Mullerres per la vall del Mulleres descens a la Renclusa i retorn per la Vall del Riu Nere

Fa ja molts anys, quan encara era jove, vaig decidir fer la transpirenaica, i a l'etapa refugi Colomers-Refugi Mulleres em vaig morir. Vaig haver de fer-la sota la pluja i em va agafar un bajon bestial.

Encara avui me n'enrecordo del fred que tenia i les ganes de plegar d'aquell absurd que m'havia fixat. Creuar els pirineus.
Estava destrossat, moll, sense menjar calent i vaig escriure en el meu diari personal, el meu regne per una abraçada.
Afortunadament al cap d'una estona vaig treure el cap del refugi i les boires es van començar a a obrir i la muntanya em va abraçar, i els meus ànims van començar a remuntar.

Ara hi he tornat amb un amic i no caminant sino amb esquis de muntanya i l'abraçada la vaig rebre al cim

Panoràmica del Mulleres obtinguda pocs metres abans d'arribar al coll d'Alfred

Martí amb la vista perduda a l'infinit observant el magestuos trencalos voleiant per sobre nostre, o era un corb?

Imatge del recorregut

Seria fantàstic si haguès fet això en un dia, però senyors el meu físic no és el que era hi vaig haver de passar nit al refugi de la renclusa, tot sota els horaris previstos.

1 dia: Boca sud del túnel- refugi vivac del Mulleres, Mulleres, i degut al mal temps vàrem baixar directament, sino la intenció era passar a la vall de barrancs i baixar per allà.Plà d'aigualluts i pujada pel camí que et deixa sobre del refugi, no molt bona idea.

temps: 8:30 h amb descans

desnivell 1600 pujada 1000 baixada

2 dia. Refugi Renclusa- baixada cap el pàrquing per què la neu estava genial, plà d'aigualluts coll d'alfred i baixada per la Vall del nerei. Brutal baixada de més de 1400 m de desnivell, una mica exposada als allaus per sobrecàrregues.

temps:6h 30

desnivell 1800 baixada 1000 pujada

Descripció: La pujada l'iniciarem amb els esquis a l'esquena però ràpidament ens els poguèrem posar, tanmateix no teniem molt clar quin era el camí de pujada ja que la pala de cara sud estava plena de boles de neupurgada

Per la vall es va guanyant alçada ràpidament com es pot apreciar en la fotografia on es veu al fons de la vall la boca sud del túnel i el martí gaudint de la pujada

Pocs metres abans d'arribar al coll, desafortunadament ens vàrem haver de treure els esquis per fer els 3 darrers mètres de desnivell.
El cel sembla clar i blau però just al coll va començar a entrar un fort vent i abans d'arribar al cim ja ens trobàvem dins d'un núvol de neu i sense veure gaire més enlla del company.

La baixada va ser terrible per què no podiem veure el relleu, tnmateix la baixada directe es molt senzilla tècnicament i no va presentar cap dificultat més enllà de la dificultat de no veure per on vas baixant.

L'endemà ens vàrem llevar amb 15 cm de neu pols i vàrem decdir baixar directament per disfrutar d'uns 200 metres de neus pols i QUIN GUST i malgrat que la baixada va ser pel mateix lloc les vistes eren completament diferents i al llarg de tota la vall no vàrem veure cap traça, nosaltres obriem el camí enmig de la neu i el cel blau.

Ima

Imatge de la glacera de l'Aneto la cresta de salenques la bretxa de tempestades, obtinguda des de el coll d'Alfred. Punt on iniciarem el descens per la VallEn aquesta imatge es pot veure el punt de sortida i les nostres traces, Quin plaer de baixada brutal. NEU POLS i tot verge......SIIIIIIIII