Vallivierna (3056m) i tuca de les Culebres (3051m) per Llauset

Vallivierna i Culebras per Anglos i retorn per la Vall de llauset

Feia temps que no sortia i a l'Arnau li passava tres quarts del mateix així que vàrem decidir anar a fer una excursioneta cap a Montgarri però com que el temps se'ns tirava a sobre vàrem decidir anar a fer el Vallivierna i el Culebras que l'Arnau no els havia fet mai.

Aproximació:

Passat Pont de Suert a uns 20 km cap al tunel de Viella hi ha el desviament cap al poble d'Aneto, Atenció hi ha un centre d'informació del Parc ANETO_MALADETES, si segueixes per la carretera pìsta pots arribar fins l'embassament de Llauset a 2110 m. La darrera part del camí es d'alguna hidroelèctrica però no hi ha cap problema per pujar i abans d'arribar s'ha de creuar un túnel força llarg .

Recorregut:

Un cop s'ha aparcat el cotxe es creua un altre túnel aquest cop força curtet i se segueix la pista a mà dreta que puja i després de passar una de les corbes hi ha les marques del GR que ens portarà fins el coll d'anglos 2432. Després queda una baixada forta i ja estas al circ d'Anglos i ja es veu el fantàstic refugi.

Nosaltres vàrem parar a fer una ganyipada en aquest refugi que te unes vistes espectaculars sobre l'estany gran d'anglos i els besiberris. I aquí es va iniciar la desgracia de la nostra jornada decidir seguir una horeta mes i fer bivac a l'estany del cap de llauset.

Uns metres abans del refugi surt un camí a mà esquerra que porta cap els estanyets d'anglos i fins el coll d'anglos i d'allà es baixa per un camí ben marcat fins a l'estany del cap de llauset.

En aquest idillic paratge vàrem decidir finalitzar la jornada i pendre un banyet xerrar una estoneta, sopar i fer el bivac, tanmateix quina fou la nostra desgràcia quan a quarts de tres comença a ploure i ens despertà, ens arreglarem la màrfega i la funda de bivac i a seguir dormint però a les quatre seguia plovent i tronant com una mala cosa i la màrfega s'havia convertit en un recipient d'aigua i ens estavem començant a humitejar, a les 6 del matí la situació era insostenible almenys en el meu cas que la funda de bivac era molt senzilleta, l'únic que tenia completament sec eren els peus per què estaven alçats. i l'Arnau va decidir asseures i esperar que la pluja pares. Es que ja no tenim edat per fer aquestes coses. El romanticisme juvenil dels bivacs per la gent jove.
El camí segueix el GR per la banda esquerra del llac i comença a baixar pel costat del riuet, a uns 100 metres et trobes la indicació cap al collado de vallibierna i els estanys gelats. Així que mig molls vàrem decidir esmorzar, semblava que el temps aguantava.

A partir d'aquest punt el camí torna a pujar està molt ben marcat i va pujant fins a trobar-se amb una indicació que marca collado de vallibierna a la dreta o cap a l'estany gelat. Si optes pel collado de vallibierna la volta és una mica més llarga però arribes al mateix punt.

Nosalters vàrem decidir anar cap al collado de Vallibierna seguint el GR11 i aquesta és la panoràmica de la vall que estavem deixant.

Un cop al collado de Vallibierna s'ha d'anar resseguint la cresta, molt senzilla i no obliga mai a posar les mans. L'aresta d'aquesta cresteta molt amplia et porta fins l'estany gelat.

A partir de l'estany gelat el temps va tornar a empitjorar i el vallibierna es va tornar a cubrir de boira

L'estany gelat es creua per la seva part inferior i s'inicia l'ascens al tuc de vallibierna per un camí força marcat amb fites, atenció hi ha fites a banda i banda del camí.

Un cop a dalt de l'aresta, aquesta ja es més estreta fins l'estrenyiment del pas de cavall

Quan nosaltres vàrem arribar la boira ja era més intensa i vàrem fer el pas del cavall emboirat, no es veia res a dreta ni esquerra.

Com que el temps no millorava vàrem decidir passar també pel camí de baix del pas del cavall, camí que queda per sota la banda del pas que dona a llauset. És molt senzill i així t'assegures que si un dia fas la ruta amb algú amb vertigen la pugui fer. El pas fa una mica més de respecte però és molt senzill.

Afortunadament quan vàrem arribar al cim de la Tuca de les Culebres el temps va millorar i es va obrir parcialment, fet que ens va permetre esmorzar tranquilament. I després la baixada cap al collado de llauset.

Es baixes el primer collet 30 m per sota el cim i després es va per l'aresta que s'anira deixant poquet a poquet per decantar-se cap a la zona del collado de Culebras intentant no perdre alçada per agafar el camí que porta fins a el collado de Llauset, si no s'enganxes, s'ha de baixar i després tornar a pujar uns quants metres, res de l'altre mon.

Des de el collado de Llauset el camí de baixada és evident i et porta sense perdua fins al parquing.

Malauradament per nosaltres la pluja va tornar a fer acte de presència un cop passat el collado de llauset i va ser una mica pesat arribar al parquing