Via verda de la Terra alta i el Baix Ebre

Semblava impossible però finalment hem tingut un cap de setmana romàntic, sense amics ni enemics en allotjament agradable amb una gran banyera i temperatura de confort i llunys de refugis, bibacs, pallers o petites tendes de campanya. Romàntic romàntic com a les pel·lícules no; però ha sigut un cap de setmana en parella i hem aprofitat per anar a conèixer la Terra Alta, sopar de nivell, anar a la cooperativa comprar vi i formatge, fer turisme cultural visitant els museus de la batalla de l'ebre, un petit plaer de cap de setmana.

Però no tot podia ser tant tranquil, així que dissabte vàrem anar a fer la via verde de la Terra Alta i la del Baix Ebre. És un plaer veure com han arreglat l'antiga via del tren per convertir-la en una via verda plena de ciclistes de totes les edats, de nens en carretons fins a alguns jubilats i de tots els tipus, des de familiars a grups més nombrosos de ciclistes habituals.

Planell extret de la web del centre excursionista la picossa
En el nostre cas sortírem en bicicleta des d'Horta de Sant Joan. Atenció Si es vol es pot llogar la bicicleta a Horta de Sant Joan i contractar el servei de recollida a Xerta (19 € per persona). Això permet fer el camí únicament de baixada i no haver de pedalejar gaire, però sincerament trovo molt més bonic fer el camí de pujada. Així que nosaltres ens vàrem decidir per fer el camí de pujada i baixada.


Recorregut: Horta de Sant Joan-Bot-Font Calda, Xerta retorn fins a Bot i allà vàrem agafar la RT10 que ens và portar fins a Horta de Sant Joan pel costat del riu, un camí una mica més llarg amb més pujades i baixades però molt bonic.
El primer tram des d'Horta de Sant Joan es molt bonic passes entre ponts i tunels de llargada variable amb un paisatge molt bonic i quan arribes a la Font Calda arribes a un petit oasis en un engorjat amb aigues blau verdoses precioses, una fonteta amb unes aigües a uns 25º graus i un bonic santuari.
Un bon lloc per remullar-se si el temps es molt caluros.

Des d'allà el camí segueix per entre engorjats fins a Benifallet i uns quants quilòemtres després arribes a l'Ebre i camí pla fins a Xerta.

Nosaltres no vàrem arribar a Xerta i ferem mitja volta per la via verda fins a Bot i d'allà agafarem la RT-10.
Si us agrada la bicicleta la Terra Alta és un petit paradis, amb un munt de camins per bicicleta molt ben marcats. La via verda és més un camí familiar pavimentat divertit pels túnels i pel paisatge però poc més que això per la gent que fa bicicleta habitualment.

La Facu, escola d'escalada a Canyelles (Vilanova)

L'home de la cocacola ha mort ara tenim el casteller de l'any, i espero que faci pujar l'index de visites al meu blog.
Desafortunadament la fotografia no fa honor al seu cos, però si voleu veure'l casi sencer............

Sóc dolent a sobre que el Xavi em treu a escalar. Aquest cop erem uns quants, vàrem anar, en Xavi, Roger, Laia, Fran, RJ i siguem sincers ells 5 van escalar i jo vaig fer el que vaig poder.

Feia anys que no em posava els peus de gat per anar a fer escalada esportiva.
I ahir i vaig tornar a una escola d'escalada molt agradable. La Facu, escola calcaria cuidada per la gent del centre excursionista de Vilanova i la Geltrú.
Per més informació

Com arribar-hi, agafar la carretera de vilanova i la geltrú cap a canyelles C-15 em sebla i abans d'arribar al poble agafar el desviament de l'iurbanització Montaña del Mar i altres urbanitzacions, un cop arribes al centre d'informació de l'urbanització un horrible edifici blanc i verd deixes aquesta urbanització a mà dreta i tu segueixes recte cap a Can Simó em sembla i d'aqui ja podeu seguir el mapa. l'escola d'escalada queda sobre un centre d'equitació.

(mapa extret d onoclimb)
L'escola em va agradar molt, vies de baixa dificultat, IV,V,VI d'entre 25 i 30 metres.
La roca a diferencia del garraf gens gastada, i en algunes zones amb ombreta pels que asseguren que això és d'agraïr.Vies molt divertides amb molta adherencia de peus.
El Fran obrint via

L'RJ obtint la primera via del dia IV


La reestrena no va anar tant malament, vaig fer unes 4 vies, de segon es clar.
Què fàcil que és mentir Mentida en vaig fer 2 correctament, una amb ajuda i l'atre em van pujar el cul en els passos difícils. Que trist, snif, snif.
Però malgrat tot no va ser tant indigne. A la fotografia es poden veure les dues primeres vies que vaig fer

Després vaig intentar les dues vies següents que eren uns V+ em sembla i aquí va començar la més que previsible debacle. Però senyors malgrat no tinc l',

