Oriol Bota i Xavi Serra

Malgrat que els muntanyes sempre estiguin al mateix lloc i que els seu canvis siguin impercetibles a escala humana cada cop que repeteixes una muntanya descobreixes un munt de coses noves, el temps, la neu, el vent, algun isard despistat, un company.

Una company "de cordada" el podem descriure per com és fisicament, pel que diu o pel que fa, però una manera ben bonica per redescobrir-los es coneixent les seves amistats

Aquest cap de setmana he tingut el goig de compartir amb el Xavi Serra i l'Oriol Bota i 40 amics seus, un cap de setmana a la muntanya per cel·lebrar els seus 40 anys. L'experiència ha sigut genial i m'ha permès veure'ls amb uns altres ulls gràcies a les traces que d'ells en feien els seus amics.

L'Oriol és el meu germà gran el que em treia a la muntanya a pasturar, el que escalava, esquiava era més valent i agosarat que jo, que són una miqueta més acollonit. Com a germà te l'estimes per què toca i el Xavi és un molt bon amic seu que també feia muntanya i sobretot esqui de muntanya.

Però he de ser sincer l'Oriol i el Xavi són més que el meu germà i un amic del meu germà, són dues persones referents a la meva vida que em les estimo per què són com són pel que fan i per com intenten viure la vida.

Endavant i espero poder seguir disfrutant de la vostra estimació durant molts més anys. I que m'envieu una foto des del cim.