Tuesday, December 8, 2009

Ferrada de la Trona Mussara


Sembla que poquet a poquet torno a agafar el ritme de muntanya i espero que es noti en el blog. Ja m'han començat a criticar per tenir-lo abandonat.
Com diu en Santi, un blog que no s'actualitza està mort.

Però anem per parts. Aquest cap de setmana hem decidit ananr al Montsant i la Mussara per intentar fer les ferrades de la zona i passejar-hi una miqueta.
Ara us explicaré la ferrada de la trona.
És una ferrada molt senzilla per practicar maniobres però que sorpren per lo agradable del curt recorregut.

Aproximació: per la carretera T704 de Viaplana fins a la Musara t'has d'aturar al Km 20 on hi ha dues entrades per cotxes just abans de les restes d'un mas en runes. Si heu arribat al Mas no patiu aparqueu el cotxe i desfeu els 200 m caminant.
En una de les entrades hi ha una cadena baixem pel caminent i al cap d'uns 200 metres ja ens trobem unes fites que ens marquen el cami de baixada dels cingles.
El caminet es agradable i ens portarà a creuar una riereta aquí és on hem de deixar el camí i remontarem el torrent seguint les fites.

Dificultad baixa
durada 30 minuts


La ferrada comença amb un tram de 5 metres vertical i després un llarg flanqueig d'uns 20 o 30 metres molt bonic, on es combina la roca i les grapes sense cap dificultad rellevant.


El pare que anava davant nostre li repetia al seu fill, vigila això no és un joc, desafortunadament jo també li havia de repetir el mateix a la Júlia que es dedicava a fer el tonto al mig de la via. Després del flanqueig hi ha un rappel d'uns 10 metres ATENCIÓ es reempren la via abans d'arribar al terra, la instalació es perfecte però a la sortida si no vas amb cura et tira una mica contra la roca. A la imatge es pot veure la familia després del rappel.
Un cop retornes a la via hi ha uns metresde flanqueig un petit pont tibetà i tornes a pujar en total uns 30 minuts distrets.

1 comment:

Eli Pastafangs said...

En Santi té raó!! Jo que ja donava Bessiberris per mort... :)
M'alegro de poder tornar a llegir les teves cròniques!
Petons per a tu i per la Júlia [em pensava que era més assenyada però ja veig que res no és el que sembla... ;) ]