Thursday, April 9, 2009

Carros de Foc amb esquis primera etapa. De l'Estany de sant Maurici fins al Refugi de Saboredo fent el pic de Ratera

Sóc un traidor, aquesta setmana Santa li he fet el salt al Xavi i al seu genoll mig cascat i me n'he anant a fer esqui de muntanya, he pogut fer una travessa per Aigüestortes a l'hivern amb l'agradable companyia del Raimon, si som puristes no ha sigut exactament la carros de foc ja que hem fet alguns cims però ens hem saltat el refugi de la Restanca, però a grans trets podem dir que ja hem fet la carros de foc a l'hivern.
Per explicar aquesta sortida faré un post per cada un dels 5 dies.

Imatge dels encantats, la Vall de Monastero i l'estany de Sant Maurici. Que bonic que és el Pirineu nevat.



Dissabte a les 6 del matí el Raimon encara no m'ha trucat, el truco i encara està dormint, merda comencem be aquesta sortida.
Al cap de mitja hora de la trucada passa a recollir-me i fins a Espot falta gent, Arribem i anem a fer un café, perdem el temps sense parlar amb els dels taxis i quan sortim altre cop a esperar-nos per que els taxis ja han pujat..
Finalment a quarts d'una ens calcem els esquis a l'alçada del refugi Ernest Mallafre. El dia es esplèndid, molta neu i un cel blau i uns quants turistes amb ganes de treure els peus de la neu i estar calentonets.
Recorregut.
Sant Maurici, per sota del refugi d'amitges, port de Ratera, Pic de Ratera i baixada al Refugi de Saboredo.
Durada 4 h.
Desnivell 1013 m de pujada i 663 m de baixada

Dificultat. Baixa si no fas el Pic de Ratera, el pic de Retaera dificultat mitja




El camí fins amitges es molt tranquil una pista forestal però la gran quantitat de neu caiguda feien que moltes vegades la pista desapareixes dels nostres ulls. Arribant al coll amb l'imatge al fons del pic deRatera. Atenció qui vulgui fer el cim que pensi en punjar per l'aresta o per l'esquerra i no per la pala de la dreta, que malgrat que te més inclinació es menys estable.

Últimes passes del Raimón abans d'arribar a un fals cim del pic de Ratera





Finalment ja hem fet el cim, malgrat que després vàrem creuar una aresta per anar a un punt on hi havia una fita de pedres i no sabiem quina punta era realment el cim.


Imatge del pic de Ratrera i del Raimón, va ser bonica la baixada però com sempre curteta, tant esforç pujant i que ràpid es baixa.

Finalment no podia faltar la imatge del bonic i comfortable refugi de Saboredo, sense WC i on la gent ha de dormir amb tota la roba posada per que fot un fred que pela

1 comment:

raimon said...

quina crònica més completa!
Ha estat tot un plaer! ah, i sort a la via verda amb el temps, a veure si no es quedeu xops del tot....