Tuesday, December 8, 2009

Ferrada de la Morera de Montsant



El Montsant es sec, àrid, pedragos, ventos, però te alguna cosa que no es pot descriure i que s'ha de descobrir, és un espai màgic on s'enten per què els cartoixans van fundar el seu monestir per aquests vorals.
Voliem anar a fer la ferrada de la Morera de Monstant i dormir al bonic refugi d'Albarca, però com sempre el refugi estava ple, així que vàrem decidir anar a dormir al refugi d'escladors de Cornudella de Montsant a l'habitació de les golfes, quina rasca.
Ens llevarem després de més de 9 hores de fer el gandul, sense sentir el despertador i decidirem anar a esmorzar. El sol havia sortit ja feia hores però encara no havia aconseguit escalfar l'ambient, així que no teniem pressa i ens decidirem a fer un entrepa de truita, que bo que es i comprarem uns pastissets per quan acabessim la ferrada un parell de litres d'oli que la nit abans haviem vist premsar i una miqueta de vi.




El cel encara estava enternyinat però decidirem anar acap a la Morera per inciar la ferrada.




Aquesta ferrada ja és una mica més exigent que la de la Trona però no te cap gran dificultat . Se surt de la part superior de la Morera de Montsant on hi ha un parquing i un mirador, a la part inferior del mirador hi ha una pista i un caminet que sense perdre alçada va resseguint la serra major, em sembla recordar que esta marcat en groc, aquest camí fins que ens trobem un poste que hi posa camí equipat i hem de girar a la dreta per anar a buscar la paret
Bonic inici de la via després de superar una zona pedregosa amb blocs on es troben algunes cadenes




Inici del 2 tram que conte unes grapes verticals un flanqueig a la dreta un molt bonic ascens per l'agulla i un 2 pont tibeta des de l'agulla fins altre cop a la paret




Passant pel 2 pont tibeta i la Júlia just abans del darrer tram de via

Imatge del darrer tram de la via, que podria ser un grau III d'escalada, s'ha de vigilar si hi ha gent davant per què cauen pedretes

1 comment:

Juan José Tarrés Sanjurjo said...

Carai Alex, quin pont tant ben aprofitat (el de les cordes i el de 8 de decembre :) Una abraçada.
Juanjo