Vida en parella 7-Muntanya 0

Sempre pensava que la vida en parella i els compromisos familiars no m'allunyerien gaire de la muntanya.
Sempre m'he ******* en els meus amics que han anat deixant la muntanya per qüestions de parella, fills, familia etc, etc....

En aquest darrer mes i mig el meu resultat ha sigut

Compromisos familiars/parella 7

Muntanya o

Això es molt dur senyors i em sembla que el proper serà un altre de parella

GR-20 Còsega

Còrsega és la quarta illa del mediterrania, molt muntanyosa i afortunadament molt boscosa, són increibles les fagedes i els alzinars que et trobes per tota l'illa i per fortuna dels excursionistes els corsos van crear un molt bonic recorregut per les muntanyes de l'illa, el conegut com a GR20, que comença a Conca i acaba a Calenzana

Aquest estiu he pogut fer-lo, te uns 200 km de longitud i uns 1200 m de desnivell positiu, i generalment es fa en 15 etapes. Nosaltres seguint les recomanacions del llibre del Sergi Lara el vàrem fer en 11, una més que el llibre per així tenir una jornada de repòs actiu enmig del camí i de sud a nord.
Malgrat que els francesos quedaven sorpresos que el fèssim en 10-11 jornades, que lluny que queda el nostre ritme del del Kilian Jornet que va trigar 32 h 54 min en fer el mateix que nosaltres. Es que no som res.
El Gr el vàrem fer de Sud a nord, al reves que la majoria de senderistes, aquesta opció te algunes ventatges ja que és mes progressiu i es poden doblar facilment les etapes finals i el sol molesta molt menys. No el tens de cara. Tanmateix te un inconvenient vas al reves que tothom i als refugis sempre et troves amb gent nova i no pots explicar-te les batalletes. Excepte alguns Iberics, la resta de gent l'acostumen a fer de Nord a sud.

Poquet a poquet anire posant les cròniques d'algunes etapes i algunes informacions complementaries al llibre del Sergi Lara.

Primer de tot informar-vos que les reserves als refugis es poden fer per internet, això us estalviarà molts mal de caps.

Segon el menjar als refugis es bastant pobre, un plat calent al dia i pots comprar en alguns formatge i embutit alguns cops fruita i altres coses com CORSICA-COLA el substitut cors a la cocacola

Tercer. Els refugis no tenen mantes i són d'una higiene una mica escassa, una noia basca i jo vàrem agafar infeccions a la pell i d'altre gent va tenir picades d'insectes varis. Ah no hi ha mantes als refugis.

Quart.Él volum de líquid que s'ha de portar no ha de passar del litre i mig hi ha moltes fonts, que desafortunadfament no estan marcades al llibre del Sergi Lara però si que en els mapes de l'IGN. Intentaré indicar-les en les cròniques dels diferents dies

Cinque Material necessari per fer la travessa

1. 2 samarreters tècniques de maniga curta
2. 2 pantalons d'esport
3. unes malles
4. 1 samarreta tècnica de màniga llarga
5. 1 samarreta de maniga llarga tècnica (opcional) i una tipus forro
6. 1 paravent
7. 3 mitjons i 3calçotets
8. la roba per estar al refugi (una muda complerta)
9. xancletes
10. frontal
11. Sac (ATENCIÓ NO HI HA MANTES)
12. Camel back o canimplora
13. farmaciola i menjar de marxa per 1 o dos dies
14. cartes o algun llibre
15. navalla
16. altimetre, bruixola, gps opcional

Sisé. No creure's el llibre del Sergi els perfils topogràfics i els mapes són un desastre, porteu copies dels mapes de l'IGN francès. Els temps són correctes si fas paradetes curtes, en algunes etapes més ajustats que en dd'altres. Si vols fer-te un banyet o descansar mitja horeta llavors ja no serveixen

Setè.

Etapa 1 Conca refugi de Paliri

Etapa 2 Refugi de Paliri Refugi d'Asinau per la variant Alpina

Etapa 3 Refugi Asinao- Mont Incudini Refugi d'Usciolu

Etapa 4 Refugi d'Usciolu- Refugi de Prati- Col Verd

Etapa 5 Col Verd- Vizzavona

Etapa 6 Vizzavona- Mont d'Or- Refugi d'Onda

Etapa 7 Refugi d'Onda Refugi de Petra Piana dia de descans

Etapa 8 Refugi de Petra Piana- Colde Verghio passant pel refugi de Manganu

Etapa 9 Col de Verghio -Refugi de Tighjetu

Etapa 10 Refugi de Tighjetuu -Refugi de Carrozzu

Etapa 11 Refugi de Carrozu- Calenzana

TANCAT PER VACANCES

DE L'1 D'AGOST FINS L'1 DE

SETEMBRE

Núria-Carança-Thues amb les meves nebodes

Feia temps que tenia ganes de poder portar a les meves nebodes a la muntanya i finalment aquesta setmana ha pogut ser i la Núria, la Mariona, la Fanni i el Quimet han creuat el pirineu caminant de Núria fins a Thues a França.
Haig de ser sincer feia temps que no estava tant nerviós abans de fer una sortida de muntanya, això d'haver-me de fer responsable del dormir, del menjar, del caminar dels quatre fantàstics em feia una mica de respecte, però al final ha sigut genial i anar amb l'Ermengol el meu germà una tranquilitat.
M'agradaria que ells fessin la crònica de la sortida però de moment jo només us donare un tastes de totes les coses que hem fet.

