Retorn a l'esqui de travessa. Ruta per la Vall d'Aran

Aquest cap de setmana he retornat a la muntanya, més conretament a l'esqui de travessa a l'antiga, ruta amb una motxilla impresionant i nit al refugi lliure d'Airoto, tot un gran plaer. I com no d'una nit sota les estrelles a la boca sud del tunel de Viella. Ja no tinc edat per algunes coses.

Aquest cop me'n vaig anar a fer esqui de muntanya amb el Martí i el Gorka.
El pobre noi va ser enganyat, ja que mai havia fet esqui de muntanya i li vàrem plantejar fer una ruta amb un motxillot del copon, però com a bon basc no es va tirar endarrera i espero que disfrutes de la ruta.
Sortirem del pla de beret, remuntant pel costat del telecadira del prat de l'òs. La simpàtica pister no ens va deixar pujar. i enfilarem al coll de l'esquerra. allà ens traierem les pells i inicarem el descens fins el fons de la vall, Allà altre cop a remuntar fins el coll d'Airoto i després Sant tornem'hi, baixada fins el refugi, com que vàrem anar tant lents la baixada la vàrem fer amb una neu crosta impossible d'esquiar, almenys pel meu nivell d'esqui.

Però quin plaer, després de la fastigosa baixada fins al refugi d'Airoto, a l'obrir la porta de l'acollidor refugi, amb l'estufeta, la taula els matalassos i les mantes, quin gran plaer passar una nit en aquest agradable refugi.

L'endemà al matí recorregut pels diferents circs glaciars, circ del rosari, pujada fins al collet del rosari, descens al circ de baciver, ascens fins el pic del cap de Marimanya pel collet de marimanya i descens altre vegada fins al pla de beret

Circ d'Anayet

Pel segon dia que haviem de fer el gammo negro o l'arguales va resultar que l'únic representant de l'INSERSO que era jo estava més secer que tots els joves catxes amb que vaig anar a esquiar, així que ferem una modificació dels plans i decidirem anar a dormir a l'estació de formigal paquins d'ANAYET,
D'allà i seguint una zona freride es puja en unes dues hores fins el circ d'ANAYET excursió molt fàcil i que depara unes de les millors vistes del pirineu.
Iboons d'anayet midi d'ossau i a l'esquerra pic d'anayet

Punta del puerto

Causes majors de nom Berta, m'havien portat a tenir aquest blog abandonat ja que des de feia forces mesos la meva relació amb la muntanya no passava de fer passajadetes per collserola o per algun parc.
Però finalment el Roger i en Xavi vàren decidir treure'm a passejar, desafortunadament el Martí es va quedar a Barcelona per una gran descomposició .
Com que la Neu sembla que aquest any que és un be molt preuat vàrem anar cap a Panticosa a coneixer una nova zona i el 2 dia poder fer el gammo negro.
Desafortunadament no arribarem a Panticosa a la NIT degut a que vàrem sortir tardíssim de Barcelona
El primer dia únicament ferem la punta del puerto cim que es troba al costat de la punta de brazias.
Se surt des de Panticosa es puja pel camí que porta cap als Ibones azules i quan es passa pel torrent de es gira cap a la dreta pel torrent de Brazatos. A partir d'aquest punt ja vàrem poder posar-nos els esquis i fer tota la pujada per sobre del torrent de Brazatos i just després de passar el refugi girarem a l'esquerra deixant a la dreta el lago de brazatos i pujant fins uns ibons d'un bonic circ glaciar que després ens portarà fins el Puerto

Imatge del cim de la punta del puerto
Vista espectacular del gammo negro i l'arguales

Baixada esquiant per unes pales glassadíssimes que convertire'n el descens en una activitat de risc. però que vàrem disfrutar.

Mitja marato de Collserola i cursa de la Mercè

Fa temps que tinc el meu blog abandonat no per deixadesa sino perquè tinc la muntanya una mica abandonadeta per circumstàncies volgudes.
Així que faig un breu post de les dues darreres activitats.
Mitja marato de collserola, recorregut agradable, no molt dur però vaig trigar dues hores i quart em sembla recordar.
La descripció del recorregut la podeu trobar a www.uechorta.org

I la cursa de la Mercè que la vaig fer una mica millor 46 minuts.
Però si un no s'entrena com és el meu cas qacabo les proves fet una autèntica piltrafa.
A veure si vaig trobant moment per entrenar una miqueta

Pic Long no assolit dent d'Estibere pujat.

