
Finalment ja he rebut les fotografies que ha fet el Xavi així que malgrat que surti únicamen jo no me'n puc estar de penjar-les i d'escriure el relat d'un molt bon regal que vaig disfrutar abans de reis.
Era el dia 3 de gener, mon pare m'havia deixat el cotxe per anar a fer alguna canal al Gra de Fajol o al pic de l'infern. Anavem el Xavi i jo il·lusionats camí de Vall ter, però quan arrivarem no hi havia ni gota de neu, tot era pedra, quin fracàs, un cop que teníem cotxe i semblava que haviem de tornar endarrera.
Sort que havíem llegit que les casacades de la coma de l'orri s'havien format, així que ens varem equipar i ens varem posar a caminar cap a unes cascades que no sabíem on eren i senyors va ser ben divertit això de fer escalada en gel.
Els dos sempre havíem fet canals, la central, els gendarmes del pic de l'infern, a la torre d'eina o a cambra d'ase, però mai havíem fet un llarg de gel sinó petits resalts.

Aquest cop i gràcies a que teniem les reunions montades per dalt varem poder practicar posar claus, assegurar-nos i fer diferents moviments en el gel i senyors es un subidon increible això del gel, ja tinc ganes de tornar a fer alguna cosa
A més a més a les 2 del migdia del primer dia el mal temps va entrar i es va posar a nevar cosa que ens va obligar a modificar els plans volíem dormir al refugi de vallter però com que no portàvem cadenes vam decidir anar a dormir a les rovires a Borreda una miqueta lluny, però on dormiríem calents i podríem disfrutar d'una bonica llar de foc.I l'endemà senyors va ser espectacular tot estava nevat, i la vall estava emblanquinada amb un tou de 30 cm de neu recien caiguda, quin goig que feia tot i la pujada aquest cop va ser molt més agradable. L'únic problema el moltíssim gel que s'amagava sota la neu recien caiguda.
Apali fins que arribin les fotos
1 comment:
Encontré este blog precioso, tan tuyo. Entiendo menos de la mitad con suerte, pero al menos logro atrapar el espíritu de tus líneas.
muy bien!
Cariños desde Chile
soledad
Post a Comment