Veure la vall de Núria, les flors de sant Joan, refrescar-nos en un riu i arribar a dalt del noucreus, veure el pic de l'infern, fer un ninot de neu abans d'arribar a l'estany blau de Carança, descansar i ganyipar, tornar a caminar estirar-se i mullar-se els peus al llac, veure TANG i seguir caminant, veure marmotes, granotes i gripaus,trobar-nos maduixetes, marconi vermell o gerberes encara verdes, dormir a un refugi, jugar a la mona al mentider o al burro, esmorzar passar passareles i ponts penjats, camins escarbats a la roca jugar i xerrar esperar trens, i arribar a barcelona on l'Oriol, la Júlia o la Gemma ens esperaven per cuidar-nos una miqeta.

El primer dia vàren fer de Núria fins al refugi de Ras de Carança dia força dur que ens va portar unes 8 hores de camí.

Fotografia després d'esmorzar i abans de començar la travessa
Isards jugant abans de pujar al NoucreusA dalt del coll Llac blau, just després del coll

Estany negreEl segon dia vàrem fer el recorregut des de Ras de Carança fins a Thues Carança passant per les gorges de Carança. Pasareles, ponts penjats, agafamans dia molt més lleuger però que ens va dur unes quatre hores

La pena va ser que per les combinacions de transport no ens vàrem poder banyar a les gorges

Ferrada dels SACS a Benasc

Com que tampoc portavem càmera i els de dendar.com tenen una magnífica web on està tota la via explicada adjunto el link.
Atenció em sembla que hi ha un rappel de 35 m!
Nosaltres la vàrem baixar caminant
1h 20 minuts de pujada 330 m de desnivell i mitja horeta de baixada
La primera part està mitjanament bé per la meitat es torna unamica aborrideta i la darrera part pica una miqueta més sense ser cap cosa increible. La via està molt ben equipada

Cresta Espadas-Posets

Fotografia des de la dent de llardana de la cresta d'Espadas Posets que ens vàren fer el Pere Moragues i l'Imma Ribas. Gràcies per la companyia i la cerveseta.

Foto

Feia temps que amb en Martí i el Xavi deiem d'anar a fer alguna sortida plegats, feia molt que no sortiem i finalment varem trobar unes dates que ens anava als tres bé. Desafortunadament a última hora vàrem haver s'escurçar els dies per què jo tenia un dinar familiar el diumenge.

Però amb dos dies hem tingut temps per fer una ferrada i una bonica cresta que ens ha permès trepitjar nous cims i repetir-ne d'altres. La cresta d'Espadas-Posets sortint des de el collado d'Eriste.

Recorregut. Refugi Angel Orus segueixes el camí del Posets fins gairebé a l'inici de la canal fonda on has de girar a l'esquerra per un camí que et porta fins l'ibon de Llardaneta, d'aquí el collado d'Eriste ja és evident i l'inici de la cresta també. (el pas per mi mes complicat es el diente de Llardana que s'ha d'agafar per l'esquerra i s'ha d'anar amb cura. A partir d'aquest punt cap pas revesteix moltes més dificultats que les que requereix moure's per una cresta amb timba a banda i banda agafant-se de la roca en alguns moments)

Els tresmils es va succeint fins arribar al posets d'allà es baixa i es fa el diente de Llardana que sembla molt complicat però és senzillet i es torna a l'inici de la canal fonda i cap al refugi.
Diente Royo 3010 m

Pavots 3111 m

Las Espadas 3332 m

Tuca de Llardaneta 3311 m

Tuqeta Roya 3273m

Posets 3375 m

Diente de Llardana 3094

Per questions de temps vàrem decidir pararnos al refugi fer una cerveseta amb una parella del centre excursionista d'Argentona i baixar fins al parquing i retornar a barcelona

Temps: Del refugi fins el posets 5:30 h.

Dificultat alguns passos de II/III nosaltres malgrat porà corda i material no la vàrem utilitzar en cap moment. Són passos curts i si la roca està seca de molta adherencia i la roca no està tant descomposada com la cresta de Veteranos

La diente de llardana sembla molt difícil de pujar però un cop saps el camí es questió de cura tant per pujar com per baixar i no te cap pas d'escalada

Avui m'haig de disculpar per què he manllevat totes les fotografies, Malauradament no vàrem portar cap càmera
Els posets ja els he pujat per Veteranos, per Espadas, per Angel Orús a l'estiu i a l'hivern amb esquis de muntanya i per Estòs però cada nova ruta t'aporta coses panoràmiques diferents. Ara em falta fer el corredor Jean Arlaud a l'hivern i passejar pels estganys de Batisielles i fer els Eristes, però temps al temps

Vallivierna (3056m) i tuca de les Culebres (3051m) per Llauset

Vallivierna i Culebras per Anglos i retorn per la Vall de llauset

Feia temps que no sortia i a l'Arnau li passava tres quarts del mateix així que vàrem decidir anar a fer una excursioneta cap a Montgarri però com que el temps se'ns tirava a sobre vàrem decidir anar a fer el Vallivierna i el Culebras que l'Arnau no els havia fet mai.