Corredor Paralímpics a Vallter, Gra de Fajol petit, cara est

Croquis de la via referència vertex

250 metres
de 70º a 90º

Condicions de la via Precaries

Aquest diumenge després de dormir al coll de Merolla vàrem decidir anar a fer la via Paralímpics corredor del gra de fajol petit d'orientació est, malgrat ser divertit això de no fer cim és una mica decepcionant, però vàrem arribar fins l'aresta. Des de la carretera just abans d'arribar a les pistes es veia la cascada formada així que ens vàrem decidir probar-la i ferem mitja volta i deixarem el cotxe al parquing de la coma de l'Orri i d'allà vàrem seguir el camí una estoneta creuarem el riu i començarem a pujar per la primera pala just després de creuar el riu.
Un primer resalt d'uns 70 º de gel i després neu tova i primera reunió a mà esquerra en un arbre, d'allà seguirem pel corredor que tenia trossos de mixta

Imatge del 2 tram de la via

Imatge feta a la meitat de la 2 via

Després de passar els primers resalts vaig fer una fotografia del camí recorregut i es pot veure el desnivell guanyat. A partir d'aquest moment quedava la cascada la part més bonica de la via.

Cascada que malgrat que estava formada queia molta aigua, així que la vàrem obrir per la dreta per una zona de roca i després entràrem al gel.A la fotografia es veu el Parra posant el primer clau de gel.


En Xavi obrint la cascada, es que està fet una màquina, espero que el genoll el deixi seguir fent muntanya


5é resalt , cascada molt podrida a partir d'aquí la pujada va ser una mica pesada per què la neu estava fatal i per sota hi havia molta aigua, la neu estava inconsistent.

Finalment vàrem arribar a l'aresta, contemplarem la vall de la coma de l'Orri ens vàrem lamentar d'haver trigat tant de temps i varèm iniciar la sèrie de rappels 7 en total i com no l'últim el vàrem fer amb la llum de la lluna.

Es que no n'aprendrem mai?

Imatge extreta de wikiloc

Gel al Pedraforca. Columna del Verdet, la Berguedà i l'Arbret

Aquest dissabte vaig poder anar a fer gel al pedraforca en companyia d'en Xavi en Pau, el Parres i la Núria.

Vàrem fer tres cascades però degut a la gran quantitat de neu els resalts s'havien reduit molt i alguns fins i tot quedaven coberts. El gel al límit

Columna del verdet
Xavi obrint el primer resalt abans de la columna del verdet, em sembla que la cascada reb un altre nom

Degut a la gran quantitat de neu els diferents resalts abans d'arribar-hi estaven molt colgats de neu i eren molt curtets, la columna del verdet no s'assemblava res a la de la foto del vertex

El Pau en el mateix resalt però ara de segon

El Xavi obrint la columna del verdet, molt facileta ja que la neu havia cobert els primers metres

La Núria sortint de la columna del verdet viaque havia obert

Cascada Berguedà
Imatge panoràmica dela cascada Berguedà, aquesta cascada es veu molt clarament des de els primers revolts després del parquing

2 Tram del Berguedà, el primer estava colgat per la neu , aquest 2 tram es d'uns 70 graus i uns 35 metres de longitud.



En Pau al tram final de la Berguedà

Cascada de l'arbret

Imatge de la cascada de l'arbret, que està al límit, cau molt aigua
i esta ple de coliflors molt febles, la vàrem fer en top rope ja que el gel estava molt malament

En aquesta cascada vaig fer un saque de segon que deu nido quin vol

Vista panoràmica de la cascada de l'arbret, des de la carretera

Pic de la Mina

Cap de setmana a la Cerdanya per gentilesa de la Montse
Participant s a l'excursió.
Barbara, Montse, Julia, Choukri, Gregor, Miquel i Jo, a me n'oblidava una gosseta la Venus, que la pobreta va estar a punt de patir congelacions a les potes.

La cerdanya és una de les valls més boniques de catalunya, desafortunadament destrossada per les inmobiliaries amb vivendes amb una alta ocupació, 17 dies a l'any com a mitja però que hi farem, de moment aprofitar les cases d'alguns amics per aquelles terres i intentar fer alguns cims

Diumenge excursió fallida al Pic de la Mina, pic que fà de límit entre la cerdanya francesa i l'arieja em sembla.

El pic de la Mina és un pic molt senzillet al costat de les pistes de porte que serveix com a iniciació a l'esquí de muntanya i que generalment te força neu i que etpermet no haver de carregar els esquis.

Com que el temps era dolent, estava plovent a Saga, voliem fer una sortida curteta, facileta i que no plogués així que vàrem decidir anar a pujar el pic de la Mina, quin munt de neu hi ha al coll de puymorent i com no, estava nevant i enboirat. Quina mandra, però cap amunt que falta gent

Però si no es veia tres dalt d'un burro, quan vàrem deixar el bosc endarrera,no es veia res, se sentien els remuntadors i algun esquiador cridant per què estava perdut però la sensació era blanca i freda.
Així que quan vàrem arribar al refugi a uns 2130 m em sembla vàrem decidir fer mitja volta i retornar als cotxes.
Mina 1- muntanyecs 0
Però hi tornarem, les muntanyes no es mouen del seu lloc.