Monday, January 7, 2008

Gel a la Coma de l'Orri



Finalment ja he rebut les fotografies que ha fet el Xavi així que malgrat que surti únicamen jo no me'n puc estar de penjar-les i d'escriure el relat d'un molt bon regal que vaig disfrutar abans de reis.

Era el dia 3 de gener, mon pare m'havia deixat el cotxe per anar a fer alguna canal al Gra de Fajol o al pic de l'infern. Anavem el Xavi i jo il·lusionats camí de Vall ter, però quan arrivarem no hi havia ni gota de neu, tot era pedra, quin fracàs, un cop que teníem cotxe i semblava que haviem de tornar endarrera.
Sort que havíem llegit que les casacades de la coma de l'orri s'havien format, així que ens varem equipar i ens varem posar a caminar cap a unes cascades que no sabíem on eren i senyors va ser ben divertit això de fer escalada en gel.
Els dos sempre havíem fet canals, la central, els gendarmes del pic de l'infern, a la torre d'eina o a cambra d'ase, però mai havíem fet un llarg de gel sinó petits resalts.

Aquest cop i gràcies a que teniem les reunions montades per dalt varem poder practicar posar claus, assegurar-nos i fer diferents moviments en el gel i senyors es un subidon increible això del gel, ja tinc ganes de tornar a fer alguna cosa
A més a més a les 2 del migdia del primer dia el mal temps va entrar i es va posar a nevar cosa que ens va obligar a modificar els plans volíem dormir al refugi de vallter però com que no portàvem cadenes vam decidir anar a dormir a les rovires a Borreda una miqueta lluny, però on dormiríem calents i podríem disfrutar d'una bonica llar de foc.I l'endemà senyors va ser espectacular tot estava nevat, i la vall estava emblanquinada amb un tou de 30 cm de neu recien caiguda, quin goig que feia tot i la pujada aquest cop va ser molt més agradable. L'únic problema el moltíssim gel que s'amagava sota la neu recien caiguda.
Apali fins que arribin les fotos

1 comment:

Anonymous said...

Encontré este blog precioso, tan tuyo. Entiendo menos de la mitad con suerte, pero al menos logro atrapar el espíritu de tus líneas.
muy bien!
Cariños desde Chile
soledad