Plantilles pels peus

Després de 6 mesos de baixa per culpa de la lesió que vaig tenir al taló, ara sembla ser que no era una fascitis sino una lesió als ossos del taló finalment he decidit anar al podòleg i fer-me unes plantilles, així que a partir de la setmana vinent ja podré tornar a sortir a corre i fer muntanya. A veure com em va.
El podòleg no em va assegurar res però em va dir millor que ara segur
Si fos una màquina seria hora d'anar traient l'òxid amb tres en uno però en el meu cas haure de treure el greix d'alguna altra manera.

I a veure si puc tornar a escriure sortides en el blog que això significarà que torno a sortir.

Desperta ferro a Bascara

Feia temps que no feia una cursa i aquest cap de setmana aprofitant que pujava a veure mon germà he participat a la cursa desperta ferro de Bascara. El recorregut està be molt puja i baixa i quan passaves pels costats dels camps feia molta calor. massa pel meu gust.

El recorregut es força ràpid no hi ha pujades fortes i l'unic problema es que el primer avituallament se m'ha fet molt llarg, tenia molta sed. Pero en fi. No em puc queixar he fet la cursa en 50 minuts i quedant en posició 51 de 170.

Apa fins la propera i a veure si estic una mica més en forma

Pic de culebras amb les meves nebodes

Fa un parell d-anys em vaig emportar les meves nebodes a fer la travessa Nuria Carançà.

Aquest any i com que han crescut haviem dit d`anar a fer un tresmil.

L`escollit era el besiberris sud per la vall del besiberri però el mal temps del dissabte amb una forta tempesta ens va fer decidir a canviar l´objectiu de dormir a un refugi vivac i fer el besiberri a dormir al refugi de conangles i l´endemà fer el culebras i vallivierna pel LLauset.

L-expedició era per ordre d´edats Laia 5, Nuria 9, Mariona 12 i tres adults la Bet l´Oriol i jo.

Les petites malgrat els problemes gàstric es vàren portar genial i la Laia va pujar sense cap problema fins al coll 2865 m. Era divertit veurela pujar agafada al braç del seu pare i explicant histories i la vida de la tortuga tula.

La Núria amb problemes gàstrics es va refer i va aconseguir fer cim, la mariona imparable amb el seu motor diesel va fer tota l-excurssió de manera genial. La Bet va actuar de mare i va poder celebrar el cim amb les seves filles . L´Oriol es va quedar amb la Laia al coll i jo vaig fer de guia fins al cim.

Aixçi que quan tingui fotos ja les penjarçe

Cresta de Seil de la Baca

Objectiu no assolit

Feia temps que tenia ganes d´anar a fer muntanya seria i en Xavi m´havia dit

Alex si vols anem a fer la cresta de salenques. Una cresta que algun dia farè, espero.

Per diferents circumstàncies vàrem canviar d´objectiu però el mal temps ens va impedir poder fer la cresta.

Sortirem del refugi d`estòs amb molt vent i el cel enboirat a la zona del coll i a mesura que anàvem pujant el temps no millorava i un grup que anava davant nostre va donar mitja volta, nosaltres arribarem fins al peu del coll però el fred i el vent vàren fer nos abortar la sortida.

Un altre dia serà

Escalada benasc zona central de la ruda.

A principis d agost amb en Xavi la Lis, en Roger i el Martí vàrem anar a fer muntanya a benasc.

Com no podia ser d`una altra manera vàrem sortir tardíssim així que desprès de participar com a comensals en el concurs de tapes de la Ribagorza vàrem decidir anar a fer una mica d´esclada.

Així que vàrem anar a la zona de la central de la Ruda a lïnici de la ferrata de benasc per fer una mica d`escalfament en escalada ja que l`endemà haviem de fer una cresta.

En Xavi la Lis i en Roger vàren fer les vies de primer i en Martí i jo les vàrem fer de segons, però ven feliços i contents per que no ho vàrem fer tant malament. Va ser un V+ i un 6a una mica guarrejat però molt be a veure si aconsegeuxio alguna foto.

El Tèsol de Son

Aquest pont de Sant Joan hem tornat a gaudir de l'hospitalitat del Josep Maria a la seva casa de Son i això implica tornar a disfrutar dels paisatges de les valls d'Aneu. I al darrer moment em vaig animar a fer el cim del tesol.

Dissabte al migdia vàrem sortir de Son per pujar caminant fins a la cabana de........, un recorregut d'1horeta llarga que ens va permetre veure les planes de son i disfrutar de la pujada al costat d'en Xavi..

Un cop a la cabana vàrem disfrutat d'una fantàstica barbacoa amb unes costelletes a la brasa a l'ombra d'uns ametllers. Quan ja era hora de plegar amb el Xavi vàrem decidir pujar fins els estanyets i a veure si amb sort veiem les marmotes.

Arribarem a uns prats preciosos ple de caballs amb poltres i vàrem poder veure les marmotes i un parell de daines.

Eren les 18:00 i li vaig dir a en Xavi si s'animava a pujar una mica més amunt i em va dir que puges sol i així ho vaig fer, el més ràpidament possible vaig pujar el cim, (50 minuts) i un gall fer em va alegrar el camí però em va fer treure el fetge. 10 minuts assegut al vertex geodèsic i camí de baixada cap a Son.

Un cop a baix vaig començar a trotar per intentar arribar el més ràpidament possible i al cap d'una hora i vint ja era a la cuina de casa del Josep Maria.

Pujada a les dues pedres

Finalment he tornat a corra
Després de més de 8 mesos de sequera en curses de muntanya aquest cap de setmana vaig correr la cursa de la pujada de les dues pedres a Santa Coloma de Gramanet,
Cursa a la serra de Marina amb una calorada bestial i unes rampes llargues i continuades una mica dures pel meu estat de forma.
El recorregut va ser de 10,5 km i el meu temps una mica trista 60 min.
Però poquet a poquet espero poder anar agafant una mica la forma