El pic Long es un pic fotogènic, les fotos de la gent pujant per la seva cresta són espectaculars així que ens decidirem a pujar a aquest cim.
Com que per la zona del pic badet ja hi haviem anat i la via directa per la glacera ja no la recomanen per què amb el retroces de la glacera ja és força complicada ens decidirem a fer una llarga excursií i intentar fer el pic long pel llac tourrat.
Camí força llarg però bonic.

en construcció

Pic de Campbiell i Maou

Feia temps que volia tornar a una zona que únicament coneixia a l'estiu.
La ZOna del Neoville i el pic long. Així que amb la companyia d'en Xavi Galan ens vàrem animar a anar a fer uns dies de muntanya.

Malgrat que quan vàrem arribar a la zona el temps era dolentíssim i plovia a bots i barrals vàrem trobar un abric per poder fer nit.
L'abric es trova a tres corbes abans d'arribar al parquing del pic long i malgrat que l'estat no es molt bo va complir el seu servei que poguessim dormir sense mullarnos i menjar tranquilament.
Dimarts al matí ens llevem i el temps era dolentíssim boira i plovisquejant així que ens decidirem a seguir dormint.
Cap a les 9 ens llevàrem i el temps era millor així que esmorzarem les galetes amb llet condensada i iniciarem el camí que trnascorre al costat del llac, camí que puja i baixa uns 100 metres però de molt fàcil caminar.
Un cop aribàrem a la vall del campbiell anàrem fent la pujada tranquilament per la vall mentre avançavem a alguns excursionistes.
El camí era molt agradable i finalment arrribàrem al peu del campbiell on un camí ben marcat per una tartera que facilitava la pujada fins gairebé al cim.
Des de el cim retornarem per la carena fins al camí per on haviem pujat i seguirem per la cresta fins al coll i d'allà pujàrem al pic de Maou, cim molt bonic amb algun pas delicadet.(per pujar al cim per la cresta s'ha de fer una descens força important fins trobar la canal mig descomposada que puja fins el cim.
Del pic de Maou decidírem seguir una mica la cresta fins just abans d'arribar al pic de Badet que va ser quan vàrem decidri donar mitja volta i deixar-hoi per algun altre dia.

Coll de Salau, coll i pic de Clavera refugi d'Espurguets, clot de la girella, Montgarri, Alos d'Isil

Mont Valier o el gendarme de l'Arieja
El Mont Valier és un cim mític que encara no havia pujat i sempre quedava lluny de les sortides normals.
Aquest cop amb el Martí vàrem decidir fer una sortida circular de tres dies prenent d'excusa el MontValier.
Sortirem d'aprop de l'antiga estació de Bonave i pujarem al coll de Salau, cim de , coll d'Alau i estany d'Alau.
ferem nit en aquest bonic paratge, desafortunadament un grup d'uns 20 cavalls feien nit al mateix lloc on nosaltres haviem muntat el bibac i senyors això d'escoltar el trot dels cavalls i els seus rellins al bell mig d'una nit espectacular, feia dies que no veia tantes estrelles però sense lluna feia una mica de feredat.

De l'estany d'alau decidirem seguir un teòric camí que ens havia de portar fins a la vall del pic de pala clavera però el camí no existia i ens férem un fart de pujar i baixar i flanquejar pels prats herbosos.

Arribàrem finalment al coll de Clavera i d'allà al pic de Clavera i baixàrem un quants metres per fer un flanqueig i arribar al coll i d'allà un seguit de petits gendarmes de fàcil passar ens portaren fins a la base del petit Valier que pujarem i disfrutarem d'unes fantàstiques vistes de les valls de l'Arieja i d'aquí fins al cim del MontValier.
Quina caiguda més espectacular per la cara nord i quin descans més agradable a dalt del cim.
De dalt del cim vàrem baixar fins el refugi d'ESPURGUETES on passarem la tarda i la nit i on soparem un anec pudent i unes llenties poc comestibles.
L'endemà baixada cap els estany fins a 1900 i pujada per una espectacular paret verda fins a l'estany llong.
D'aqui al coll i després baixada per la vall fins a la Vall de Montgarri i retorn al parquing. El retorn per la pista forestal a les 14:00 del migdia sota un sol brutal va ser un pal increible. El proper cop ho fàrem millor.