una experiència força dura que em va fer conèixer els límits físics, quan als 10 km de cursa els dos quatriceps es van garratibar i vaig caure al terra per què no els podia flexionar. 5 minuts de descans i després vigilar de no fer excesiva força se m'agarrativaven molt ràpidament




La millor reflexió és que abans de fer aquestes proves un s'ha d'entrenar.
Que està molt bé això de controlar l'esforç per no trencar-se i poder continuar dues horetes tocadet però no enfonsat.

Esqui de muntanya a Ordino Pic d'Arcalis

La primavera és una bona època per aprofitar les carreteres que pugen a les estacions d'esqui per fer sortides ràpides on pots sortir amb els esquis calçats des del cotxe i no els has de portar carregats a l'esquena.

Voliem anar a fer el pic de la pala Sarrera, però la neu quedava força més amunt que d'on hauriem de deixar el cotxe i com que ningú volia carregar els esquis decidirem seguir amb el cotxe i anar fins l'estació d'Ordino per fer l'ascensió al pic d'Arcalis.

La sortida va ser molt ràpida 700 metres de desnivell positius i 800 de negatius, la neu a la baixada ja estava transformada però si ho haguessim fet o més ràpid o haguèssim sortit més d'hora la neu hauria estat força be.

Recorregut
Estació d'Ordino, pujar per la pista vermella després la negre final de l'estació del telecadira, coll i pic.


Sortint de l'estació d'Ordino es comença a pujar per la pista, nosaltres remuntarem per la pista negra fins arribar al coll, però es pot pujar per on es vulgui. Quan s'arriba a la sortida del telecadira central, ja es veu la pala que anuncia el cim. En aquesta foto es poden veure les nostres traces de baixada a la dreta i les de pujada per l'esquerra.




La pujada per la pala final abans del coll es força agradable i com que la neu estava bona es feia sense cap dificultat.


UN cop a dalt a l'esquerra queda el bonic pic d'Arcalis i a la dreta el pic el nom del qual no me n'enrecordo.

I la foto del cim amb en Parres, en Roger, el Xavi i jo.

Escalant a Coll de Nargó- Via Àfrica. Paret del grau

Fa uns parell de caps de setmana vàrem quedar en XAvi el Parres i en Roger per fer un cap de setmana de muntanya.
I com no sortirem tard, carregats com a mules i amb material per pòder anar a fer des d'escalada a corredors a esqui de muntanya, però l'horari marca i decidirem dedicar el dissabte a fer una mica d'esclada i veure el partit de futbol al bar del poble i combinar-ho amb un diumenge on el protagonista havia de ser l'esquí de muntanya.
El dissabte ens separarem en dos grups, els que anaven a escalar que vàren anar a fer una via a la paret bucòlica de 6 grau i el que anava a intentar-ho acompanyat d'en Xavi que anavem a lluitar amb els eterns cinquillos.
Fa molt temps que tinc l'escalada abandonada, ni estic en forma ni m'entreno i sempre estic al mateix grau V. Jo vaig patir poquet aquest cop i no vaig fer excesives trampes, però sempre de segon.

Aquest cop i gràcies a la paciència del Xavi vaig anar a fer una via senzilla la via àfrica de V grau.

Via Àfrica. Paret del grau. Informació extreta d'escalatroncs

• Via: Àfrica
• Zona: Coll de Nargó – Paret del Grau
• Dificultat: V (D+)
• Dificultat obligada: V
• Grau d’exposició: Baix
• Compromís: Baix
• Llargària: 75 metres
• Equipament: Equipada amb parabolts
• Material: 8 cintes
• Orientació: Sud
• Valoració:***

i una via a l'agulla gran també de V grau.

Mentres jo m'esforçava a separar-me del terra i anar pujant per la roca els meus quilos naturals més l'excedent de pes acumulat aquest hivern, els altres es dedicaven a intentar encadenar un 7a.

Es que en Xavi el Roger i en Parres em porten tantes hores d'escalada d'aventatge que no se si mai els atrapare, Podriem dir que ells juguen a una altra divisió.


