Feia temps que tenia ganes de poder portar a les meves nebodes a la muntanya i finalment aquesta setmana ha pogut ser i la Núria, la Mariona, la Fanni i el Quimet han creuat el pirineu caminant de Núria fins a Thues a França.
Haig de ser sincer feia temps que no estava tant nerviós abans de fer una sortida de muntanya, això d'haver-me de fer responsable del dormir, del menjar, del caminar dels quatre fantàstics em feia una mica de respecte, però al final ha sigut genial i anar amb l'Ermengol el meu germà una tranquilitat.
M'agradaria que ells fessin la crònica de la sortida però de moment jo només us donare un tastes de totes les coses que hem fet.
Veure la vall de Núria, les flors de sant Joan, refrescar-nos en un riu i arribar a dalt del noucreus, veure el pic de l'infern, fer un ninot de neu abans d'arribar a l'estany blau de Carança, descansar i ganyipar, tornar a caminar estirar-se i mullar-se els peus al llac, veure TANG i seguir caminant, veure marmotes, granotes i gripaus,trobar-nos maduixetes, marconi vermell o gerberes encara verdes, dormir a un refugi, jugar a la mona al mentider o al burro, esmorzar passar passareles i ponts penjats, camins escarbats a la roca jugar i xerrar esperar trens, i arribar a barcelona on l'Oriol, la Júlia o la Gemma ens esperaven per cuidar-nos una miqeta.
Haig de ser sincer feia temps que no estava tant nerviós abans de fer una sortida de muntanya, això d'haver-me de fer responsable del dormir, del menjar, del caminar dels quatre fantàstics em feia una mica de respecte, però al final ha sigut genial i anar amb l'Ermengol el meu germà una tranquilitat.
M'agradaria que ells fessin la crònica de la sortida però de moment jo només us donare un tastes de totes les coses que hem fet.
Veure la vall de Núria, les flors de sant Joan, refrescar-nos en un riu i arribar a dalt del noucreus, veure el pic de l'infern, fer un ninot de neu abans d'arribar a l'estany blau de Carança, descansar i ganyipar, tornar a caminar estirar-se i mullar-se els peus al llac, veure TANG i seguir caminant, veure marmotes, granotes i gripaus,trobar-nos maduixetes, marconi vermell o gerberes encara verdes, dormir a un refugi, jugar a la mona al mentider o al burro, esmorzar passar passareles i ponts penjats, camins escarbats a la roca jugar i xerrar esperar trens, i arribar a barcelona on l'Oriol, la Júlia o la Gemma ens esperaven per cuidar-nos una miqeta.
El primer dia vàren fer de Núria fins al refugi de Ras de Carança dia força dur que ens va portar unes 8 hores de camí.
Fotografia després d'esmorzar i abans de començar la travessa
Isards jugant abans de pujar al Noucreus
A dalt del coll
Llac blau, just després del coll
Estany negre
El segon dia vàrem fer el recorregut des de Ras de Carança fins a Thues Carança passant per les gorges de Carança. Pasareles, ponts penjats, agafamans dia molt més lleuger però que ens va dur unes quatre hores
La pena va ser que per les combinacions de transport no ens vàrem poder banyar a les gorges
Posts
No comments:
Post a Comment