Aproximació:

Passat Pont de Suert a uns 20 km cap al tunel de Viella hi ha el desviament cap al poble d'Aneto, Atenció hi ha un centre d'informació del Parc ANETO_MALADETES, si segueixes per la carretera pìsta pots arribar fins l'embassament de Llauset a 2110 m. La darrera part del camí es d'alguna hidroelèctrica però no hi ha cap problema per pujar i abans d'arribar s'ha de creuar un túnel força llarg .

Recorregut:

Un cop s'ha aparcat el cotxe es creua un altre túnel aquest cop força curtet i se segueix la pista a mà dreta que puja i després de passar una de les corbes hi ha les marques del GR que ens portarà fins el coll d'anglos 2432. Després queda una baixada forta i ja estas al circ d'Anglos i ja es veu el fantàstic refugi.

Nosaltres vàrem parar a fer una ganyipada en aquest refugi que te unes vistes espectaculars sobre l'estany gran d'anglos i els besiberris. I aquí es va iniciar la desgracia de la nostra jornada decidir seguir una horeta mes i fer bivac a l'estany del cap de llauset.

Uns metres abans del refugi surt un camí a mà esquerra que porta cap els estanyets d'anglos i fins el coll d'anglos i d'allà es baixa per un camí ben marcat fins a l'estany del cap de llauset.

En aquest idillic paratge vàrem decidir finalitzar la jornada i pendre un banyet xerrar una estoneta, sopar i fer el bivac, tanmateix quina fou la nostra desgràcia quan a quarts de tres comença a ploure i ens despertà, ens arreglarem la màrfega i la funda de bivac i a seguir dormint però a les quatre seguia plovent i tronant com una mala cosa i la màrfega s'havia convertit en un recipient d'aigua i ens estavem començant a humitejar, a les 6 del matí la situació era insostenible almenys en el meu cas que la funda de bivac era molt senzilleta, l'únic que tenia completament sec eren els peus per què estaven alçats. i l'Arnau va decidir asseures i esperar que la pluja pares. Es que ja no tenim edat per fer aquestes coses. El romanticisme juvenil dels bivacs per la gent jove.
El camí segueix el GR per la banda esquerra del llac i comença a baixar pel costat del riuet, a uns 100 metres et trobes la indicació cap al collado de vallibierna i els estanys gelats. Així que mig molls vàrem decidir esmorzar, semblava que el temps aguantava.

A partir d'aquest punt el camí torna a pujar està molt ben marcat i va pujant fins a trobar-se amb una indicació que marca collado de vallibierna a la dreta o cap a l'estany gelat. Si optes pel collado de vallibierna la volta és una mica més llarga però arribes al mateix punt.

Nosalters vàrem decidir anar cap al collado de Vallibierna seguint el GR11 i aquesta és la panoràmica de la vall que estavem deixant.

Un cop al collado de Vallibierna s'ha d'anar resseguint la cresta, molt senzilla i no obliga mai a posar les mans. L'aresta d'aquesta cresteta molt amplia et porta fins l'estany gelat.

A partir de l'estany gelat el temps va tornar a empitjorar i el vallibierna es va tornar a cubrir de boira

L'estany gelat es creua per la seva part inferior i s'inicia l'ascens al tuc de vallibierna per un camí força marcat amb fites, atenció hi ha fites a banda i banda del camí.

Un cop a dalt de l'aresta, aquesta ja es més estreta fins l'estrenyiment del pas de cavall

Quan nosaltres vàrem arribar la boira ja era més intensa i vàrem fer el pas del cavall emboirat, no es veia res a dreta ni esquerra.

Com que el temps no millorava vàrem decidir passar també pel camí de baix del pas del cavall, camí que queda per sota la banda del pas que dona a llauset. És molt senzill i així t'assegures que si un dia fas la ruta amb algú amb vertigen la pugui fer. El pas fa una mica més de respecte però és molt senzill.

Afortunadament quan vàrem arribar al cim de la Tuca de les Culebres el temps va millorar i es va obrir parcialment, fet que ens va permetre esmorzar tranquilament. I després la baixada cap al collado de llauset.

Es baixes el primer collet 30 m per sota el cim i després es va per l'aresta que s'anira deixant poquet a poquet per decantar-se cap a la zona del collado de Culebras intentant no perdre alçada per agafar el camí que porta fins a el collado de Llauset, si no s'enganxes, s'ha de baixar i després tornar a pujar uns quants metres, res de l'altre mon.

Des de el collado de Llauset el camí de baixada és evident i et porta sense perdua fins al parquing.

Malauradament per nosaltres la pluja va tornar a fer acte de presència un cop passat el collado de llauset i va ser una mica pesat arribar al parquing