I haig d'agraïr que en Xavi em faci de mainadera quan anem a fer escalada

Mullerres per la vall del Mulleres descens a la Renclusa i retorn per la Vall del Riu Nere

Fa ja molts anys, quan encara era jove, vaig decidir fer la transpirenaica, i a l'etapa refugi Colomers-Refugi Mulleres em vaig morir. Vaig haver de fer-la sota la pluja i em va agafar un bajon bestial.

Encara avui me n'enrecordo del fred que tenia i les ganes de plegar d'aquell absurd que m'havia fixat. Creuar els pirineus.
Estava destrossat, moll, sense menjar calent i vaig escriure en el meu diari personal, el meu regne per una abraçada.
Afortunadament al cap d'una estona vaig treure el cap del refugi i les boires es van començar a a obrir i la muntanya em va abraçar, i els meus ànims van començar a remuntar.

Ara hi he tornat amb un amic i no caminant sino amb esquis de muntanya i l'abraçada la vaig rebre al cim

Panoràmica del Mulleres obtinguda pocs metres abans d'arribar al coll d'Alfred

Martí amb la vista perduda a l'infinit observant el magestuos trencalos voleiant per sobre nostre, o era un corb?

Imatge del recorregut

Seria fantàstic si haguès fet això en un dia, però senyors el meu físic no és el que era hi vaig haver de passar nit al refugi de la renclusa, tot sota els horaris previstos.

1 dia: Boca sud del túnel- refugi vivac del Mulleres, Mulleres, i degut al mal temps vàrem baixar directament, sino la intenció era passar a la vall de barrancs i baixar per allà.Plà d'aigualluts i pujada pel camí que et deixa sobre del refugi, no molt bona idea.

temps: 8:30 h amb descans

desnivell 1600 pujada 1000 baixada

2 dia. Refugi Renclusa- baixada cap el pàrquing per què la neu estava genial, plà d'aigualluts coll d'alfred i baixada per la Vall del nerei. Brutal baixada de més de 1400 m de desnivell, una mica exposada als allaus per sobrecàrregues.

temps:6h 30

desnivell 1800 baixada 1000 pujada

Descripció: La pujada l'iniciarem amb els esquis a l'esquena però ràpidament ens els poguèrem posar, tanmateix no teniem molt clar quin era el camí de pujada ja que la pala de cara sud estava plena de boles de neupurgada

Per la vall es va guanyant alçada ràpidament com es pot apreciar en la fotografia on es veu al fons de la vall la boca sud del túnel i el martí gaudint de la pujada

Pocs metres abans d'arribar al coll, desafortunadament ens vàrem haver de treure els esquis per fer els 3 darrers mètres de desnivell.
El cel sembla clar i blau però just al coll va començar a entrar un fort vent i abans d'arribar al cim ja ens trobàvem dins d'un núvol de neu i sense veure gaire més enlla del company.

La baixada va ser terrible per què no podiem veure el relleu, tnmateix la baixada directe es molt senzilla tècnicament i no va presentar cap dificultat més enllà de la dificultat de no veure per on vas baixant.

L'endemà ens vàrem llevar amb 15 cm de neu pols i vàrem decdir baixar directament per disfrutar d'uns 200 metres de neus pols i QUIN GUST i malgrat que la baixada va ser pel mateix lloc les vistes eren completament diferents i al llarg de tota la vall no vàrem veure cap traça, nosaltres obriem el camí enmig de la neu i el cel blau.

Ima

Imatge de la glacera de l'Aneto la cresta de salenques la bretxa de tempestades, obtinguda des de el coll d'Alfred. Punt on iniciarem el descens per la VallEn aquesta imatge es pot veure el punt de sortida i les nostres traces, Quin plaer de baixada brutal. NEU POLS i tot verge......SIIIIIIIII

Tossal des Raspes Roies o Skeleton a la vall de Boi

TOSSAL DES RASPES ROIES
Si haig de ser sincer no coneixia ni aquest cim ni la vall on es troba i el diumenge amb el Martí i la Cristina vàrem decidir anar a descobrir-la. Desafortunadament no erem els primers i pel que vàrem veure més tard és una molt bona zona per anar a fer esqui de muntanya. Ja que la carretera et deixa a 1700m.

Aquest cap de setmna el fred ha sigut intens i la neu estava terriblement dura així que vaig poder patir d'una sessió skeleton muntanyenc.

Quan ja era a al darrer replà abans del cim vaig fer un moviment tonto i me'n vaig anar cap abaix lliscant per la neu, dura molt dura i els esquis van saltar pels aires i jo vaig seguir lliscant per sobre allò que semblava més gel que neu, fins que afortunadament em vaig aturar. Si espereu veure un video de l'incident us en quedareu amb les ganes per què el pobre Martí no va tenir ni esma per treure la càmera.




Afortunadament després de l'ensurt vàrem poder fer cim i fer una panoràmica espectacular de les vistes que hi havia..
Malgrat l'accident anar a fer esqui per aquesta vall es més que recomenable. Descobriu-la.

Pic de Filià per Cabdella

Imatge del pic de filià uns 20 mn abans que decidissim donar mitja volta. Aquest cop vàrem ser prudents ja que es va començar a posar a nevar i siguem sincers, haviem començat tant tard la sortida que si feiem cim hauriem d'haver agafat les lots per fer l'última part del camí.
Feia temps que volia anar a esquiar a una zona que havia de desapareixe a causa de la creació d'una nova estació d'esquí alpí. Abans que això fos real volia veure i coneixer la vall, desafortunadament vaig fer tard i malgrat que l'estació no s'ha construit la vall s'ha destruit.No se si fer estacions d'esqui és una solució o un problema però deixar-les a migconstruir és un insult a la població i a l'entorn. Que ho desmontin i ho deixin com s'ho van trobar.

Em dol molt quan descobreixes un poble tranformat per la voràgine constructora, pletes inexistents que transformen les valls i una muntanya plena de restes constructives de l'especulació. No se si l'estació s'havia de fer, tanmateix penso que la gent del territori han de tenir la capacitat per decidir quin entorn volen i quin model de desenvolupament volen assolir. No podem pecar d'imperialisme ecològic. Conserveu vosaltres l'entorn per que el puguem disfrutar el cap de setmana i les vacances.Però no podem perdre el paisatge per què és un valor comunitari que ens identifica i que s'ha de preservar.
Després d'aquesta introducció reflexiva aquí ve la l'explicació de la sortida

Pic de filià
Sortida: Pista forestal a mà esquerra abans de començar les últimes corbes que ens menaran a Cabdella. EL camí per la pista és més llarg però ens assegura més neu. Nosaltres ens vàrempoder posr els esquis 10 minuts després d'iniciar l'excurssió

Dificultat Mitja,la pista es fa una mica aborrida i la pujada al cim te una pala final una mica més costeruda.

Durada unes 4:30 hores de pujada i unes casi dues de baixada

Recorregut

EL camí comença pujant per una bonica pista forestal que et permet anar guanyant alçada fins que per la obaga ja et pot anar endinssant a la vall de filià.

Quan ja estas arribant a l'alçada de la cabana de filià ja comences a veure al fons de la vall restes dels pals dels telecadires i de moviments de terra que han anat fent per obrir les pistes, desafortunada visió. La Cristina i el Martí pujant

Un cop a la cabana de filià es girà a l'esquerra per anar guanyant alçada i ja es pot començar a veure el pic de la muntanyeta i el de filià

Com que era tard i hi havia alguna placa de vent que encara nohavia caigut abans d'arribar al coll vàrem donar mitja volta i a esquiar unaestoneta que per això haviem vingut.

Festa de la Candalera. Sortida col·lectiva

Ja ser que és tard i que tothom ja s'ha organitzat el cap de setmana.
Però si algú s'anima, aquest dissabte volia anar a la fira de la Candalera de Molins de Rei caminant per collserola.
Arribar a la fira i comprar alguna planteta o arbret
Si algú en te ganes quedem el dissabte a les 10:15 a la plaça de la Vall d'Hebron, entre les parades de PENITENTS i VALL D'HEBRON